L'artesà que es va instal·lar fa 52 anys a Formentera i va convertir en joia la posidònia oceànica, ha estat guardonat amb el Premi Nacional d'Artesania 2025, concedit per la Generalitat de Catalunya i el Consorci de Comerç, Artesania i Moda del Departament d'Empresa i Treball.

El jurat argumenta que Majoral és mereixedor del guardó "per la seva brillant i excepcional trajectòria artística, amb una activitat pionera en la creació de joieria contemporània mitjançant nous conceptes i experimentacions que obre noves possibilitats d'expressió, que l’ha convertit en una referència al sector, reconegut internacionalment". El guardó a Enric Majoral serà lliurat pel president del Govern de la Generalitat Catalunya, Salvador Illa, avui dimecres a les 17:00 hores, al Palau de la Generalitat.

Enric Majoral, nascut a Sabadell el 1949, és un joier d'ofici, artesà i artista d’avantguarda amb 50 anys de trajectòria professional i pioner de la joieria contemporània. És creador de formes simbòliques, naturals i ètniques, inspirades en les arrels culturals mediterrànies. Es va instal·lar a Formentera l'any 1973 i es va introduir de ple i de forma autodidacta a l'ofici de l'orfebreria.

Majoral assoleix la maduresa artística i creativa i la consolidació de la marca Majoral als anys 90 com una de les propostes més sòlides, originals i independents dins del món de la joieria d'autor, amb peces úniques i col·leccions modernes. Ha contribuït tant a socialitzar la joieria com a fer-la evolucionar en les formes i els conceptes, avançant més enllà de l'estètica clàssica i obrint-se a dissenys innovadors, materials i acabats.

El 2004 obté la Carta de Mestre Artesà de la Generalitat de Catalunya i el 2007 rep el Premi Nacional d'Artesania del Ministeri d'Indústria. El 2008, el Museu d'Arts i Disseny de Nova York incorpora a la seva col·lecció permanent dues peces de la sèrie “joies de arena”. El 2019, el Govern de les Illes Balears el guardona amb el Premi Ramon Llull.

Més de 200 exposicions realitzades a Catalunya, Alemanya, el Japó i els Estats Units avalen la seva aportació d'innovació i dinamització al sector, participant a taules rodones, organismes institucionals i escoles. Ha estat també pioner en l'aposta per la sostenibilitat i l'ètica al sector, tant a l'origen de les matèries primeres com a l'economia del bé comú.

Els presidents dels Consells insulars d'Eivissa i de Formentera, Vicent Marí i Óscar Portas, han acordat la gratuïtat del servei d'autobús per als menors de 18 anys a les dues illes. A més, els estudiants d'una illa amb residència a l'altra també podran beneficiar-se d'aquesta bonificació. Per exemple, un estudiant resident a Formentera que estudiï en un centre d'educació a Eivissa, o a l'inrevés, podrà gaudir de la gratuïtat del servei d'autobús a les dues illes.

És una de les novetats abordades a la reunió bilateral entre les dues institucions en què ha participat, a més dels dos presidents, la vicepresidenta segona del Consell d'Eivissa, Sara Ramon i els vicepresidents del Consell de Formentera, Verònica Castelló, Javier Serra i Hugo Martínez, i que han expressat la seva intenció de poder signar enguany un conveni.

En matèria de Mobilitat, tots dos consells van abordar el funcionament dels sistemes de limitació de vehicles, Eivissa Circular i Formentera.eco, constatant que durant l'any anterior “va existir manca de civisme en algunes persones que han reservat tota la quota a les dues illes, esgotant-la, encara que després no se'n fes ús, creant problemes per a qui realment ho necessitava”. En aquest sentit, el president del Consell d'Eivissa recorda que la Llei de regulació de vehicles a l'illa d'Eivissa preveu nombroses excepcions, com les laborals, que no necessiten disposar de quota i que, a més, aquest any, en el cas dels vehicles que arriben de Formentera, no se'ls comptarà dins de la regulació el dia que entren ni el que surten de l'illa desplaçar-se a Eivissa. El president Marí ha demanat que aquestes facilitats “es puguin preveure en propers anys a l'illa de Formentera.

Aquest dijous el Congrés dels Diputats decidirà si Formentera aconsegueix fer el seu primer pas per tenir el seu senador propi, després de l'acceptació de la tramitació el passat febrer.

Segons consta a l'ordre del dia del Ple que se celebrarà a partir de les 9.00 hores, la reforma de l'article de la Constitució es troba al segon punt.  La proposta planteja una modificació de l'article 69.3 de la Carta Magna per atendre la reivindicació històrica de l'illa i posar fi a la circumscripció electoral conjunta que Formentera manté amb Eivissa a les eleccions al Senat.

Perquè una reforma constitucional sigui aprovada definitivament, Espanya exigeix majories reforçades de tres cinquenes tant al Congrés com al Senat, un llindar alt que obliga a buscar acords amplis entre partits. Si aconsegueix passar aquesta primera votació, després serà el torn del Senat, que pot introduir esmenes. Tot i això, en cas de desacord persistent, es pot conformar una comissió mixta per consensuar un text únic que torni a ser votat en les dues cambres.

L'objectiu de la reforma és acabar amb l'actual agrupació electoral “Eivissa-Formentera” prevista a la Constitució del 1978, que estableix un únic senador per a les dues illes. El text justifica la reforma en l'evolució institucional de l'illa, que ha passat de dependre administrativament d'Eivissa a comptar amb el Consell Insular des del 2007. Aquest canvi va suposar “la fi de l'agrupació d'illes Eivissa-Formentera”, segons recull l'exposició de motius. A més, se subratlla que la demanda de representació pròpia al Senat ha estat reiterada de forma unànime durant anys per les institucions de Formentera. Entre altres fites, el document recorda que l'Ajuntament ja va manifestar el 2004 la voluntat que l'illa pogués triar un senador propi i va sol·licitar modificar la Constitució.

El text defensa que la reforma respon a criteris de justícia i igualtat territorial. S'argumenta que Formentera ha superat en població altres illes que sí que compten amb senador propi, com El Hierro, cosa que elimina qualsevol justificació prèvia per a la seva exclusió. Així mateix, es considera que la modificació permetrà reconèixer de manera efectiva la singularitat de l'illa i la seva identitat política pròpia, garantint-ne la presència directa a la Cambra de representació territorial.

Imatge: Rafa Ramírez (PSOE) prenent posessió com a senador

Els propietaris d'embarcacions que fondegen a s'Estany des Peix mantenen la seva rebel·lió contra el reglament de regulació inicial aprovat pel Consell de Formentera, i ratifiquen el fondeig lliure condicionat com estableix l'actual Pla Rector d'Ús i Gestió del Parc Natural de ses Salines.

Tot i les sancions que intenta aplicar el Consell Insular de Formentera, encara no s'ha modificat el Pla Rector, el document del qual es troba en redacció i que es posarà en exposició pública d'aquí a dos mesos aproximadament, tal com va anunciar el conseller de Medi Ambient, Joan Simonet, durant el ple del Parlament de dimarts. 

Àlex Mestre, president de l'Associació d'Empresaris Usuaris de l'Estany des Peix, diu que  la llei els autoritza a fondejar amb àncora, però uns 80 empresaris que hi fondegen han rebut sancions del Consell. Tot i això, cap de les al·legacions han set contestades pel consistori. En aquest sentit, Mestre ha remarcat que algunes sancions ja han caducat pel silenci administratiu del Consell.

Segons un informe jurídic, que segons sembla té el diputat Llorenç Córdoba i que ha set presentat al conseller Joan Simonet, és contundent en establir que “no és jurídicament correcte afirmar que s'Estany des Peix ja és una zona de fondeig regulat només perquè existeixi una regulació reglamentària del fondeig”.

D'acord amb les normatives, estableix que "el Pla Rector vigent continua distingint entre zones de fondeig regulat i zones de fondeig lliure condicionat, i situa expressament s'Estany des Peix dins aquest segon règim, encara que amb previsió d'un projecte de regulació específic dels fondejos".

“Per poder sostenir amb plena correcció jurídica que s'Estany des Peix ha passat a ser zona de fondeig regulat, caldria –amb caràcter previ o simultani– una modificació puntual del Pla Rector i de la cartografia normativa que en forma part integrant, aprovada per decret del Govern i publicada al Butlletí oficial”.