Segons Delegació del Govern central, un helicòpter centrava divendres les seves tasques de recerca en la costa sud de l’arxipèlag i intentava seguir les mateixes rutes de les embarcacions que han arribat els darrers dies, i que ho van fer al sud de les Pitiüses o al Migjorn de Mallorca. Als esforços de Salvament Marítim s’hi afegien els avions de l’Agència Europea de la Guàrdia de Fronteres i Costes, Frontex.

Segons l’ONG Caminando Fronteras, en una de les embarcacions hi viatjaven 10 dones i 2 infants molt petits. D’ençà de dia 22 no se’n té cap notícia. 

La fundadora de Caminando Fronteras, Helena Maleno, explicava en declaracions a IB3 Ràdio que els despareguts viatjaven en tres embarcacions. Dues d’elles partiren el passat dia 22 de febrer d’Algèria rumb cap a les Illes. Segons Maleno, en una de les barques hi havia 29 persones i en una altra 30. La tercera barca desapareguda va partir dia 24 amb 21 persones procedents de Somàlia i una del Sudan.

Maleno reclama al Govern espanyol més recursos per cercar les persones que fan la travessa cap a les Illes. Les famílies, segons Caminando Fronteras, també reclamen que s’intensifiqui la recerca dels desapareguts.

Segons l’informe ‘Monitoratge del dret a la vida’ que Caminando Fronteras elabora de manera anual, l’any passat, 1.037 persones migrants van desaparèixer mentre tractaven de creuar la coneguda com a ruta algeriana, que connecta el país magrebí amb les Balears i el llevant de la Península. L’arxipèlag, d’acord amb l’ONG, s’ha convertit en la ruta “més perillosa” d’aquesta travessia i és avui un “laboratori de la necrofrontera”, és a dir, “un espai en el qual convergeixen la criminalització, la necropolítica i l’erosió progressiva del dret internacional, especialment per a la protecció del dret a la vida”.

Un total de 296 immigrants, entre ells almenys 15 menors no acompanyats, han set rescatats entre dilluns i la matinada de dimecres en aigües de Balears, després de l'arribada de 16 pasteres en menys de 72 hores a Formentera, Cabrera, Mallorca i Eivissa, segons dades de la Delegació del Govern a les Balears.

La presidenta del Govern, Marga Prohens, ha advertit de la pressió que aquesta situació exerceix sobre el sistema de protecció de menors, que –segons ha assenyalat– pateix una “sobreocupació del 1.000%”.

L'augment d'arribades en un espai curt de temps ha tornat a tensionar el debat sobre la gestió dels menors migrants no acompanyats. La presidenta autonòmica va afegir que l'Executiu central "no només ha abandonat" l'arxipèlag, sinó que "governa contra" ell.

Dimarts a les 22.19 hores van ser rescatades 24 persones d'origen subsaharià a 15,5 milles al sud-est de Mallorca, en un operatiu en què van intervenir Salvament Marítim i la Guàrdia Civil dels llocs de Felanitx, Santanyí i Campos. El rescat es va produir a alta mar, en aigües properes a l'illa de Mallorca.

Posteriorment, a les 02.30 hores de dimecres, 30 persones d'origen subsaharià més van ser auxiliades a 44 milles a l'est d'Eivissa. En aquest dispositiu van participar-hi Salvament Marítim i la Guàrdia Civil de Sant Josep. Amb aquestes dues intervencions, el nombre total de migrants rescatats puja a 296 en només tres dies.

L´arribada continuada d´embarcacions coincideix amb el debat sobre la capacitat d´acollida de menors a les illes. Segons Prohens, el sistema autonòmic està saturat, cosa que —segons el seu parer— dificulta l'atenció adequada als infants i adolescents que arriben sense referents familiars. La pressió sobre els recursos de protecció de menors se situa al centre de la controvèrsia institucional.

Foto: J. Parejo (Arxiu)

Cada dia, cap a les nou del matí arribava la premsa local a Formentera, i cap a les deu i mitja, la premsa nacional i la internacional, que primer havia set transportada en avió a Eivissa. Emperò, des del passat dilluns l’empresa distribuïdora Rotger ha deixat de donar aquest darrer servei.

Els formenters veiem com una vegada més la triple insularitat afecta els seus drets, en aquest cas el de la informació. De moment, les revistes hi continuen arribant un cop per setmana.

Aquesta setmana s’inicien les obres prèvies corresponents al projecte de rehabilitació del ferm de la carretera PM-820, una intervenció urgent destinada a reforçar la seguretat viària i modernitzar la principal infraestructura viària de l’illa.

La intervenció ha estat adjudicada a l’empresa Islasfalto SL amb un pressupost de 2.619.952,86 euros i un termini d’execució previst de quatre mesos, i es consolida com una de les obres viàries més urgents actualment.

Aquesta actuació s’emmarca en el conveni de carreteres amb el Govern de les Illes Balears i representa un nou impuls en l’estratègia insular de modernització i manteniment estructural de la xarxa viària. El projecte permetrà actuar de manera integral sobre un dels corredors que concentra bona part de la mobilitat quotidiana de residents i visitants.

Es tracta de la primera intervenció integral de rehabilitació executada en aquest tram després de molts anys sense una actuació estructural de fons, més enllà de treballs puntuals de manteniment. La intervenció permetrà abordar de manera global la millora del ferm, reforçar la durabilitat de la infraestructura i optimitzar la seguretat i funcionalitat de la via.

El projecte preveu la rehabilitació integral del ferm existent i els vorals al llarg de gairebé quatre quilòmetres, així com l’adequació de la senyalització horitzontal i vertical. També s’hi inclouen actuacions complementàries com el soterrament de serveis, la reposició de ressalts, la protecció d’obres de drenatge i l’actualització de la xarxa de pluvials, amb l’objectiu d’afavorir una gestió eficient de l’aigua de pluja i prevenir possibles incidències.

Un dels punts més rellevants de la intervenció serà l’actuació específica a l’encreuament de Porto-salè, on es preveu una correcció de la rasant per millorar la visibilitat i facilitar les maniobres d’incorporació, així com la reordenació del drenatge. Així mateix, està prevista la instal·lació de dos radars pedagògics digitals amb alimentació solar per reforçar la seguretat viària en aquest tram.

La fase inicial, que ha començat aquest dimecres, inclou els treballs preparatoris imprescindibles per garantir la correcta execució de les obres. Durant les primeres jornades es duran a terme les actuacions d’obra civil necessàries per al soterrament de serveis, prèvies a l’inici de l’asfaltatge del ferm.

Durant el desenvolupament dels treballs es podran produir afectacions puntuals en el trànsit, que seran comunicades oportunament a través dels canals oficials.