Na Pilar Castelló ha partit avui als 73 anys, es tracta d'una persona imprescindible en la història recent de Formentera, en els àmbits de l'educació i de la funció pública de Formentera.

La seva dedicació al servei públic va començar l'any 1977, quan es va convertir en la primera dona a ocupar una plaça de funcionària de carrera a l'Ajuntament de Formentera.

L'any 1988 es va incorporar definitivament a l'àmbit educatiu, primer com a mestra i posteriorment com a directora de centre fins a la seva jubilació.

Al llarg de trenta-vuit anys de servei públic —vint-i-set dels quals com a mestra al CEIP Mestre Lluís Andreu i els darrers vint-i-un exercint funcions directives— va contribuir decisivament a enriquir, consolidar i enfortir l'escola pública de Formentera, deixant una empremta inesborrable en diverses generacions d'alumnes, famílies i docents.

En reconeixement d'aquesta trajectòria exemplar, va rebre el Premi Sant Jaume del Consell Insular de Formentera l'any 2017 i el Premi Ramon Llull l'any 2020.

Avui recordam amb gratitud la seva vocació, el seu compromís i la seva contribució al desenvolupament educatiu de la nostra illa.

Descansi en Pau.

Per primera vegada, agents especialitzats en seguretat viària estaran destinats de manera continuada a Formentera durant els mesos de màxima afluència de visitants. La mesura respon a una demanda reiterada del Consell Insular i permetrà incrementar els controls a la xarxa viària, millorar la vigilància del compliment de les normes de circulació i reforçar la prevenció d'accidents en un període en què el nombre de vehicles a l'illa es multiplica considerablement.

Els agents de Trànsit actuaran tant en tasques de regulació i control com en la investigació de possibles sinistres, donant suport als dispositius de seguretat desplegats durant l'estiu. La seva presència també servirà per reforçar les campanyes de control d'alcoholèmia, drogues, velocitat i ús dels elements de seguretat.

La incorporació d'aquests efectius coincideix amb l'entrada en vigor de les restriccions de vehicles del programa Formentera.eco i amb l'increment de l'activitat turística, factors que generen una major intensitat de trànsit a les carreteres de l'illa. Des de les institucions s'ha destacat que l'objectiu principal és garantir una mobilitat més segura tant per als residents com per als visitants.

La iniciativa forma part del reforç general dels dispositius de la Guàrdia Civil a les Pitiüses durant la temporada alta, amb l'arribada d'agents especialitzats en diferents àmbits per donar resposta a l'augment de població i activitat que es registra cada estiu a Eivissa i Formentera.

El cranc blau és cada vegada més present a les aigües de l'illa, especialment a s'Estany des Peix. La mesura ha set anunciada pel conseller balear d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, durant una visita institucional a Formentera.

La iniciativa serà possible gràcies a una modificació normativa aprovada recentment pel Parlament balear, que exclou el cranc blau de la prohibició general que afecta la pesca recreativa de crustacis decàpodes. D'aquesta manera, els aficionats a la pesca podran capturar exemplars d'aquesta espècie dins el règim general de marisqueig, amb un límit màxim de dos quilos per persona i dia.

Segons el Govern, la presència del cranc blau ha augmentat notablement en diferents punts de l'arxipèlag, però preocupa especialment la situació de s'Estany des Peix, on s'ha detectat una elevada concentració d'exemplars. L'objectiu és implicar també els pescadors recreatius en les tasques de control d'una espècie que pot afectar l'equilibri dels ecosistemes marins i l'activitat pesquera tradicional.

Durant la reunió amb el president del Consell de Formentera, Óscar Portas, també es varen abordar altres qüestions relacionades amb la gestió marina de l'illa, com l'ampliació de la Reserva Marina dels Freus d'Eivissa i Formentera, que ja ha superat el període d'informació pública i continua la seva tramitació administrativa. El conseller Simonet va destacar que aquesta modificació respon a una demanda plantejada des de Formentera i que permet sumar esforços per frenar l'expansió d'una espècie invasora que genera una preocupació creixent tant entre els usuaris de la mar com entre el sector pesquer.

Segons ha explicat a La Voz de Ibiza, diverses persones de l'illa li han traslladat el seu suport i l'han animat a liderar un nou projecte polític. Córdoba considera que existeix un cert descontentament entre una part de la ciutadania amb l'actual situació política de Formentera i assegura que hi ha espai per a una alternativa que prioritzi la gestió i els interessos de l'illa per damunt de les sigles.

L'expresident ha descartat, en principi, integrar-se en alguna de les formacions polítiques actuals, com Gent per Formentera o el PSOE. En cas de fer el pas, apunta que ho faria a través d'una nova candidatura pròpia, ja sigui en forma de partit o d'agrupació d'electors.

Córdoba va accedir a la presidència del Consell després de les eleccions de 2023 al capdavant de Sa Unió, però va perdre el càrrec arran de la crisi política interna que va culminar amb una moció de censura el desembre de 2024. Des de llavors, ha mantingut la seva acta de diputat al Parlament balear com a no adscrit.

Tot i que encara queden gairebé dos anys per a les pròximes eleccions, les declaracions de Córdoba tornen a situar-lo en el centre del debat polític formenterer i alimenten les especulacions sobre una possible reordenació de l'espai polític de l'illa de cara als comicis de 2027.

Imatge: Arxiu.