El Consell Insular de Formentera va aprovar un pagament de 226.220 euros a Autocares Paya, l'empresa concessionària del transport públic de l'illa, per a completar la compensació econòmica derivada de la gratuïtat del bo resident durant 2025.
L'abonament, que és el tercer i últim corresponent a aquest exercici, arriba després que Autocares Paya anunciés en un comunicat de premsa el risc de cessament del servei per impagament.
El pagament cobreix la liquidació definitiva de la compensació del període comprès entre l'1 de gener i el 27 de juliol de 2025, abans de l'entrada en vigor del contracte-programa.
Amb aquest abonament, la compensació d'aquest període queda completada en 551.220 euros, que se sumen al ja pagat pel dèficit del contracte-programa. En total, el servei prestat per la concessionària durant l'exercici 2025 ha suposat més de 750.000 euros al Consell de Formentera.
La consellera de mobilitat, Verònica Castelló ha reconegut que el Consell està assumint amb recursos propis la part que no cobreix la subvenció estatal: «Aquesta aprovació dona seguretat als usuaris i demostra la voluntat del Consell de resoldre els expedients pendents amb rigor tècnic i responsabilitat. A més, el Consell fa un esforç addicional assumint amb recursos propis la part de la compensació que no cobreix la subvenció estatal».
És a dir, davant la falta de transferències completes per part del Ministeri, Sa Unió ha optat per posar diners propis per a evitar el col·lapse del servei.
El pagament d'aquest dijous tanca els expedients de 2025, però no resol el problema de fons. El Consell reconeix que «continua treballant en la regularització de la resta d'expedients econòmics relacionats amb la concessió del servei».
Les compensacions corresponents a 2026 no apareixen esmentades en el comunicat, la qual cosa suggereix que aquest front continua obert.

La patronal considera que la modificació introduïda recentment pel Govern balear a través de la coneguda com a Llei Òmnibus ha flexibilitzat els criteris a Mallorca, mentre que a Formentera es continua aplicant una interpretació molt més restrictiva de la normativa de Costes.

El president de l'associació, Juanma Costa, assegura que aquesta diferència de criteri situa Formentera en una situació de desavantatge respecte a la resta de les Balears i rebutja que es tracti d'un simple oblit administratiu. Segons la patronal, la decisió té conseqüències directes sobre l'economia insular, ja que limita l'activitat dels concessionaris i redueix els serveis disponibles per als visitants.

La petició arriba després que la Direcció General de Costes i Litoral denegués 16 dels 36 lots de gandules i para-sols previstos a les platges de Formentera, una decisió que obliga a retirar 681 gandules i 339 para-sols respecte a la proposta inicial del Consell Insular. Les restriccions afecten especialment platges com ses Illetes, Llevant, Migjorn, es Pujols o es Copinar, on enguany l'oferta de serveis és sensiblement inferior a la d'altres temporades.

Els hotelers adverteixen que aquesta reducció està perjudicant la imatge turística de l'illa i asseguren que alguns establiments ja han detectat queixes de clients i possibles cancel·lacions de reserves. També alerten que la manca de gandules i para-sols provoca un ús més intensiu de material particular per part dels banyistes, amb el consegüent augment de residus i una menor ordenació de les platges.

El sector reclama que el Govern balear apliqui a Formentera els mateixos criteris que ha autoritzat a Mallorca, mantenint la protecció ambiental però sense perjudicar un model turístic que consideren compatible amb la conservació del litoral. Paral·lelament, el Consell de Formentera manté presentat un recurs contra la denegació de les autoritzacions i continua negociant amb la Direcció General de Costes per intentar recuperar part dels lots abans que finalitzi la temporada turística.

L’increment ha set un 5% més que l'any anterior, en un context marcat per l'agreujament de la crisi de l'habitatge. L'entitat alerta que les dificultats per accedir a un lloguer assequible s'han convertit en el principal factor d'exclusió social a les Pitiüses i que cada vegada més persones, tot i tenir feina, necessiten ajuda per cobrir les necessitats bàsiques.

Segons la memòria anual de Càritas, prop del 40% dels usuaris van acudir per primera vegada a l'entitat durant el 2025, mentre que un de cada cinc es troba en una situació de vulnerabilitat crònica. A més, ha augmentat el nombre d'espanyols atesos, que ja representen el 21% dels beneficiaris, mentre que aproximadament la meitat són persones procedents de països sud-americans.

L'entitat també destaca la magnitud de la seva activitat assistencial durant l'any passat. Va servir prop de 30.000 àpats, va recollir 400.000 quilos de roba per a la seva reutilització i va donar suport a unes 200 persones sense llar, una xifra que es manté estable respecte d'anys anteriors. En paral·lel, els seus programes d'acollida van atendre més de 2.000 llars, concedint ajudes econòmiques directes i oferint acompanyament social a les famílies més vulnerables.

Càritas adverteix que l'exclusió social a Eivissa i Formentera s'està convertint en un fenomen estructural, impulsat principalment per l'encariment de l'habitatge. L'entitat alerta que moltes persones es veuen obligades a compartir habitatges en condicions precàries o destinen una part desproporcionada dels seus ingressos al lloguer, fet que dificulta la seva autonomia i incrementa el risc de pobresa.

La portaveu de Gent per Formentera i expresidenta del Consell ho diu per experiència propia. Ferrer, que va superar un càncer de mama, ha explicat que continua pendent d'una ecografia imprescindible per al seu control mèdic, una prova que s'hauria d'haver fet al maig i que encara no s'ha realitzat.

Segons ha explicat, el seu cas requereix tant una mamografia com una ecografia perquè el tumor que va patir fa sis anys no va ser detectat inicialment mitjançant la mamografia, sinó gràcies a una ecografia posterior. De fet, la documentació mèdica que ha aportat indica que aquesta prova complementària s'ha de programar amb caràcter preferent per evitar demores en el seguiment.

Ferrer lamenta que els retards hagin obligat a ajornar diverses vegades la visita amb l'oncòleg, ja que les consultes no es duen a terme fins que totes les proves estan informades. També assegura que, quan va demanar explicacions, li van comunicar que les demores es deuen a la manca de radiòlegs. Segons la portaveu de GxF, el problema no afecta només el seu cas, sinó que posa de manifest deficiències de gestió i de recursos sanitaris a les Pitiüses.

Per la seva banda, l'Àrea de Salut d'Eivissa i Formentera rebutja que existeixin retards en les mamografies a Formentera i afirma que la llista d'espera per a aquesta prova és inexistent. El procediment habitual consisteix a realitzar primer la mamografia a l'Hospital de Formentera, que és revisada per un radiòleg de l'Hospital Can Misses, i programar posteriorment l'ecografia complementària a Eivissa. En el cas d'Alejandra Ferrer, la Gerència assegura que la mamografia es va efectuar al juny i que l'ecografia està prevista "durant aquest mes de juliol".

Des de l'Àrea de Salut també insisteixen que no hi ha demores quan existeix una sospita clínica de càncer o una petició urgent formulada pels especialistes, i recorden que el programa de detecció precoç del càncer de mama funciona amb normalitat. A més, expliquen que, si en una mamografia es detecta alguna troballa rellevant, s'activa immediatament un protocol perquè l'equip d'oncologia sigui informat amb caràcter urgent.