El nou visor d'aparcaments amb dimensions superiors als 1.000 m² és una eina que té com a objectiu localitzar tots els pàrquings de grans dimensions de les Illes Balears susceptibles de ser coberts amb plaques fotovoltaiques. Concretament, a Formentera, s'han localitzat deu aparcaments que compleixen amb aquestes característiques: tres al port de la Savina, quatre a Sant Francesc, dos as Caló i un as Copinar. Suposen una superfície de 2,51 hectàrees i podrien generar fins a 2.000 kW, prop d'un 6 % de l'electricitat consumida a Formentera, una dada similar a la generada pel parc fotovoltaic de Cala Saona. «La implantació d'energies renovables en sòl urbà és una estratègia no només per apropar la producció al consum, sinó per reduir consum de territori. L'IBE ja treballa amb el Consell Insular de Formentera per cobrir amb plaques fotovoltaiques aquests aparcaments», ha assegurat Ferran Rosa, director gerent de l'Institut Balear de l'Energia. Cal destacar que, en dades de tot Balears, el nou visor ha identificat un total de 794 aparcaments de més de 1.000 m², els quals sumen 275,48 hectàrees. La majoria, 571, s'ubiquen a l'illa de Mallorca; 111, a Menorca; 102, a Eivissa, i 10, a Formentera. Els càlculs inicials que es desprenen del visor indiquen un potencial de generació elèctrica renovable de fins a 220 MW. Aquesta xifra podria arribar a suposar el 6,1 % del consum elèctric de les Illes Balears en cas que tots aquests aparcaments es cobrissin amb plaques fotovoltaiques. El visor es pot consultar a https://ideib.caib.es/aparc_fotovolt/.

La campanya anual de recompte de sargantana pitiüsa (Podarcis pityusensis) a les Reserves Naturals de Es Vedrà, es Vedranell i els illots de Ponent conclou que les poblacions que hi habiten es troben en una situació "excel·lent" de conservació. L'estudi, realitzat per l'equip del Departament de Biologia Animal de la Universitat de Salamanca format per Ana Pérez Cembranos i Valentín Pérez Mellado, ha analitzat la densitat poblacional a cadascun dels illots que formen part de l'espai natural protegit. Els investigadors han visitat els indrets i hi han realitzat transsectes lineals dels individus en l'horari de màxima activitat dels exemplars. Aquesta metodologia permet fer estimacions fiables sobre la densitat poblacional i comparar-les amb la resta d'anys. - Es Vedrà: Enguany no ha estat possible recopilar dades a causa de les condicions meteorològiques. Sigui com sigui, la tendència és ascendent, ja que en 2019 es van registrar 1.280 individus/ha. - Es Vedranell: manté densitats elevades, prop dels 1.000 individus/ha. Enguany s'han obtingut els valors més elevats dels darrers anys, el que indica un estat òptim de conservació de l'espècie. Des de la Reserva Natural destaquen que aquestes xifres no només indiquen la bona salut de l'espècie, sinó que també serveixen com a indicador que ratifica que l'espai natural protegit es troba en bon estat de conservació.

L'única font d'aigua potable de l'illa és la planta dessaladora que des de l'any 1995 assorteix a les llars i establiments ja que l'aqüífer de Formentera fa anys que es troba sobreexplotat i salinitzat Al llarg d'aquests anys la instal·lació s'ha anat reformant i modernitzant, però també ha tingut períodes en els quals les autoritats advertien durant l'estiu, que no s'utilitzés l'aigua ni per a beure ni per a cuinar. No és el cas de les últimes temporades en les quals aquesta complia els criteris sanitaris. La dessaladora està d'obres, per a reformar la seva tercera línia de producció, instal·lant un bastidor d'osmosis inversa i substituint les membranes actuals, la qual cosa permetrà optimitzar els equips, millorar l'eficiència energètica de la planta i la qualitat de l'aigua produïda. Segons el Cap de dessaladores de l'Agència Balear de l'Aigua (Abaqua), Juan Antonio Garcia"la planta produeix actualment 5.000 m³/dia i amb aquesta actuació tindrem una línia addicional d'emergència de 2.500 m³/dia". Això no implica augmentar la producció de la planta, sinó que es podrà garantir la producció en cas d'avaria o emergència. Les puntes de producció a l'estiu, a vegades freguen els 6.000 m³/dia i en temporada baixa, aquesta se situa en uns 800 m³/dia. L'actuació té un pressupost de 330.569,74 euros que es financessin amb fons de l'Impost de Turisme Sostenible i un terme d'execució de 6 mesos, la qual cosa permetrà tenir la reforma disponible abans de la incerta temporada turística. Tan important com la producció d'aigua de qualitat, és la seva gestió una vegada passa a la xarxa i en aquest sentit, Formentera fa anys que gestiona de manera eficient aquest pas, que en altres municipis de Balears ha resultat ser un desastre. Un sistema informàtic, monitora les fugides i les corregeix fins que es reparen. Com reconeix el conseller insular de medi ambient, Antoni J. Sanz "la conducció de l'aigua a les llars de Formentera presenta un nivell d'eficiència dels més grans de Balears, l'índex de fugides està per sota del 10%, amb el que es perd molt poca aigua". Aquestes obres es complementen amb la rehabilitació estructural del dipòsit en el qual s'emmagatzema l'aigua resultant del procés de dessalinització. Recentment s'ha adjudicat, la redacció del projecte per un import de 80.159 euros. El dipòsit va ser construït en 2002 i no s'havia fet cap tasca de rehabilitació. Té una capacitat de 17.500 m³ i permet garantir el subministrament de l'illa.