El Govern Balear ha declarat d'execució estratègica un total de 40 projectes amb finançament directe de l'Impost de Turisme Sostenible del passat 2019, amb una inversió total de 59,2 milions d'euros. D'aquesta manera el govern garanteix que aquests projectes no es veuran afectats pels moviments pressupostaris provocats per la crisi sanitària. Pel que fa a Formentera la remodelació de la dessaladora, compta amb un pressupost de 400.000, s'actuarà sobre alguns punts conflictius de la xarxa hidrològica amb una inversió de 250.000 euros i una partida de 853.000 que es dedicarà a controlar les espècies invasores.

El projecte «Rehabilitació d’hàbitats degradats per flora al·lòctona», finançat a través de l’Impost de Turisme Sostenible (ITS), ha finalitzat aquesta setmana les tasques programades al Parc Natural de Ses Salines d’Eivissa i Formentera. Durant el període d’execució, s’han retirat 17.651,5 quilograms de residus, majoritàriament orgànics (17.074). L’objectiu principal d’aquest projecte, adjudicat a l’associació Apfem Aktua, ha estat eliminar les plantes invasores del Parc, especialment a les zones dunars, a més de la seva selecció i retirada a abocador de les restes de vegetals eliminats. Durant aquestes tasques, però, també s’han retirat 158,5 quilograms de plàstic, 113 de vidre, 32 de paper, 86 de ferro i 188 qualificats com a ‘altres’. Així, cinc persones han treballat durant aquests mesos en la neteja i selecció de residus que es poguessin trobar a l’espai natural protegit. Les feines van començar al novembre, però es van interrompre per la declaració de l’estat d’alarma a causa de la situació provocada pel coronavirus. El personal va reprendre les tasques el passat 4 de maig. Aquestes actuacions s’emmarquen dins el projecte «Gestió i conservació dels espais naturals protegits amb persones en risc d’exclusió social», presentat per l’Institut Balear de Natura (IBANAT) i que compta amb un pressupost total de 254.660,23 euros, dividits en quatre lots: el d’Eivissa i tres a Mallorca, adjudicats al Centre Especial d’Ocupació Estel de Llevant.

Tot i no ser òptim, l'informe elaborat per la xarxa de monitoratge de Posidònia entre 2017 i 2019 desvela que les praderes "estan en bon estat". Els millors resultats obtinguts a les Pitiüses han set en aigües de Caló de s'oli a Formentera, i els pitjors a la zona de l'illot d'en Caragoler a Eivissa, a on la cobertura de la Posidònia es troba entre el 10 i el 20% segons ha explicat el director general de Pesca i Medi Marí del Govern, Joan Mercant. L'elaboració del projecte també ha detectat, algues invasores presents a tot l'arxipèlag i s'ha pogut constatar la pràctica desaparició de la nacra de les aigües balears. La xarxa de monitoratge de la posidònia es va posar en marxa l'any 2002, però va quedar aturada en 2012, reprenent la seva activitat al 2017 amb els fons de l'impost de turisme sostenible. La darrera fase del projecte ha consistit en el seguiment de 39 estacions fixes repartides per tot l'arxipèlag, 4 d'elles en aigües pitiüses.

La Conselleria de Medi Ambient i Territori presentarà al·legacions a l'avantprojecte de llei de residus i sòls contaminats de l'Estat. Entre d'altres, reclamarà al govern central que assumeixi els costos del transport de residus de Formentera. Al document presentat pel Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic, s'hi segueix mantenint l'obligació de l'Estat de pagar el transport de residus entre illes quan no es poden tractar a la mateixa, però es lliga a la disponibilitat pressupostària. Actualment, tot i que la Llei estatal de residus de 2011 contempla que és el govern central qui ha d'assumir els costos, el cert és que els ha acabat assumint l'executiu autonòmic. Tot i no tenir-hi competències, durant aquests anys ha estat la Conselleria de Medi Ambient, a través d'ajudes que ja sumen prop de sis milions d'euros, la que ha assumit l'ajuda al Consell de Formentera. Sigui com sigui, el conseller Miquel Mir ha valorat positivament l'inici de redacció d'aquesta normativa, ja que "assumeix com a propis els principis de la Llei balear de residus i fa una aposta decidida per la prevenció i reutilització". Així mateix, Mir ha destacat que la normativa autonòmica marca uns objectius de reducció i de reciclatge molt més ambiciosos, "imprescindibles per encarar un canvi de model que ens permeti abandonar la cultura d'un sol ús".