El Servei de Sanitat Forestal de la conselleria de Medi Ambient i Territori té previst iniciar, aquest proper dimecres, la primera jornada de tractament aeri contra la processionària del pi, sempre que les condicions meteorològiques ho permetin. Tal com es va explicar en la xerrada informativa telemàtica celebrada el passat 29 de setembre, enguany, s’aplicarà, per quart any consecutiu, tractament aeri sobre una superfície aproximada de 1600 ha. En aquesta primera jornada prevista, s’aplicarà el tractament aeri a la part oest de l’illa. El producte fitosanitari que s’aplicarà serà el mateix que en campanyes anteriors: Bacillus thuringiensis varietat kurstaki. Es tracta d’un producte de tipus biològic, un bacteri que es troba de manera natural en el sòl i en les plantes. Només pot romandre uns pocs dies sobre les fulles ja que es degrada ràpidament per efecte dels raigs ultraviolats. No afecta a les abelles i pot ser utilitzat en agricultura ecològica. D’aquesta manera, la conselleria de Medi Ambient i Territori compleix el compromís assolit amb el ple del Consell de Formentera que, el 2016, va aprovar la petició a l’ens competent (en aquest cas, el Servei de Sanitat Forestal) per executar un Pla d’actuació que incloïa la previsió d’aplicar aquest tipus d’actuació durant quatre campanyes consecutives (2017-2020). Els interessats que requereixin més informació poden consultar la pàgina web http://sanitatforestal.caib.es o telefonar al telèfon gratuït del Punt d’Informació Ambiental (PIA): 900 15 16 17. També es pot cridar al Consell de Formentera al 971321210 - Ext. 1. Nova secció a Formentera Ràdio Aquest dimecres comencem una nova secció dedicada al medi ambient amb la nostra dona del temps, Eva Gerez que justament ens parlarà de la processionària del pi.

A Formentera, les cinc embarcacions del Servei han dut a terme 36.473 actuacions, 766 de les quals correspondrien a informacions i 154 a assessorament. Un total de 35.332 embarcacions han estat comprovades, de les quals se n'han mogut 221. En el conjunt de l'arxipèlag el servei ha dut a terme, durant aquesta temporada, un total de 93.207 actuacions. Del conjunt d’aquestes actuacions, 7.745 corresponen a aquelles embarcacions que han estat informades pel servei; 6.467 a les assessorades, és a dir, a les que han contactat directament per saber si anaven a fondejar correctament o no; i 73.301 a comprovació del fondeig, de les quals se n’han hagut de moure 5.694, és a dir, un 7, 8 % de les que s’han comprovat. Enguany, el servei de vigilància de posidònia va començar a totes les illes el primer de juny i ha finalitzat el 30 de setembre. És la quarta temporada en què aquest servei es posa en marxa amb 15 embarcacions dedicades únicament a la vigilància de la posidònia. A aquestes, cal sumar-hi les embarcacions de suport de les reserves marines, dels espais naturals protegits, de la Guàrdia Civil i els agents de medi ambient. Enguany, el Servei ha comptat amb el suport de 14 unitats ROV submergibles adquirits per Red Eléctrica Española (REE) i cedits la Conselleria de Medi Ambient i Territori, el que ha permès controlar amb més precisió els fondejos. Per adaptar-se a les mesures de seguretat sanitària per la COVID-19, en comptes de repartir fulletons, el personal del Servei ha informat a partir de codis QR.

L'equip tècnic del Parc Natural de ses Salines d'Eivissa i Formentera ha comptabilitzat, durant el setembre, 1.015 exemplars de flamencs (Phoenicopterus roseus) als estanys de les salines d'Eivissa. Aquest recompte s'ha convertit així en el més alt des que es van començar a registrar les poblacions d'aquesta au a l'espai natural protegit, el 1988. És a les Pitiüses, sobretot als estanys d'es Cavallet i ses Salines, on es concentra gran part de la població d'aquesta espècie, la més abundant de les Illes Balears. La població hivernant d'aquesta au a les Balears, catalogada com d'interès especial en el Catàleg Nacional d'Espècies Amenaçades i inclosa al Llistat d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial, representa el 2% del total dels exemplars a l'Estat. La concentració més gran d'exemplars es troba, a les zones humides de la Mediterrània, a finals d'estiu, després de l'època de nidificació. Tot i que al Parc Natural de ses Salines d'Eivissa i Formentera el flamenc és una au molt abundant, ni en aquest espai natural ni en altres de les Balears arriben a nidificar. Els flamencs són animals filtradors i amb el bec comprimeixen i pressionen l'aigua per retenir-hi el contingut, que normalment són invertebrats aquàtics com l'Artèmia salina, i algues fito planctòniques, les responsables de la coloració rosa del plomatge dels exemplars adults.

L'experiència de Formentera, en polítiques de conservació de la posidònia oceànica serviran com a exemple a la resta de regions mediterrànies per posar en marxa plans propis de protecció, alhora que es traça una política comuna europea. Aquest és l'objectiu principal de la trobada en línia 'Posidònia Network', un grup de treball avalat per la Comissió Europea i que se celebrarà entre el pròxim 30 de setembre i 2 d'octubre. L'esdeveniment està organitzat per la Conselleria de Medi Ambient i Territori i l'Oficina francesa de la Biodiversitat i en un inici s'havia de realitzar de forma presencial, però a causa de l'evolució de la situació sanitària derivada de la COVID-19 s'ha optat per adaptar-ho al format en línia. Durant aquests dies, hi haurà diverses taules de treball i sessions formatives. Els assistents coneixeran de prop les polítiques que s'estan aplicant a les Illes Balears, comunitat amb més experiència a l'hora de legislar en matèria de conservació de la posidònia, especialment el Servei de vigilància i atenció al fondeig, pioner a la Mediterrània així com les campanyes de conscienciació que es duen a terme a Formentera. 'Posidonia Network' neix arran d'una trobada celebrada a Grècia el novembre de 2019 i que va comptar amb la participació de representants de la Unió Europea i de la majoria dels països europeus mediterranis. Un dels objectius principals de la trobada va ser la creació d'una xarxa de contactes per a poder unir sinergies de cara a una futura estratègia europea de conservació de la posidònia. L'esdeveniment compta amb el suport de l'ONG Med Pan i la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), l'òrgan de Nacions Unides dedicat a la conservació dels recursos naturals, a més de l'ONG WWF, la zona de les àrees marines de la regió Provença-Alps-Costa Blava (RAMOGE, per les seves sigles en francès) i Plan Bleu.