Avui se celebra el Dia Internacional de l'Observació de la Lluna i l'Associació Astronòmica de Formentera (AFF) ha organitzat una sessió per contemplar el satèl·lit i alguns planetes com "Urà, Saturn, Júpiter i Venus". L'observació es farà al costat del Centre d'Interpretació de Can Marroig a partir de les 20.30, amb un telescopi planetari C8, prismàtics especials i un projector amb el qual es podrà veure tota l'observació que faci el telescopi. L'exploració estarà assistida pels membres de l'Associació Astronòmica de Formentera. La lluna està avui en fase creixent, i això permetrà una millor contemplació que quan està plena, ja que el sol incideix amb més intensitat. L'acte està obert a tothom i no caldrà reserva prèvia.

El Servei de sanitat forestal de la Conselleria de Medi Ambient i Territori ofereix, aquest dimecres, una sessió informativa telemàtica per explicar les actuacions que es duran a terme pel control de la processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa) a Formentera. La xerrada es podrà seguir a través d'aquest enllaç: https://caib.webex.com/caib/j.php?MTID=m38e8f8bd60a060262e8ec7df6ff42264 El tractament aeri continua, un any més, a petició del Consell de Formentera. Així, durant la segona quinzena d'octubre i per cinquè any consecutiu, s'aplicarà aquest tipus de tractament a unes 1.600 hectàrees aproximadament. La previsió és que es facin dues passades del producte en dies no consecutius, que es decidiran d'acord amb la previsió meteorològica. El producte fitosanitari que s'aplica és el mateix que a la resta de campanyes: Bacillus thuringiensis varietat kurstaki. Es tracta d'un producte de tipus biològic, un bacteri que es troba de manera natural en el sòl i en les plantes. Només pot romandre uns pocs dies sobre les fulles, ja que es degrada ràpidament per efecte dels raigs ultraviolats. No afecta les abelles i pot ser utilitzat en agricultura ecològica. Des del Servei de sanitat forestal s'han impulsat altres mesures per al control de la plaga, com la instal·lació de 30 noves caixes niu a l'illa per a quiròpters. La ratapinyada és un depredador natural i un element clau per garantir el control natural de les plagues forestals. La processionària del pi fou declarada plaga forestal el 2016, a Formentera. Les actuacions que s'han dut a terme durant els darrers anys per controlar aquest insecte defoliador consisteixen en l'eliminació de les bosses que les erugues teixeixen a l'hivern; la captura de papallones amb les trampes; la instal·lació de caixes refugi que afavoreixin la presència de quiròpters; el tractament aeri i tractament terrestre puntual.

La Conselleria de Medi Ambient i Territori, la Iniciativa de Recerca de la Biodiversitat de les Illes (IRBI) i l'Acord per a la conservació dels albatros i petrells (ACAP) reactiven la campanya de divulgació ciutadana per a recuperar aus marines que puguin caure a zones urbanes, enlluernats per les llums de la costa. Aquests dies començaran a fer els primers vols els exemplars joves de virot gros (Calonectris diomedea) que han criat als illots i penya-segats marins aïllats de nuclis poblats. Alguns d'ells s'enlluernen i es desorienten a causa dels llums de vorera de mar i cauen a carrers i jardins. D'aquesta manera queden exposats a col·lisions, atropellaments i són més vulnerables als depredadors, com els moixos. Per això, Govern i entitats demanen la col·laboració ciutadana per, en cas de trobar un exemplar al carrer, ajudar-los a sobreviure telefonant a l'112 per informar sobre la localització i l'estat de l'au. Si es troba en una zona de perill cal recollir-lo amb cura amb l'ajuda d'una tovallola i deixar-lo en una capsa ventilada fins que el venguin a cercar. En cas de trobar un animal mort, també és important informar de la troballa, per tal de millorar la informació d'exemplars afectats i identificar zones crítiques. A més de la campanya de col·laboració ciutadana, la Conselleria, a través dels Agents de Medi Ambient, distribueix pòsters informatius en les zones de més incidència. Els llums artificials són els responsables d'una alta mortalitat en les aus marines del món. A les Illes, a més del virot gros, també es veu afectada la noneta (Hydrobates pelagicus) i el virot petit (Puffinus mauretanicus). Tot i que aquestes darreres realitzen els primers vols en altres èpoques de l'any. El virot gros és una espècie catalogada com a vulnerable a nivell estatal. Les Illes Balears registren la població més important de la subespècie melitensis de la Mediterrània occidental. A l'arxipèlag, es coneixen sis àrees de cria, principalment als illots de la Reserva Natural d'Es Vedrà, Es Vedranell i els illots de Ponent i a l'arxipèlag de Cabrera.

Durant la sessió plenària d'aquest dimarts al Parlament balear, el diputat per Formentera, Antonio J. Sanz, ha realitzat una pregunta oral al conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir i Gual, relativa a la vigilància als fondejos sobre posidònia. Per un costat, Sanz ha exposat que el Servei de Vigilància de la Posidònia a Balears ha incrementat aquest estiu les seves inspeccions a Formentera, on hi operen cinc de les quinze embarcacions. Per altra banda, les comprovacions revelen que la immensa majoria de les embarcacions compleix la normativa. Amb tot, es compta amb diverses eines d'informació i conscienciació, com el web atlasposidonia.com. Per l'altre costat, el diputat ha apuntat que aquesta inspecció al fondeig es fa només de Cala Saona a es Caló, deixant un terç del litoral formenterer sense vigilància. A més, la distància de navegació des d'aquests punts és de més d'una hora. Per altra banda, es dóna l'efecte diàspora, augmentant el nombre de barques a les zones no vigilades. Així, i donades les demandes des de Formentera i als recents Fòrums Mediterranean Posidonia Network i Save Posidonia Forum, als quals s'ha posat de manifest la importància del servei d'assistència al Fondeig, queda palès la necessitat de fer una vigilància més intensiva i integral, al litoral de Formentera. En aquest sentit, Sanz ha reclamat incloure als pressupostos de 2022 l'augment del servei de vigilància als fondejos sobre posidònia per tot el litoral de l'illa de Formentera. Per la seva banda, el conseller Mir ha assegurat que el Govern treballa en la revisió de les mancances i deficiències del sistema de vigilància arreu de les Illes i ha agraït al diputat el to i la voluntat reivindicativa. PNL Jocs Atzar i Targetes de Crèdit El diputat per Formentera ha donat suport a la PNL sobre jocs d'atzar i targetes de crèdit presentada pel Grup Més per Mallorca. Segons Sanz, "l'augment de la ludopatia a la nostra societat és una nova xacra que hem de combatre". Concretament, destaca la problemàtica econòmica, en què el joc ofereix la teòrica possibilitat de "guanyar diners fàcils"; i l'increment de l'accessibilitat, ja que els jocs en línia permeten l'anonimat davant el control familiar i o les restriccions d'edat. Així, Sanz ha donat suport a instar el govern de l'Estat a prohibir el pagament amb targeta crèdit de tota activitat de joc d'atzar i jocs per doblers; a eliminar l'exempció total d'IVA que actualment gaudeixen les loteries, jocs d'atzar i jocs per doblers; i a defensar davant les institucions europees, l'eliminació de les activitats de jocs d'atzar i apostes dels supòsits d'activitats amb exempció de tributació de l'IVA.