L'Associació Qué Celeste nascuda a Formentera per a conscienciar sobre la necessitat de reduir l'ús dels plàstics i la contaminació en general ha manifestat en una nota de premsa la seva sorpresa pel fet que la Petita i Mitjana Empresa de Formentera hagi rebutjat l'aplicació del Sistema de Dipòsit Devolució i Retorn d'envasos (SDDR), per manca de mitjans per implementar-ho. En aquest sentit, Qué Celeste es posa a disposició del comerç i la PIMEF per ajudar-los a la implementació de l'SDDR a Formentera. Qué Celeste ha organitzat més de 50 neteges de platges i veu "evident la necessitat de buscar solucions al plàstic d'un sol ús". En la nota, indica que "en les darreres dècades ens hem acostumat al seu ús desmesurat i podem començar a posar-li fre amb alternatives com l'SDDR". En aquest sentit, Qué Celeste assenyala: 1. Ampolles de plàstic, envasos, embolcalls, bosses, etc., suposen el 50% dels residus recollits en neteges de litoral o platja de Formentera i el 65% del recollit en neteges d'interior de l'illa (camins, zones urbanes, etc.) 2. Segons dades del Consell de Formentera i del Govern de Balears només es recicla el 25% de mitjana dels plàstics PET (ampolles, envasos, etc.). 3. L'SDDR funciona des dels anys noranta (Dinamarca 1991, Holanda 1993, Austràlia 1993, etc.) fins a més de 40 països actualment amb petites diferències en la seva aplicació. Les noves legislacions balear i espanyola apunten a la implantació d'aquest sistema en àmbit estatal els anys vinents, una mesura que busca la manera de recuperar per al tractament el màxim possible dels productes reciclables. L'entitat afegeix altres actuacions a l'SDDR que considera necessàries: 1. Fonts d'aigua potable públiques, a places de nuclis urbans, port, fars, etc. Ja n'estan funcionant moltes a Mallorca i alguna a Eivissa. 2. Filtres domèstics o professionals d'aigua per a cases o industrials, n'hi ha de molts tipus i preus i es deixaria d'usar aigua d'ampolla a moltes llars i negocis 3. Aigua en ampolles de vidre, curiosament ja s'està realitzant en alguns supermercats de Formentera amb sistema de retorn del vidre, per la qual cosa no entenem que es rebutgi el SDDR per a plàstics i s'estigui fent amb el vidre.

Aquest matí ha tengut lloc la primera reunió de l'Associació Empresarial de Productors Agrícoles de Formentera, que ha set recentment constituïda sota l'empara de la Petita i Mitjana Empresa de Formentera (PIMEF). Aquesta agrupació neix amb la intenció de "donar acollida als empresaris del sector agrícola i ramader de l'illa", segons un comunicat de la patronal. En aquesta primera reunió, continua la nota, "s'han abordat els principals problemes que viu el sector, com la manca d'ajudes, tant econòmiques com administratives, per poder produir i comercialitzar els productes de Formentera". Durant la reunió, Joan Vicente Boned, com a president de la nova associació, ha manifestat que des del sector entenen que "la base d'una economia local forta i sostenible comença per apostar pels productes de proximitat i pel sector empresarial que els ofereix". Per part seva, Pep Mayans, president de la PIMEF, ha brindat tot el seu suport a aquests empresaris i s'ha compromès "a treballar colze a colze per ajudar a buscar solucions i vies per fomentar la comercialització del producte local".

Actualment, l'Hospital de Formentera compta amb 136 panells solars instal·lats a la seva coberta amb una potència de 40 kWp (quilowatts pic); l'Hospital Can Misses disposa de 1.133 panells solars amb una potència de 300 kWp, el centre de Salut de Sant Antoni compta amb 330 panells a una pèrgola situada a l'aparcament amb una potència de 100 kWp i finalment, el centre de Sant Jordi té 136 plaques fotovoltaiques a la seva teulada amb una potència de 45 kWp. Això ha implicat que la producció d'energia obtinguda de les plaques solars va aconseguir en els anys 2021 i 2020 la quantitat de 60.000 kWh, mentre que a Eivissa es van generar 1.140.000 kWh Això ha permès evitar l'emissió de més de 800 tones de CO₂ a l'atmosfera, 76 tones a Formentera i 740 a Eivissa. En el conjunt d'ambdues illes hi ha prop de 2.000 panells solars fotovoltaics per a la generació d'electricitat l'Hospital de Formentera, Can Misses i els centres de salut de Sant Antoni, Vila i Sant Jordi ha generat un estalvi que supera els 125.000 euros en els dos darrers anys. Així ho constaten els informes tècnics que calculen la producció d'electricitat produïda pels sistemes d'autoproveïment d'energia renovable fotovoltaica en aquest últim bienni i que supera els dos milions de quilowatts hora en tota l'Àrea de Salut. Als dos milers de panells solars instal·lats per a la producció d'electricitat cal sumar-hi els sistemes de generació d'aigua calenta sanitària que també es van instal·lar en aquests darrers anys als hospitals públics de les Pitiüses i als centres de salut de Santa Eulària i Sant Antoni que suposen un major estalvi energètic.

A finals del segle XIX, la finca de Ca Marroig de Formentera estava en mans del mallorquí, Antoni Marroig Benet i tenia 400.000 metres quadrats de vinya per a l'elaboració de vi que s'exportava a Eivissa i Mallorca. Formentera va ser l'únic territori que es 'va escapar' de la plaga de la fil·loxera en el sud d'Europa, la qual cosa la va posar clarament en avantatge. Tenia un interessant sistema de regadiu que va fer que la finca fos capdavantera en tecnologia agrícola i altres recursos com a pedra, bosc i ramaderia. En 1996 el Govern balear va comprar la finca, convertint-la en pública i es va restaurar la casa senyorial, que actualment alberga el Centre d'Interpretació de la fauna i la flora del parc natural de ses Salines. Durant anys el Govern no va saber molt bé què fer amb els terrenys que s'havien dedicat al cultiu i aquests s'anaven convertint en bosc ràpidament fins que va acabar per cedir les terres al Consell de Formentera i aquest, al seu torn, a la Cooperativa del Camp de Formentera, en el marc de Pla de cessió de terres. Des de fa cinc anys la Cooperativa del Camp ha treballat en la recuperació de cinc hectàrees de Ca Marroig per al seu cultiu. El primer intent va ser la plantació de blat autòcton xeixa que la immensa quantitat de conills que habiten al parc natural es van encarregar de devorar. Un segon intent amb les herbes aromàtiques tampoc va ser fructífer i finalment s'ha acabat apostant per un producte tan resistent i arrelat a la terra i a la cultura de l'illa com la figuera. Les 675 figueres perfectament alineades res tindran a veure amb les estalonades que estem acostumats a veure a Formentera. L'objectiu és obtenir la màxima productivitat, tal com explica Carlos Marí, el gerent de la Cooperativa del Camp: «Calculem que quan la plantació estigui a ple rendiment podrem collir vuit tones de figues a l'any amb què cobrir les necessitats de figa fresca del mercat de Formentera i elaborar figues seques i les tradicionals xereques, tan benvolgudes». Marí explica que «s'han plantat 12 varietats diferents», per a poder tenir una producció escalonada durant tota la temporada, començant al juny amb la figaflor i fins a novembre o desembre amb l'oriola. El Consell ha cedit una cuba amb la qual poder regar durant els primers mesos fins que s'acabi d'instal·lar un sistema de reg que garanteixi el bon desenvolupament dels arbres. La presidenta del Consell, Ana Juan, es mostrava ahir satisfeta d'aquesta recuperació de l'activitat agrícola «que permetrà disposar de producte de quilòmetre zero en el nostre mercat de proximitat». Per la seva part el conseller balear de Medi Ambient, Miquel Mir, celebrava també «la recuperació d'usos tradicionals d'una finca pública tan emblemàtica», a més d'assenyalar un altre dels objectius d'aquesta recuperació de terres «la gestió forestal necessita aquests grans espais que generen discontinuïtat en el bosc, la qual cosa forma part de la nostra estratègia en la prevenció d'incendis forestals». 4.000 arbres en total El Fons de Garantia Agrària i Pesquera de les Illes Balears (FOGAIBA), que depèn del Govern Balear, ha concedit una subvenció de 9.900 euros a aquesta plantació. Aquest projecte de plantació de figueres s'inclou dins d'un pla col·lectiu de replantació que promou la cooperativa, en col·laboració amb una desena de socis i que suposa la plantació del voltant de 4.000 arbres, especialment oliveres i figueres, que s'està duent a terme, aprofitant una convocatòria d'ajudes per a la replantació del FOGAIBA.