En el segle XVIII, Formentera va arribar a comptar amb fins a 7 molins fariners que van venir a substituir als anomenats "molins de sang" que empraven la força d'un animal per a accionar el queixal, però que eren molt més petits i menys productius. El molí d'en Teuet i el molí de ses Roques en Sant Ferran, el molí d'en Mateu i el d'en Jeroni a Sant Francesc, el ja desaparegut molí d'en Simon en és Cap i el Moli Vell i el molí d'en Botigues a la Mola van ser essencials per a la subsistència d'una comunitat rural, que els feia servir per a convertir en aliment el fruit de la terra. Tots els molins són de propietat privada i alguns formen part d'un habitatge i tenen un estat de conservació òptim. En el cas del Molí Vell de la Mola, fa alguns anys va ser adquirit per la Fundació Illes Balears i recuperat de tal manera que podria moldre blat demà mateix. Un conveni de la Fundació amb el Consell, permet a la institució, obrir-lo al públic com a atractiu turístic a canvi de la seva conservació. En el cas del Molí d'en Botigues l'estat és d'una preocupant degradació que fa témer la seva ensulsiada. El manteniment de la construcció correspon a la propietat i per aquest motiu, la conselleria de patrimoni es va posar en contacte amb la família, per a comunicar-los el seu desig de protegir el bé amb la catalogació de BIC en la categoria de monument. La institució ha convidat als propietaris a actuar per a la recuperació de la instal·lació, aprofitant les subvencions disponibles per a la conservació del patrimoni històric. La consellera de patrimoni, Raquel Guasch explica que "No es tracta de fer una actuació com la del Molí Vell de la Mola, ja que amb aquesta recuperació ja podem saber com van ser els molins de l'illa. Però si anar fent les intervencions necessàries per a no deixar perdre part de la nostra història". Incertesa entre els veïns La declaració de Bé d'Interès Cultural de l'edifici moliner, va acompanyada de la delimitació d'un perímetre de protecció que inclou els terrenys dels veïns des dels quals es pot veure el molí. Això va generar dubtes en els propietaris de com podria afectar en el cas de futures construccions o ampliacions de les seves propietats, per la qual cosa van demanar una reunió amb la institució per a aclarir dubtes. Aquesta reunió ha tengut lloc aquest matí a la Casa del Poble de la Mola, entre una quinzena de veïns, la consellera de Patrimoni i dos tècnics del departament. El tècnic de patrimoni, Jaume Escandell, ha volgut aclarir que: "Estar en el perímetre de protecció del molí no resta cap dret urbanístic als propietaris, que es continuen regint per les normes del PTI. L'única cosa que suposa és que abans d'iniciar una construcció o ampliació haurà de comptar amb un informe de patrimoni per a evitar al màxim, qualsevol afecció sobre la visual amb el molí". Escandell va posar un exemple molt gràfic: "Si un propietari vol fer una plantació d'arbres fruiters en l'entorn protegit, no tindrà cap problema, però si el que vol és plantar xiprers que arriben a tenir altures considerables que podrien afectar la visual del molí, hauríem de considerar-lo".