Aquest matí ha traspassat als 73 anys, Pau Riba i Romeva. El cantautor va haver de ser ingressat a principis d'any després d'haver empitjorat el càncer de pàncrees que se li havia detectat mesos abans. El seu llegat hippie i transgressor, tenia molt a veure amb les etapes en les quals havia viscut a Formentera i el van convertir en un símbol de la contracultura. A l'estiu de 1969, després d'haver gravat el disc "Diòptria", Pau Riba i la seva companya Mercè Pastor van viatjar a Formentera amb un objectiu clar: provar l'LSD. Com el mateix Riba explicava aquell primer viatge a l'illa "ens va canviar per sempre els paràmetres de la percepció i la comprensió i ens va posar en estat de gràcia, formant part d'una generació que va ser visionària". Quan van tornar a Barcelona, la parella estava "desubicada", tot i així Riba grava la segona part de "Diòptria", un disc que ell definia com una "proposta de nous valors i noves actituds: rebuig als diners, al consumisme, el desenfrenament alcohòlic, d'una banda, i aposta per una actitud més lúdica i hedonista, d'acord amb la naturalesa i oberta a la psicodèlia". Pau Riba i Mercè Pastor tornen a Formentera el gener de 1971 fugint de Barcelona. La comuna en la qual havien viscut va ser desallotjada, els van posar a la presó durant dues setmanes i quan va sortir no tenien a on anar, i van decidir tornar a Formentera amb Mercè embarassada de set mesos. Es van allotjar en una casa pagesa, sense llum i bastant precària i en ella va néixer en Pauet Riba, el primer fill de la parella en un part natural que va assistir el mateix artista en mig d'una festa a la qual havien convidat a veïns i amics. Va ser en aquell moment quan Pau Riba es va inspirar per compondre "Jo, la donya i el gripau". La "donya" era na Mercè i el gripau, el petit Pau. Riba va gravar aquell disc a Formentera amb una gravadora de bateries en plena natura. Tot i gravar-se en unes condicions tant precàries, el disc ha set molt rellevant en la trajectòria de l'artista. Ara fa 10 anys, coincidint amb el 40è aniversari de la seva gravació es va reeditar el disc i el mateix Pau Riba ho explicava així en el llibret que acompanyava la reedició, "la idea era demostrar-me (a mi mateix i a qui fora) que no sols es pot viure d'aquesta manera... diguem precària -sense ciment, sense aigua corrent, sense electricitat instal·lada...-, sinó que també es pot ser músic i gravar cançons en aquestes condicions: substituint la fredor neutra, profilàctica, d'un estudi per la calidesa de l'entorn, prenent com a llenç o tapís de fons el magma sonor dels fenòmens naturals i incorporant ambients concrets: abelles, ovelles, crepitar del foc, una cassola bullint, un nen plorant... en lloc de netejar els petits sorolls fortuïts que es colen en l'enregistrament -una tos, un gos, un avió llunyà...- (deixar-los o potenciar-los) com a testimonis excepcionals del moment i de l'entorn. Aquesta era la idea que m'animava". Les tretze cançons del disc "Jo, la donya i el gripau" van ser gravades en diferents espais de la casa pagesa de la Mola i el seu entorn: sota d'una figuera, en un pou, en mig del camp, en mig d'una festa. Aquest és el cas de la cançó popular catalana "La lluna, la pruna" amb la que s'obre el disc, o "La dansa de la terra" en la que tots els presents seguien el ritme amb els peus i amb les mans feien sonar els estris de cuina. El passat 17 d'abril de 2021, va tornar a actuar a Formentera per celebrar els 50 anys del disc, aquí podeu veure un moment de l'actuació: [embed]https://www.instagram.com/p/CNzZ_CeIlEC/[/embed]

La presidenta del Consell de Formentera, Ana Juan, i el representant de l'Obra Cultural Balear de Formentera, Joan Francesc Ferrer, han signat avui un conveni de col·laboració entre el Consell i l'OCB en matèria de cultura i patrimoni per l'any 2022. El Consell col·laborarà econòmicament amb una aportació máxima de 10.000 euros per a les activitats de l'OCB, que enguany se centraran en accions com la 'Primavera de cultura', programació entorn de Sant Jordi que inclou presentacions de publicacions, conferències, taules rodones i lectures poètiques, entre altres actes. L'OCB també organitzarà concerts de cantautors, farà publicacions encaminades al foment de la cultura i del patrimoni històric i natural de Formentera; a més de tasques consultives i d'investigació que se li puguin encomanar, com a entitat cultural de referència a l'illa.

L'exposició "Collage" amb motiu del Dia Internacional de les Dones es podrà visitar a la Sala d'exposicions "Ajuntament Vell" fins al pròxim 12 de març. Aquesta mostra reuneix dos projectes de l’artista amb la finalitat de donar també veu a la feina d’altres companyes que realitzen collage arreu del món. Per una banda, ens presenta “Mujeres en Guerra”, una sèrie de set collages inspirats en lletres de cançons de Pedro Guerra, cantautor canari destacat per les seves lletres reivindicatives d’imaginari feminista, i que dona el títol a la sèrie. Aquestes peces pretenen ser un homenatge a diverses dones de tot el món de diferents condicions: Cathaysa, nena aborigen guanxe canària. Hogar, dona maltractada del primer món. Herminia, dona gran llatinoamericana. Burka, dona àrab atrapada en un burka. Madres: mares de la Plaza de Mayo. Rosario, nena/mare en un entorn rural llatinoamericà. Lilith: primera dona que es revela a la submissió i decideix per ella mateixa. D’altra banda, la mostra recull també cinquanta reproduccions de collages de cinquanta autores recollides al llibre Collage firmado por Mujeres, llibre creat per l’artista, el qual ofereix una extensa mostra del collage contemporani a través dels treball d’artistes internacionals. Els collages d’aquesta selecció expositiva es caracteritzen per la capacitat de qüestionar els límits de la creació artística mitjançant una àmplia varietat de temes i tècniques de collage. Rebeka Elizegi nascuda a Donostia, és collagista, directora d’art i dissenyadora gràfica. Treballa exclusivament de forma manual, sempre aplicant la tècnica del collage manual clàssic sense redimensions ni retocs digitals. Us hem preparat aquest vídeo amb una de les cançons inspiradores [embed]https://youtu.be/iFj2po6tOqs[/embed]

L'organització dels Premis Ramon Llull va reconèixer ahir a la Llotja de Palma de Mallorca a títol pòstum a l'educador, Vicent Serra "Blai" amb el Ramon Llull 2022. El premi ha volgut reconèixer tota una vida dedicada a la docència. "Blai" va tenir un paper fonamental en la implantació dels ensenyaments secundaris a Formentera, que va acabar amb la creació de l'Institut Marc Ferrer. A més de la seva imprescindible activitat social a través de diferents entitats associatives i culturals de l'illa com l'Obra Cultural Balear de Formentera de la qual va ser fundador i primer president, o l'Associació de Veïns de Porto-salè, el Patronat Municipal de Cultura i la Coordinadora d'Entitats Cíviques de Formentera. La seva esposa i dues filles van rebre molt emocionades el premi de mans de la presidenta del govern, Francina Armengol. També va rebre el Ramon Llull 2022 la pintora Isabel Echarri, amb taller creatiu a Formentera des de fa moltes dècades, a on crea gran part de la seva obra pictòrica que des de 1956 ha estat exposada a les principals galeries europees i mundials. Per part d'Isabel Echarri va ser la directora del MACE d'Eivissa, Elena Ruiz Sastre qui va recollir el guardó. Els premis Ramon Llull van reconèixer també la tasca de la violinista i directora d'orquestra eivissenca, Lina Tur Bonet, qui ha fet feina amb les orquestres més prestigioses d'Europa a banda de dirigir a diverses formacions simfòniques i de Cambra. Elies Torres, Medalla d'Or D'una banda, la Medalla d'Or reconeix la trajectòria de l'arquitecte eivissenc, Elies Torres, Premi nacional d'Arquitectura d'Espanya i professor de la Universitat Politècnica de Catalunya, això com a professor visitant a Harvard i la Universitat de Califòrnia. Entre els seus projectes més destacats, trobem, les cases de la vila olímpica, la restauració del parc Güell i la plaça del Fòrum a la ciutat de Barcelona, l'espai Set Voltes a Palma o l'annex del Museu Kumamoto al Japó.