Neus Costa pren el relleu en la presidència de l'OCBF de Maria Teresa Ferrer

En l'Assemblea General extraordinària celebrada el dijous 2 de juliol, l’Obra Cultural Balear de Formentera va escollir, per unanimitat, la nova junta directiva de l’entitat, amb l'objectiu de donar-li continuïtat, reforçar el seu compromís amb el patrimoni cultural de Formentera i afrontar nous reptes.

La nova directiva pren el relleu de l'equip encapçalat per Maria Teresa Ferrer Escandell, a qui l’associació expressa un sincer agraïment per la gran labor realitzada, sempre amb dedicació i afany, al llarg de tot el seu mandat.

L’equip de la nova junta es proposa treballar per fer créixer l'OCBF com un espai obert, participatiu i compromès amb la difusió i la promoció de la cultura i la llengua pròpies; la protecció del patrimoni material, immaterial, històric i natural illenc i la recuperació de la memòria popular de Formentera.

Entre les línies de treball que es plantegen per a aquesta nova etapa destaquen: fomentar la participació dels socis i sòcies; enfortir la col·laboració amb altres organismes i entitats properes; impulsar vies per a difondre el coneixement dels elements que conformen la identitat illenca (llengua, cultura, patrimoni i memòria) i propiciar l’estima cap a ells, així com, garantir el compromís entre la ciutadania i l’administració local per tal d’assolir una millor protecció i difusió d'aquests.

Un projecte que s’ha de veure reflectit en activitats ja consolidades i en la incorporació de noves iniciatives que ens encaminin cap a una illa orgullosa de la seva identitat sense deixar de ser espai de convivència i de respecte envers altres cultures.

La nova junta directiva de l’Obra Cultural Balear de Formentera està formada per:

● Presidència: Neus Costa Mayans.

● Secretaria: Adrià Tur Homar.

● Tresoreria: Pep Toni Mayans Mesquida.

● Vocalies: Clara Escandell Ferrer, Paula Sevilla Ramon, Paula Yern Parets, Raquel González Cardona, Francesca Juan Escandell, Noelia González Cardona, Lina Tur Ferrer i Sergi Navarro Yern. “Assumim aquesta responsabilitat amb il·lusió i amb la voluntat de continuar fent de l'Obra Cultural Balear de Formentera una entitat viva i activa. Us convidam a formar-ne part. Només cal que envieu un correu electrònic a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.. Tothom hi serà benvingut”, han declarat des de la nova junta directiva.

Aprofitem per compartir-vos l'entrevista que vam fer amb Neus Costa, amb motiu del Premi Sant Jaume 2023:

Entrevista amb Neus Costa, Premi Sant Jaume 2023.

El far de la Mola exposa la donació artística de Cati Verdera al poble de Formentera

El Consell Insular de Formentera ha inaugurat avui al far de la Mola l'exposició de la donació que l'artista i col·leccionista Cati Verdera ha fet al poble de Formentera, un acte que ha comptat amb una destacada assistència de públic i que ha permès descobrir una de les incorporacions patrimonials més importants dels darrers anys.

La mostra reuneix les 56 obres d'art contemporani que passen a formar part del patrimoni públic insular gràcies a la generosa donació de Verdera, un llegat de gran valor cultural que contribuirà a preservar, estudiar i divulgar una part essencial de la història artística vinculada a Formentera i a les Pitiüses.

Durant l'acte inaugural, els assistents han pogut recórrer l'exposició i conèixer de prop un conjunt d'obres signades per artistes de referència com Erwin Broner, Erwin Bechtold, Rafael Tur Costa, Antoni Marí Ribas Portmany, Enric Riera, Gilbert Herreyns, Eduard Micus o Perejaume, entre altres creadors estretament vinculats a l'illa.

El president del Consell Insular de Formentera, Óscar Portas, ha agraït públicament la generositat de Cati Verdera i ha destacat que aquesta donació "suposa un enriquiment extraordinari del patrimoni cultural de Formentera i garanteix que aquest llegat artístic romangui a disposició de les futures generacions".

L'exposició es podrà visitar al far de la Mola de forma permanent i representa una oportunitat única per descobrir una col·lecció única que passa a formar part del patrimoni cultural contemporània de Formentera.

Na Francisca d'en Jaumet Jaume Premi Pep Simon 2025 per l'OCBF

Enguany l'Obra Cultural Balear de Formentera atorgarà el Premi Pep Simon 2025 a na Francisca Juan Ferrer "Francisca d'en Jaumet Jaume" per la seva conttibució a la cançó tradicional de Formentera. La premiada que té 80 anys rebrà el guardó el pròxim 14 de setembre en un acte que tendrà lloc a la plaça de l’Església de Sant Ferran, a les 20.30 h, i estarà acompanyat d’una ballada popular.

L’Obra Cultural Balear de Formentera va recuperar el 2021 el Premi Pep Simon i té la voluntat de continuar-lo atorgant anualment sempre que quedin cantadors que per la seva trajectòria puguin ser reconeguts amb aquest guardó.

Ens ha deixat n'Erik Doornweerd, amb 76 anys

Erik Doornweerd va néixer a Jakarta (Indonèsia) l'any 1949 i va descobrir Formentera l'estiu de 1968 i s'hi va a quedar a viure fins que ahir dissabte al matí una malaltia amb la qual havia lluitat els darrers mesos se'l va endur a l'altra dimensió.

Erik era un gran cuiner i molt conegut per la seva faceta de guitarrista. Havia tocat en diversos grups com: Sixpence, Tubos de Es Cap, 4 Men Terror, Starvation Army i amb na Núria van formar el duet Nee, molt recordat a l'illa.

Al llarg de dues dècades va ser el músic principal i coordinador de l'animació musical del mercat artesanal de la Mola.

La seva peculiar tècnica de rasguejat amb la guitarra damunt les cames i una imatge d'hippie elegant el van fer un personatge mític a la nostra illa.

Erik va gravar un disc i les seves cançons continuaran sonant a l'espai "música de ca nostra" de Formentera Ràdio.

Santi Colomar repassa la història dels 200 anys de l'Ajuntament de Formentera

Ja podem trobar a les llibreries L’Ajuntament de Formentera. 200 anys d’història (1822-2022), de Santi Colomar, que repassa tota la història de la màxima institució de l’illa abans de la creació de l’actual Consell.

En el volum de quaranta-vuit pàgines, l’historiador, que enguany, precisament, ha set distingit amb un dels Premis Sant Jaume 2025, per la seua tasca d’investigació i divulgació de la història de l’illa, mostra els orígens de la institució i la seua consolidació, la desaparició el 1869 i el seu restabliment, l’època de la Restauració Borbònica, la dictadura de Primo de Rivera, la Segona República, la Guerra Civil, la dictadura franquista i el restabliment de la democràcia, fins arribar al nou marc institucional de 2007, quan l’Ajuntament adquireix competències autonòmiques i es converteix en l’actual Consell Insular de Formentera.

La publicació d'aquest llibre és una manera de posar en valor dos segles d’autogovern, de compromís amb la ciutadania i de reivindicació del nostre recorregut com a illa amb identitat i veu pròpia dins l’estructura institucional balear. És, sens dubte, un testimoni valuós del camí recorregut i un estímul per continuar avançant.

 

El llibre es pot adquirir a les llibreries de l’illa per un preu de 5 euros i està disponible a la Biblioteca Marià Villangómez. Amb aquesta edició, el Consell de Formentera vol apropar la història institucional de l’illa a la ciutadania i fomentar el coneixement del seu patrimoni polític i social.

Pàgina 1 de 55