Les restes de la Colònia penitenciària de Formentera, més coneguda com sa Colònia o Es Campament, varen ser declarades bé d'interès cultural en la tipologia de Lloc Històric el 2014 i, definitivament el 2018 arran de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears confirmant la declaració efectuada pel Consell Insular.
Recentment, després de sol·licitar una pròrroga per completar la recerca, el beneficiari de la beca ha entregat la memòria final, titulada "La Colònia penitenciària de Formentera".
L'estudi consta de més de 850 pàgines més un apèndix amb els noms i altres dades dels 2.133 homes que en un moment o altre varen ser reclosos a la presó de la Savina.
Manel Suárez Salvà (Calvià, 1959), que ja va publicar el 2011 l'estudi sobre la presó de Can Mir, a Palma, s'ha enfrontat al repte d'ampliar el coneixement amb què comptàvem sobre el penal que primerament va ser anomenat Colònia penitenciària, després Destacament penal i, finalment, Presó Central de Formentera.
Beca d'Investigació
El treball s'ha dut a terme, gràcies a la Beca d'Investigació de l'àrea de Patrimoni Cultural del Consell Insular de Formentera de l'any 2022 va ser atorgada al Sr. Manel Suárez Salvà per desenvolupar un estudi sobre la presó que es va obrir a la vora de l'estany des Peix entre 1940 i 1943.
Suárez ha explorat arxius que fins ara no s'havien utilitzat per a reconstruir la història del penal franquista instal·lat a la Savina. És el cas de l'Arxiu del Centre penitenciari de Palma, l'Arxiu Militar Intermedi de Palma o l'Arxiu General de
l'Administració, situat a Alcalá de Henares. A banda dels documents d'arxiu, també s'han incorporat les informacions proporcionades oralment per diverses persones informants.
El resultat és una extensa narració detallada i perfectament documentada que aporta multitud d'informacions totalment inèdites. Aquestes noves dades afecten diferents aspectes que van des del coneixement de les persones que patiren reclusió a sa Colònia (quins càrrecs se'ls havien imputat i pels quals havien set jutjats i condemnats, d'on eren i d'on provenien, el funcionament del sistema de redempció de penes pel treball, l'adoctrinament dels principis del règim franquista a què eren sotmesos, etc.) fins al coneixement sobre com era físicament l'edifici de sa Colònia i com els mateixos presos el varen haver de construir.
La investigació duta a terme confirma que les víctimes mortals de la presó en foren 58, una part de les quals s'ha pogut exhumar ja del Cementeri Nou de Sant Francesc. Altres persones, però, moriren poc després una vegada havien tornat a ca seua o bé a altres penitenciaries. L'autor planteja que, en certa manera, també foren víctimes de la negligència de les autoritats franquistes en la custòdia de les persones elles mateixes havien enviat a presó.
El treball de Suárez també aclareix la qüestió del traspàs dels edificis penitenciaris a l'Exèrcit el 1943. Explica que el desmuntatge de les instal·lacions va ser únicament parcial i, arran d'un plànol fins ara desconegut, permet conèixer amb detall quina distribució tenien els serveis de la penitenciària.
La intenció de l'àrea de Patrimoni Cultural del Consell Insular de Formentera és publicar aquest treball una vegada hagi set adaptat al format de llibre.

Image: Plànol fins ara desconegut des Campament

L'organització de les Festes de la Mare de Déu d'Agost ha comunicat que el concert de Sabor de Gràcia que en principi estava previst per aquest dimecres, s'avança a la nit d'aquest dimarts a les 23 hores per les previsions de tempestes.
Els Sabor de Gràcia són un grup de rumba catalana que des de fa 30 anys actualitza la rumba catalana.
La festa començarà a les 22 hores amb música a la plaça per anar escalfant motors i després del concert Pd Padjesa i PD Burbaia animaran la nit.

L'escriptor Lluís Ferrer Ferrer i el dibuixant Cano (Antonio Rodríguez Cano) han llançat la segona edició de les Noves Rondaies d'Eivissa i Formentera, un volum que ja està a la venda i que vindrà acompanyat de noves presentacions i signatures d'exemplars per part dels autors.
Lluís Ferrer Ferrer (Cala Mastella, 1971) compta amb una àmplia obra de ficció que sol estar lligada a la història local, tal com demostren el còmic Història d'Eivissa i Formentera; la novel·la Dies Foscos —també adaptada a les vinyetes—, o el volum Eivissa i Formentera Il·lustrades; títols, tots ells, publicats indistintament en català i castellà per la reconeguda editorial madrilenya Apatxe Llibres, i que compten amb l'art gràfic del llegendari dibuixant de Sa Penya, Joan Escandell. Noves Rondaies d'Eivissa i Formentera és la seva primera incursió seriosa en la narrativa curta.

Antonio Rodríguez Cano, va néixer a Eivissa en 1970, ha treballat en el món de la publicitat, ha estat il·lustrador científic en diversos llibres d'arqueologia local. Actualment, col·labora en diferents projectes per al col·lectiu No És Un Hobby, dibuixa un webcómic en faneo.es, i autoedita la seva obra IBOSIM, de la qual ja s'han publicat tres volums.

En el següent pòdcast pots saber més sobre el llibre:

PLAY: Entrevista amb Lluís Ferrer

A partir d'aquest dilluns i fins al 24 d'agost es podrà visitar a l'Ajuntament Vell l'exposició 'Diálogos en madera. La esencia de Formentera', una retrospectiva de l'escultor Diki Medow.
L'exposició ofereix al visitant una visió completa de la trajectòria artística de Diki, amb una col·lecció diversa d'obres, amb predomini del seu període final, que il·lustra l'evolució del seu estil artístic al llarg dels anys.

El component central de la retrospectiva és un documental que recull la vida i la carrera de Diki oferint al visitant l'oportunitat de conèixer l'artista i comprendre els seus processos creatius i intel·lectuals.

L'exposició s'inaugurarà el pròxim dilluns, 12 d'agost, a les 20.00 hores. La mostra es podrà visitar a la Sala d'Exposicions «Ajuntament Vell» d'11.00 a 14.00 hores i de 19.00 a 21.00 hores (festius, diumenges i dilluns al matí, tancat).
Diki Medow
Diki Medow va néixer a Chicago el 1940. Després de viatjar per l'Índia i viure una època d'introspecció, Diki es va dedicar el 1973 a Formentera a la creació d'escultures que respecten la forma natural de la fusta. Inspirat per figures d'Henry Moore i textos de George Gurdjieff, les seves obres reflecteixen la fusió d'estètica orgànica i filosofia introspectiva.