Les ajudes financen el 100 % de la quota d'autònoms durant el primer i segon any d'activitat, i el 50 % el tercer.
La convocatòria del primer any d'ajuts quota zero per a autònoms emprenedors, llançada per la conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia el passat mes d'abril, s'ha tancat amb un total de 1.151 sol·licituds i un pressupost d'1.104.960 euros. El que suposa un èxit perquè no s'ha exhaurit el termini marcat per demanar-la.
Aquesta primera fase de la convocatòria, que cobreix el primer any, anava adreçada a treballadors i treballadores donades d'alta com autònoms de l'1 de juliol de 2023 al 30 de juny de 2024 (i amb caràcter retroactiu per aquells donats d'alta des de l'1 de gener de 2023) i estava oberta a tothom amb els requisits d'estar empadronat a qualsevol dels municipis de les Illes Balears, no superar el Salari Mínim Interprofessional (SMI), tenir el centre de treball i dur a terme la seva activitat a les illes i estar inscrits com a demandants d'ocupació al SOIB (Servei d'Ocupació de les Illes Balears).
Per illes, a Mallorca s'han registrat 889 sol·licituds, a Menorca 142, a Eivissa 112 i a Formentera 8.

El Consell introduirà enguany la 'mitja veda' de caça per pal·liar, en la mesura que sigui possible, els efectes de la superpoblació de tudons a l'illa. Aquesta 'mitja veda' es podrà practicar tant en vedats de caça com en terrenys lliures per ajudar a combatre l'excés de tudons i prevenir els greus danys que aquesta espècie causa en l'agricultura de l'illa. Aquesta mesura se suma a les autoritzacions excepcionals de caça per al control d'espècies i protecció dels cultius que hi ha als vedats des del passat 15 de juny i fins al 24 d'agost.
Cal recordar que el tudó s'ha convertit en una gran amenaça per als cultius de l'illa, que s'afegeix a la situació de sequera que vivim en l'actualitat.
Als vedats, el període de 'mitja veda' comença el 25 d'agost i arriba fins a l'obertura de la caça
menor en general. Els dies hàbils per a la caça són els dijous i els diumenges, i en aquest període
es poden caçar tudons en la modalitat d'escopeta i cans. El nombre màxim de peces per caçador i dia és de 15.
Als terrenys lliures, el dia hàbil serà els diumenges, en lloc fix i prèvia autorització del servei de
caça del Consell Insular de Formentera i del propietari del terreny, mitjançant registre d'entrada del caçador. Es podran caçar tudons en la modalitat d'escopeta o cans, en lloc fix i sempre amb el ca sota control. El nombre de peces per caçador i dia és de 15.
La caça de la llebre i el conill a Formentera va començar el 24 de juliol i finalitzarà el 2 de febrer de 2025. Durant el període comprès entre el 14 de juliol i l'obertura de la caça menor en general
només es pot caçar amb cans, sense escopeta. Des de l'1 de setembre només es podrà caçar els
dijous i els diumenges.
Quant a la caça menor en general, el període comença el 20 d'octubre i finalitza el 5 de gener de
2025. La caça d'ocells migradors finalitza el 2 de febrer. Fins al 2 de març, es podran autoritzar als vedats recomptes de becada sense mort, amb ca de mostra i amb un màxim de dos cans per
caçador. No es podrà portar arma de foc ni detonadora.

El Ple del Consell Insular de Formentera debatrà dijous que ve, 29 d'agost, una proposta presentada pel president de la institució, Llorenç Córdoba, per sol·licitar tant al Ministeri de l'Interior com al Ministeri de Foment una embarcació del Servei Marítim de la Guàrdia Civil i una llanxa d'intervenció ràpida de Salvament Marítim amb base a Formentera.
Segons indica l'exposició de motius, Formentera és una destinació turística on l'activitat nàutica concentra centenars de vaixells, tant comercials com recreatius, la qual cosa provoca un elevat trànsit, especialment al Parc Natural de ses Salines. Això provoca que s'incrementi el risc d'accidents i d'incompliments de la normativa marítima i ambiental, i que en la temporada estival hi hagi un gran nombre d'emergències a enfrontar amb uns recursos limitats, tant per part del servei de Salvament Marítim per socórrer a les persones i protegir l'entorn natural, com per part del Servei Marítim de la Guàrdia Civil per controlar l'activitat nàutica.
A aquesta situació cal sumar-hi vents forts, temporals marítims i fenòmens costaners com els que s'han viscut els últims dies, que són cada vegada més freqüents durant la temporada estival i que creen situacions d'autèntica emergència i perillositat per a les persones. A més, exigeixen una actuació immediata.
A causa d'aquest fet, i per garantir unes condicions òptimes de seguretat marítima al litoral formenterer per a les persones i el medi ambient, fa anys que el Consell va començar a reclamar acostar els mitjans de control de Salvament Marítim i del Servei Marítim de la Guàrdia Civil a Formentera. Això ja va ocórrer l'estiu de 2017, any en què el Servei Marítim de la Guàrdia Civil va tenir base al port de la Savina i es varen aconseguir uns efectes dissuasius importants, així com una resposta ràpida enfront de les emergències.
El Ple del Consell Insular va acordar sol·licitar aquests dos serveis els anys 2016, 2017, 2019, 2020 i 2023, i l'única resposta que va rebre va ser del Ministeri de l'Interior, el gener de 2021, en què es deia que s'estava valorant el desplegament d'un destacament permanent del Servei Marítim de la Guàrdia Civil amb base al port d'Eivissa i que aquestes embarcacions també prestarien servei a Formentera. Això no obstant, avui dia no se'n sap res, d'aquest destacament.

Aitor Morràs, tinent d'alcalde de l'Ajuntament d'Eivissa la passada legislatura, és el nou inspector de turisme de Formentera, fitxat pel conseller, Artal Mayans.
Aitor Morràs va ser el líder de Podem a Vila i diputat autonòmic amb la formació violeta. Morràs es va donar de baixa del partit el passat mes de febrer, després que la direcció de Podem l'hagués apartat de la candidatura a l'alcaldia de Vila.
Morràs estava en el borsí d'aspirants per al càrrec d'inspector en segona posició i va ser elegit en renunciar el primer classificat.
Es va incorporar a la feina el passat 5 d'agost i han començat les primeres inspeccions després d'haver fet un sorteig aleatori per a decidir les primeres zones de l'illa en les que inspeccionar.
Imatge: Aitor Morràs (en primer terme) amb Toni Ruiz, com a convidat al programa BNP de TEF TV.