Enric Servera inaugura l'exposició "Faroleres" a l'Ajuntament Vell

«Faroleres» és una exposició que està composta per set pintures de 100 x 100 cm de grandària i set relats curts de Marta Ferré, i proposa un recorregut visual i literari per diferents fars de Menorca des d'una perspectiva original i diferent: les dones dels farolers quan aquests edificis emblemàtics encara estaven habitats.
El que pretén aquesta mostra és retre homenatge i donar visibilitat a la tasca de les dones en aquest entorn, habitualment reservat als homes, i conscienciar de la necessitat de protegir i conservar l'entorn marí.
L'exposició s'inaugurarà el pròxim dilluns, 9 de setembre, a les 20.00 hores, i es podrà visitar a la Sala d'Exposicions «Ajuntament Vellۚ» d'11.00 a 14.00 hores i de 19.00 a 21.00 hores (festius, diumenges i dilluns als matins, tancat).

Enric Servera
Enric Servera és un artista visual i diplomat en arquitectura tècnica resident a Menorca i Barcelona. Utilitza principalment la pintura i el gravat com a mitjà d'expressió, així com la fotografia i l'escultura. Ha realitzat nombroses exposicions individuals i col·lectives i ha
obtingut diversos premis artístics. A més, ha publicat en diversos mitjans. Forma part del grup Biribotis, dedicat a esdeveniments i tallers artístics, i col·labora com a professor de gravat al centre d'expressió plàstica Traç. També ha treballat al taller de Núria Duran.

El Consell demana 6,5 milions de finançament de l'Impost de Turisme Sostenible per a 5 projectes

El Consell ha presentat un total de cinc projectes per ser finançats amb fons de l'Impost de Turisme Sostenible (ITS) per un import total de 6.500.000 euros.

Dels cinc projectes, tres estan relacionats amb el cicle de l'aigua. Destaca la renovació del dipòsit de distribució des Pujols (2.800.000 euros); la renovació del dipòsit de distribució des Ca Marí (1.100.000 euros); i la renovació del dipòsit de distribució de Sant Ferran (600.000 euros).

Un altre dels projectes presentats per ser finançats amb fons de l'Impost de Turisme Sostenible és el de l'execució de l'adequació del carrer de Punta Prima des Pujols (1.400.000 euros), i l'adequació dels accessos al camp de futbol, per un import de 600.000 euros.

El Consell inverteix 200.000 euros en els nous servidors informàtics

El Consell ha donat per finalitzada l'execució del subprojecte Transformació digital i modernització de la institució, convocatòria 2022.

La subvenció, finançada amb fons Next Generation, estava dotada amb un import de 82.400 euros i es va dividir en dues línies estratègiques: la modernització d'infraestructures digitals i la interoperabilitat de serveis bàsics d'administració digital.

La primera, de 41.340 euros, ha ajudat a finançar l'adquisició dels nous servidors del Consell, la inversió del qual ha estat de 199.650 euros.
L'import restant, 40.970 euros, ha servit per finançar pràcticament la totalitat del cost d'integrar la seu electrònica del Consell amb la carpeta ciutadana del Ministeri i amb l'Adreça Electrònica Habilitada Única (DEHú), que ha estat de 50.970 euros.

Un dictamen del Consell Consultiu del Govern Balear determinarà la viabilitat o no del Consell

El secretari del Consell de Formentera, Àngel Custodio Navarro ha remès al Consell Consultiu de les Balears un informe de 50 pàgines i 154 notes a peu de pàgina, per a sol·licitar a aquest ens governamental que buidi els dubtes sobre les atribucions al Ple i la Junta de Govern i determini si l'administració que presideix, Llorenç Córdoba és viable o no en la situació actual.
L'informe planteja la "inexistència de la Junta de Govern ni membres d'aquesta, i per tant no hi ha vicepresidències, ni pròpiament consellers, ja que només queda el president, qui ocupa vuit conselleries i un únic conseller més, el de Turisme".
Seguretat Jurídica
L'informe del secretari, sol·licita un dictamen del Consell Consultiu de les illes Balears que permeti "aclarir la viabilitat jurídica de mantenir aquesta situació i les possibles solucions per a corregir-la, així com les conseqüències que es podrien produir si no es corregeix".
"El funcionament està greument afectat, en tots els ordres imaginables", apunta en una de les notes al peu i que "l'organització institucional i burocràtica representada per la Junta de Govern, òrgan executiu insular, ha desaparegut a Formentera".
L'informe del funcionari de l'Estat descriu la situació actual: "repercuteix en l'arquitectura institucional de la comunitat autònoma de les illes Balears, perquè el Consell Insular de Formentera, que és una peça fonamental de l'arxipèlag, no està funcionant de manera regular". A més, el "sistema institucional autonòmic, pel que fa a Formentera, està en una crisi institucional (i administrativa) profunda".
Les competències locals "s'estan executant i exercint a mig fer", mentre que les autonòmiques "en gran manera, no s'estan exercint pròpiament del tot".

En línies generals, afirma que "el Consell Insular de Formentera no està funcionant amb normalitat (o, en el fons, no està funcionant) en l'àmbit sobretot de les competències autonòmiques, i d'això el govern de les Illes Balears, com a garant de la política autonòmica i de l'equilibri intern interinsular" ha de responsabilitzar-se.
Tot i que l'informe aclareix que les polítiques pròpies del Consell Insular "es poden realitzar, en general, a través del Ple", la Llei requereix una "sèrie d'actuacions prèvies que han de ser realitzades per l'equip de Govern, a través de la Junta de Govern. I a Formentera no hi ha tal Junta. Està malament que el president realitzi part d'aquestes activitats com a acció prenormativa a l'inici del mandat? Al començament del mandat es va aprovar el Pla normatiu per a l'any 2023, i s'ha continuat utilitzant en 2024, però no tenim cap actualització: va ser aprovat per la Junta de Govern".
Competències autonòmiques bloquejades
L'informe també planteja que "la part executiva del Consell Insular, quant a les competències autonòmiques, està bloquejada".

Els interessos autonòmics, conforme a l'article 70 de l'Estatut d'Autonomia de les illes Balears, "no s'estan gestionant completament en àmbits com una part de l'urbanisme i l'ordenació territorial; el patrimoni històric i les activitats", ja que el Consell Insular de Formentera, "com a institució autonòmica, no té òrgans executius pròpiament dits: no existeix Junta de Govern, la qual cosa repercuteix especialment en la gestió de les competències autonòmiques del Consell".

"Clarament, a Formentera s'està incomplint l'article 84.2 de l'Estatut d'Autonomia respecte a la funció executiva de la comunitat autònoma de les illes Balears, que ha de realitzar el Consell Insular", estableix l'informe.
Dubtes del Secretari
L'informe del secretari reconeix que "s'ha perdut la confiança de la corporació en el president" i que "s'actua de facto".

"Pot un Consell Insular existir sense òrgans autonòmics i que es posi en perill, si la situació continua, el mateix exercici i la gestió autonòmica normal de les competències? Es pot funcionar així, més d'un trimestre/quadrimestre? Fins a on arriben les responsabilitats d'aquest secretari habilitat nacional o de l'interventor de la Corporació per a continuar permetent aquesta gestió, ara de manera provisional, però no per més d'un trimestre? Es pot pensar que el sistema, per si mateix, ha col·lapsat o gairebé col·lapsat i tot ja és irremeiable?", pregunta al Consell Consultiu.

"No creiem que sigui possible fer-ho més d'un trimestre/quadrimestre. I menys encara, amb un nou exercici pressupostari, perquè s'està buidant de contingut les decisions de la Llei i estem funcionant de manera a-legal, per inèrcia, en algunes coses i, segurament, il·legal, en la resta: al marge del Dret "conegut", en tot cas", planteja.

A més, qui ha d'assumir la responsabilitat del Consell si el president no pot fer-lo?

Què és el Consell Consultiu?
El Consell Consultiu es va crear en 1993 i exerceix en la comunitat autònoma la mateixa funció que, en l'àmbit nacional, correspon al Consell d'Estat. Això equival a dir que si el Consell d'Estat, segons l'article 107 de la Constitució espanyola, és el suprem òrgan consultiu del Govern, el Consell Consultiu de les Illes Balears serà —com així ho disposa l'article 76 de l'Estatut d'Autonomia— el superior òrgan de consulta de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

Caló des Mort entre les 25 millors platges d'Espanya segons National Geographic

National Geographic ha inclós a Caló des Mort entre les 25 platges més boniques d'Espanya. «Una cala bellíssima que ofereix un racó idíl·lic per a desconnectar del món».

Situada en la zona més oriental de la banda de Migjorn, la revista destaca les seves tranquil·les aigües, comparant-les amb una piscina natural de tons turquesa i ocres, que brinden una experiència de pau i serenitat. Segons National Geographic, "el difícil és marxar" d'aquest màgic lloc.
Altres platges que apareixen en el rànquing són les de Las Catedrales, a Galícia, Cala Macarelleta, a Menorca i Cala Saladeta a Eivissa.

Pàgina 73 de 425