El Servei de Salut proposa reconèixer llocs de difícil cobertura les places que ocupen els professionals sanitaris de l'empresa pública GSAIB (Gestió de Serveis Sanitaris de les Illes Balears) d'Eivissa i Formentera.
Aquesta proposta acord suposarà un increment de 2.352 € anuals per a cada treballador i beneficiarà un total de 101 tècnics d'emergències sanitàries que actualment fan feina, 11 a Formentera i 90 a Eivissa. 
A més, la proposta contempla l'adopció de mesures incentivadores com ara la valoració addicional en procediments de selecció de personal i mobilitat o la prioritat a l'hora de participar en accions formatives entre d'altres.
Així mateix, a la reunió també s'ha acordat fer efectiu el pagament del deute horari de 2023 dels professionals de les ambulàncies en la pròxima nòmina del mes de setembre, per l'import de 572.000 €, després d'un procés exhaustiu de verificació i control.

La gerència de l'entitat Gestió Pública i Assistencial de les Illes Balears ha invertit al llarg de 2024 poc més de 4 milions d'euros en aplicar el conveni col·lectiu, ratificat per l'empresa i els representants dels treballadors al febrer de 2023.

Ahir va prestar declaració davant el jutjat de guàrdia d'Eivissa el detingut per una presumpta violació a una menor i ha quedat en llibertat amb càrrecs.
L'arrestat és un home de 28 anys i nacionalitat argentina i haurà de fer front a una investigació dels fets denunciats.
L'oficina de comunicació de la Guàrdia Civil ha confirmat que els fets es van produir en un domicili des Pujols la matinada de divendres a dissabte i que la víctima és una menor de nacionalitat espanyola, que es va presentar a la caserna de la Guàrdia Civil per a denunciar l'agressió sexual, objecte de la investigació que està duent a terme la Policia Judicial.
En un principi es va filtrar que els detinguts havien set 4 ciutadans francesos, i que es podia tractar d'una violació grupal. Finalment aquesta informació s'ha desmentit.

El Consell Insular de Formentera ha concedit una subvenció per valor de 24.000 euros al Grup d'Acció Local per al Desenvolupament Rural i Pesquer d'Eivissa i Formentera. Aquesta subvenció està inclosa en el Pla estratègic de subvencions del Consell Insular de Formentera per al període 2024-2025 aprovat pel Ple el 21 de març de 2024.
Aquest grup va ser constituït l'any 2002 amb la missió d'afavorir el desenvolupament rural d'aquestes illes i, en concret, dur a terme la gestió de la metodologia LEADER. La seua finalitat és el foment d'estratègies originals de desenvolupament sostenible i de qualitat en l'àmbit rural i pesquer de les Pitiüses, destinades a l'experimentació de noves formes de valorització del patrimoni natural i cultural i de la millora de l'entorn econòmic.
El desenvolupament rural i pesquer és una de les prioritats més fermes del Consell Insular de Formentera com a mitjà per millorar la qualitat de vida de la població rural, mitigar l'abandó del camp i la pesca a través de la diversificació de les activitats del sector primari i el desenvolupament de la petita empresa alimentària, i incrementar les rendes del sector rural de Formentera.

Les restes de la Colònia penitenciària de Formentera, més coneguda com sa Colònia o Es Campament, varen ser declarades bé d'interès cultural en la tipologia de Lloc Històric el 2014 i, definitivament el 2018 arran de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears confirmant la declaració efectuada pel Consell Insular.
Recentment, després de sol·licitar una pròrroga per completar la recerca, el beneficiari de la beca ha entregat la memòria final, titulada "La Colònia penitenciària de Formentera".
L'estudi consta de més de 850 pàgines més un apèndix amb els noms i altres dades dels 2.133 homes que en un moment o altre varen ser reclosos a la presó de la Savina.
Manel Suárez Salvà (Calvià, 1959), que ja va publicar el 2011 l'estudi sobre la presó de Can Mir, a Palma, s'ha enfrontat al repte d'ampliar el coneixement amb què comptàvem sobre el penal que primerament va ser anomenat Colònia penitenciària, després Destacament penal i, finalment, Presó Central de Formentera.
Beca d'Investigació
El treball s'ha dut a terme, gràcies a la Beca d'Investigació de l'àrea de Patrimoni Cultural del Consell Insular de Formentera de l'any 2022 va ser atorgada al Sr. Manel Suárez Salvà per desenvolupar un estudi sobre la presó que es va obrir a la vora de l'estany des Peix entre 1940 i 1943.
Suárez ha explorat arxius que fins ara no s'havien utilitzat per a reconstruir la història del penal franquista instal·lat a la Savina. És el cas de l'Arxiu del Centre penitenciari de Palma, l'Arxiu Militar Intermedi de Palma o l'Arxiu General de
l'Administració, situat a Alcalá de Henares. A banda dels documents d'arxiu, també s'han incorporat les informacions proporcionades oralment per diverses persones informants.
El resultat és una extensa narració detallada i perfectament documentada que aporta multitud d'informacions totalment inèdites. Aquestes noves dades afecten diferents aspectes que van des del coneixement de les persones que patiren reclusió a sa Colònia (quins càrrecs se'ls havien imputat i pels quals havien set jutjats i condemnats, d'on eren i d'on provenien, el funcionament del sistema de redempció de penes pel treball, l'adoctrinament dels principis del règim franquista a què eren sotmesos, etc.) fins al coneixement sobre com era físicament l'edifici de sa Colònia i com els mateixos presos el varen haver de construir.
La investigació duta a terme confirma que les víctimes mortals de la presó en foren 58, una part de les quals s'ha pogut exhumar ja del Cementeri Nou de Sant Francesc. Altres persones, però, moriren poc després una vegada havien tornat a ca seua o bé a altres penitenciaries. L'autor planteja que, en certa manera, també foren víctimes de la negligència de les autoritats franquistes en la custòdia de les persones elles mateixes havien enviat a presó.
El treball de Suárez també aclareix la qüestió del traspàs dels edificis penitenciaris a l'Exèrcit el 1943. Explica que el desmuntatge de les instal·lacions va ser únicament parcial i, arran d'un plànol fins ara desconegut, permet conèixer amb detall quina distribució tenien els serveis de la penitenciària.
La intenció de l'àrea de Patrimoni Cultural del Consell Insular de Formentera és publicar aquest treball una vegada hagi set adaptat al format de llibre.

Image: Plànol fins ara desconegut des Campament