L'acadèmia de Gastronomia d'Eivissa i Formentera ha decidit que en la pròxima edició dels seus premis lliurar, per primera vegada, de manera independent els guardons per illes. És a dir, tant Eivissa com Formentera comptaran amb els seus propis premis gastronòmics. "Creiem que no era just per a Formentera haver de compartir espai amb Eivissa. No perquè la qualitat de una illa o l'altra sigui diferent, ja que estan a l'una. Si no perquè el nombre de restaurants, bars, cuiners, productors que hi ha en la pitiüsa major podria ser un hàndicap. Els premis estan per a reconèixer les bones praxis i la professionalitat del sector i comptem amb fantàstics candidats en totes dues illes", ha afegit el president de l'Acadèmia. A més, el Consell de Formentera ha sol·licitat a la institució gastronòmica que s'inclogui un premi especial per a premiar al restaurant més sostenible i ecològic de l'illa i que formarà part de les candidatures per a 2021. Està previst que els premis a Formentera es concedeixin el pròxim 17 de maig de 2022. Els premis d'enguany seran decidits el mes vinent de desembre, tant per a Eivissa com per a Formentera, en les següents categories: millor Xef, millor Restaurant, Institució o Associació destacada en la promoció de la cuina i producte local, i l'Entitat gastronòmica més solidària. Candidats als Premis Nacionals de Gastronomia L'Acadèmia de Gastronomia d'Eivissa i Formentera ha presentat els seus candidats als premis Nacionals de Gastronomia 2021. En aquesta edició són Òscar Molina, categoria de millor cap de cuina; Alba Pau, per a tota una vida dedicada a la restauració; i, La Guia d'Eivissa i Formentera de Diari d'Eivissa, candidata a la millor comunicació gastronòmica. Aquesta terna es va aprovar amb l'acord unànime de tots els Acadèmics. "El sector de la restauració ha estat un dels més castigats en 2020 pels efectes del coronavirus i en el moment que s'han aixecat les restriccions ha demostrat la seva capacitat per a reactivar-se. La societat teníem la necessitat de tornar a asseure'ns a les seves taules i gaudir de l'excel·lent treball dels nostres cuiners i del fantàstic producte local amb el qual comptem. Més que mai, Eivissa i Formentera estan demostrant que té una qualitat gastronòmica que està sent reconeguda en l'àmbit nacional i internacional. Un valor afegit que no sols s'ha aconseguit per l'arribada de grans noms de la cuina, sinó pel treball que es porta desenvolupant des de fa dècades per a oferir una experiència gastronòmica de màxima qualitat", ha declarat Pedro Matutes, president de l'Acadèmia de Gastronomia d'Eivissa i Formentera. Per a Pedro Matutes, la possibilitat de presentar candidatures als Premis Nacionals de Gastronomia, és un orgull i una responsabilitat per als acadèmics pitiüsos. "D'una banda, ens serveix com un altaveu per a comptar fora de les nostres illes l'òptim treball que està desenvolupant el sector i d'altra banda, la responsabilitat d'haver d'elegir entre un nombre enorme de candidats que es queden fora d'aquesta terna".

La Direcció General de Política Lingüística ha obert el termini per inscriure's a les proves de llengua catalana de la convocatòria de gener de 2022. Des d'aquest dijous 11 i fins al dia 24 de novembre es podrà dur a terme la inscripció, que es recomana fer per via telemàtica a través del web dgpoling.caib.cat. En aquesta adreça i també en el telèfon 012, es pot consultar tota la informació relativa a les proves. Les proves es duran a terme a Eivissa, Formentera, Inca, Manacor, Maó i Palma a final de gener i principi de febrer. S'avaluaran els nivells A2, B1, B2 i C1 i només es poden inscriure a les proves d'un sol certificat. Per inscriure's als certificats no s'ha d'acreditar cap nivell anterior. Així mateix, la Direcció general de Política Lingüística ja ha fixat el calendari de la propera convocatòria, en la qual hi haurà proves de tots els nivells que es faran entre els mesos de maig i juny. Aquesta convocatòria serà la tercera que es fa durant la pandèmia de la covid-19 i, com en les altres dues ocasions, suposa un esforç extraordinari per la situació excepcional. Precisament per això, la Direcció general de Política Lingüística podrà modificar les bases de la convocatòria si les circumstàncies ho requereixen.

Els passats dies 20 i 23 d'octubre van aparèixer surant a la costa de la nostra illa els cossos sense vida d'una dona i un home, que ja se sap que corresponen a dos joves migrants d'origen algerià. Els detalls a les peces de vestir, les característiques físiques i alguns objectes que portaven, apunten que són un al·lot i una al·lota reclamats pels seus familiars a Algèria. Ara els resultats de les proves d'ADN confirmaran definitivament el seu origen. Les famílies van denunciar la desaparició d'un home de 20 anys i una dona de 23 anys després que aquests hagueren partit en una pastera el passat 5 d'octubre.

Segons les dades del padró amb data de 2020, hi ha 10.702 persones empadronades a l'illa majors de 12 anys, la població diana de la vacunació contra el virus, de les quals 3.160 no han rebut el vial, 319 han optat per no vacunar-se i la resta estan pendent de fer-ho. De moment per tant un poc més del 70% de la població diana està immunitzada. A Eivissa la població diana és de 134.722 persones, de les que gairebé 104.000 han rebut la pauta completa (gairebé el 77%). Per tant, 31.000 encara no han rebut cap dosi, de les que 4.474 s'han negat a vacunar-se. Per edats, els que més s'han oposat a la vacunació han set els de la franja entre els 30 i els 40 anys; un 40% i els joves de 12 a 15 amb un 34%.