El director general d'Energia i Canvi Climàtic, Pep Malagrava, ha explicat aquest dimecres a Formentera el full de ruta que segueix el Govern per impulsar la transició energètica a les Illes i que ara rebrà un fort impuls gràcies als fons europeus. El director general ha explicat que aquest full de ruta es basa en tres eixos d'actuació: la reducció del consum i la millora de l'eficiència energètica; la descarbonització de la mobilitat i el desplegament de la xarxa de punts de recàrrega, així com el foment i la democratització de les energies renovables a través de l'autoconsum, especialment en les àrees urbanes. A l'acte també hi han assistit la presidenta del Consell Insular de Formentera, Ana Juan; el director gerent de l'Institut Balear de l'Energia (IBE), Ferran Rosa, i diversos representants del Consell Insular, patronals, sindicats i sectors empresarials de Formentera. Malagrava ha recordat que «estam en plena emergència climàtica; els canvis s'acceleren i cada vegada tenim menys temps per mitigar els efectes del canvi climàtic. Per això, la transició energètica és cabdal i els fons europeus representen una finestra d'oportunitats, un motor per accelerar i aconseguir els objectius marcats abans de temps. Aquests propers anys són transcendentals per aconseguir arribar a un punt d'inflexió i limitar aquest escalfament global; si no, els efectes a les Illes Balears seran molt greus», ha insistit. El director general també ha destacat que «per combatre aquest canvi climàtic i arribar al millor escenari dels possibles necessitem la implicació de tothom. Des del conjunt d'administracions —ajuntaments i Consell Insular— a particulars, pimes, empreses de tots els sectors econòmics i productius». «Formentera també ha d'aprofitar tots els fons ja disponibles per al conjunt de les Illes Balears i involucrar-s'hi amb les diferents convocatòries ja obertes. A tall d'exemple, fa quasi tres mesos que vàrem obrir les convocatòries d'autoconsum dirigides a particulars, pimes i administracions. En aquest període ja hem demanat una ampliació de crèdit al Ministeri, degut a l'èxit que ha tingut la convocatòria destinada a particulars i administracions. Formentera té unes característiques idònies per desenvolupar l'autoconsum, però és necessària la implicació de la ciutadania, les empreses i l'administració, i des del Govern seguirem donant el suport necessari», ha afegit. «Animam a tots a apostar per l'autoconsum; és una eina clau per abaratir la factura de la llum i avançar cap a la democratització de l'energia. Es tracta d'una convocatòria que preveu ajuts addicionals en el cas de la instal·lació de pèrgoles fotovoltaiques per cobrir aparcaments i canviar la uralita de les cobertes per plaques. A més, preveu fins a un 70% d'ajuts per a bateries, un element clau per aconseguir la sobirania energètica.» La presidenta del Consell Insular de Formentera, Ana Juan, ha convidat la ciutadania de Formentera a sol·licitar aquests ajuts i ha recordat que «a l'illa s'estan desenvolupant diferents projectes, com a la instal·lació de pèrgoles i plaques fotovoltaiques, en col·laboració amb el Govern de les illes per complir amb els objectius marcats en el camí cap a un nou model energètic». A l'acte han estat convidats representants dels ajuntaments de Formentera, així com membres de patronals, sindicats i sectors empresarials que es poden beneficiar dels ajuts destinats a la transició energètica: sector turístic, automobilístic, agropecuari, empreses instal·ladores, cooperatives de consum i producció d'energia, associacions professionals i associacions socials, entre d'altres. L'autoconsum, una aposta clau La Vicepresidència, a través de la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic, ha destacat durant la presentació la necessitat d'impulsar la implementació d'energies renovables a través de l'autoconsum particular, empresarial i d'administracions públiques; el foment de comunitats energètiques, i la cobertura de teulades i aparcaments. Per a aquestes línies, els fons provenen de diferents convocatòries. En aquest sentit, Malagrava ha explicat l'existència de línies que estan destinades a promoure l'autoconsum i l'emmagatzematge per a empreses (5.621.482 €), a l'autoconsum per a particulars i administracions públiques (4.871.191 €), i a inversions en sistemes tèrmics renovables per al sector residencial (2.305.087 €). També està previst que particulars, empreses i administracions públiques es puguin acollir a ajuts per a la implantació de renovables tèrmiques en processos industrials i altres sectors (1.560.437 €), per a calor i fred renovable en el sector de serveis (402.819 €), i per a biogàs (402.819 €). Pel que fa a l'eix d'estalvi i eficiència energètica, els esforços se centren a reduir el consum energètic de particulars, empreses i administracions, així com dels sectors industrial i agropecuari; a dur a terme accions de sensibilització; inversions de millora en el desenvolupament tèrmic dels edificis; la millora de l'eficiència de lluminàries, així com la millora de l'eficiència de maquinària en els processos productius i en la implementació de la gestió energètica. En aquests casos, els fons provenen dels programes PREE 5000 (535.000 €), DUS 5000 (802.500 €), Projectes Singulars 5000 (100 M€ centralitzats per tot l'Estat) , PIME Eficiència indústria (1,5 M€), i subvencions per a l'eficiència energètica en instal·lacions agropecuàries (375.000 €). La tercera línia d'actuació té a veure amb l'impuls de la mobilitat elèctrica a través de la implementació de punts de càrrega d'accés públic i la substitució de vehicles de combustió per vehicles elèctrics. Els ajuts, en aquest cas, sumen 10,4 milions d'euros per a la instal·lació de punts de càrrega per a administracions locals i 9,3 milions d'euros a través del programa de suport a la mobilitat elèctrica MOVES III. La gran majoria d'aquests recursos provenen del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, que contempla inversions fins a l'any 2026 i que, a més, inclou la possibilitat d'ampliar el crèdit si els recursos s'esgoten. A ells cal afegir els Fons Illes Sostenibles, que faran arribar 230 milions d'euros a les Illes Balears.