La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha mantingut avui matí una reunió amb la presidenta del Consell Insular de Formentera, Ana Juan, que també ha comptat amb la participació dels consellers i conselleres de l'equip de govern insular. Durant la trobada, les dues presidents han fet balanç dels projectes que s'han dut a terme des de l'inici de legislatura a l'illa i han compartit les iniciatives i els projectes de futur. En aquest sentit, Armengol ha informat que la construcció d'una nova base estable del SAMU061 a l'illa és més a prop de ser una realitat, ja que el Consell de Govern del dilluns vinent aprovarà l'autorització al Servei de Salut que permetrà iniciar els tràmits per a la licitació. Nova base del 061 "Des de fa set anys, les dues institucions treballam conjuntament per millorar els serveis per a la ciutadania de Formentera i d'una manera molt especial tot el relacionat amb la salut", ha dit la presidenta. Armengol ha recordat que l'acostament de serveis ha evitat una gran quantitat de desplaçaments tant a Can Misses com a Son Espases. També ha destacat que la nova base estable del 061 "és una necessitat i ha estat un compromís del Govern", per afegir que la nova instal·lació "comptarà amb el personal necessari per atendre totes les urgències". La nova base del 061 té un pressupost previst de 2.770.290 euros i ocuparà 890 metres quadrats dividits en dues plantes connectades internament. També comptarà amb un aparcament per a ambulàncies amb capacitat per a quatre vehicles i tindrà cinc professionals en trànsit. Cal recordar que aquesta estructura ja va ser declarada d'interès autonòmic a finals del passat mes de gener, una passa que n'ha agilitzat la tramitació. Reivindicació de Formentera del decret de transport marítim Així mateix, Armengol ha fet un repàs de les actuacions fetes realitat en els darrers anys, com la construcció de la nova escola i escoleta de Sant Ferran, l'aposta per la Formació Professional o la construcció de la nova residència. A més a més, ha recordat projectes de futur, com l'elaboració del decret de transport marítim. "Tenim molt en compte les reivindicacions de la presidenta de Formentera i ja tenim pràcticament tancat un primer esborrany del decret, en el qual intentarem encabir les propostes del Consell", ha dit la presidenta, qui també ha agraït a tot l'equip de govern i a la ciutadania de l'illa la seva feina i compromís durant els dos anys de pandèmia. "Han estat dos anys complicats i ens estam recuperant, amb una previsió de temporada turística que esperam que sigui molt bona i les millors xifres d'ocupació en un mes de febrer dels darrers catorze anys". Aquesta és la primera reunió que mantenen les dues presidentes a Formentera d'ençà que Ana Juan va passar al capdavant del Consell. Armengol i Juan ja havien mantingut una trobada presencial el passat mes de novembre al Consolat de Mar, seu de la Presidència del Govern.

La història de Formentera sempre ha estat lligada al cultiu del blat, de fet el seu nom prové del terme llatí: Frumentària (terra de blat). Un cop abandonats els vells molins de vent i recuperat el cultiu del cereal, era el moment de recuperar també la tradició de moldre. La posada en marxa d'aquest molí fariner suposa un salt qualitatiu, ja que es tracta del primer producte processat produït per la cooperativa del camp, que ja no només farà servir el gra per a les explotacions ramaderes i a partir d'ara posarà a disposició de qui ho demani, farina de blat xeixa cultivat a Formentera. Els forns de pa de Formentera ja ofereixen pa de xeixa de l'illa des de fa temps i ara podran augmentar la seva producció, però la demanda comença a arribar també des d'Eivissa i més enllà. I és que la farina de xeixa és molt apreciada. El molí fariner ha tengut un cost de 27.000 euros més IVA i l’obra civil per instal·lar-lo, 52.000 euros més IVA que han estat finançats per la Cooperativa del Camp. El molí fariner és un molí de pedra i fusta artesanal fabricat a Àustria i garanteix que en la molta es conservin les propietats del cereal. La farina és el primer producte transformat que produirà la Cooperativa destinat al consum humà, segons ha explicat el gerent de la Cooperativa, Carlos Marí, que ha afegit que “així oferirem una farina de qualitat amb segell ecològic que aportarà un valor afegit per als agricultors, els quals podran obtenir un major valor pel cultiu dels cereals”. Per la seua part, la presidenta Ana Juan ha felicitat la Cooperativa “per haver posat en marxa aquest molí, que permetrà obtenir farina de xeixa, tradicional de Formentera, i que després es podrà fer servir als forns i restaurants de l’illa per elaborar pa, entre altres productes”. Des de la Cooperativa del Camp s’ha explicat que aquest projecte contribuirà a la consecució dels següents objectius:  Fomentar el consum local de productes alimentaris i agrícoles.  Millorar la cadena de distribució d'aliments enfocada a la producció i al consum local. Minimitzar l'impacte ambiental per transport.  Abastir l'illa d’un producte de qualitat i amb certificació ecològica.  Fomentar productes agraris tradicionals com el blat xeixa, el blat mollar, l’ordi i la civada autòctons. Es pretén que el local serveixi com a punt de difusió de l'activitat farinera tradicional, i podrà ser visitat pel públic.  Fomentar l'ús de la farina de xeixa en forns i restaurants.

El bisbat d'Eivissa i Formentera ha posat en marxa la recollida de menjar i medicaments i les donacions a Formentera es poden dipositar al local parroquial de Sant Ferran divendres 4 de març, de 17 a 19 h; dissabte 5 de març de 9 a 13 h i diumenge 6 de març, de 9 a 11 h. El material sortirà d'Eivissa el pròxim dilluns amb destí Ucraïna. La iniciativa es fa en col·laboració amb la comunitat d'ucraïnesos d'Eivissa "La nostra Ucraïna" amb coordinació del rector Dmytro Kiyashko. Aquests són els productes que es poden dipositar: 1. Medicaments Ibuprofèn, paracetamol, analgèsics, antipirètics, medicaments per a la diarrea, venes, Nurofen, bosses per a la recollida de sang, comptagotes, catèters, apòsits, benes elàstiques, tovalloletes amb alcohol, gases, tovalloletes de gasa, torniquets al 400%, Hem Novorapid, Protafan, sensors d'insulina, prova tires i agulles, Meloxicam, Ciprofloxacina, Novalis, Caver, embenat hemostàtic, sonda nasofaríngia, sonda laríngia, kit de conicotomia, agulla de descompressió, Oclusal, mantes tèrmiques, collar Ambu. PelvicSling II, embenat, motxilles mèdiques addicionals, ampolles addicionals, kits per a transfusions sanguínies, Meloxicam, Ciprofloxacina, àcid tranexàlic, catèters d'àcid tranexàlic 18G i 20C, Jerin Insulina, glucosa, tisores tàctiques, pinces, pegats per a ferides, Clorhexidina, Lidocaïna/Ketanos, dexametasona. 2. Menjar: Conserves, cereals, racions seques, sublimats, cafè (preparat/instantani), té, begudes energètiques, sucre, barretes, aigua i aliments que no caduquin. 3. Altres productes: Powerbanks, benes, cinta adhesiva, llanternes, sacs de dormir, mantes, paper A4, espelmes, sacs buits (per a sorra), estoretes, lliteres portàtils. 4. Per als militars: Roba interior tèrmica (gran), botes número +44, mitjons grans calents, roba calenta de talles grans, polars, genolleres, guants, cascos, armilles antibales, lliteres, torniquets, drons, farmacioles, walkie-talkies, pantalons tàctics. 5. Per a persones civils que actualment són a centres d'acollida. (Si és possible, cal posar-ho en caixes). Estoretes, mantes, coixins, productes d'higiene personal (raspalls de dents, pasta de dents, paper higiènic, tovalloles sanitàries, etc.), bolquers, sacs de dormir, antisèptics, teteres, cables d'extensió, farinetes i llet de continuació infantil, material d'afaitar, xampús, coberts, plats i gots de plàstic, paper higiènic, bosses d'escombraries, clorhexidina, pantenol, tisores, tovalloles, sabatilles, etc.

El diputat per Formentera, Antonio J. Sanz, s'ha mostrat favorable a la futura llei turística perquè el seu objectiu principal és «canviar el paradigma» i «aturar per repensar la Formentera que volem». Sanz ha valorat positivament que és l'actual decret es tramiti com a projecte de llei, la qual cosa permetrà repensar –més enllà de la mesura puntual de congelar places– «la realitat de l'habitatge» i també «millorar les condicions laborals de les treballadores i treballadors», ja que conté mesures necessàries «perquè la capil·laritat econòmica sigui una realitat». El diputat ha recordat que Formentera ja va avançar la feina d'establir un sostre de places al seu PTI, tot i que «encara en queden prop de 3.700 no adjudicades» i que la pandèmia ha posat de manifest «la fragilitat» del model econòmic i social actual a l'illa de Formentera. Finalment, Sanz ha posat de manifest que aquesta llei continua el camí marcat tant per la societat formenterera, amb tots els projectes proposats de regulació de sostre de vehicles, de regulació de fondeig tant al litoral de l'illa com a l'Estany des Peix, així com per la Llei 8/2019, de residus i sols contaminants, «alineant-se amb les directives europees perquè la reducció en la generació de residus sigui la màxima als establiments hotelers» i potenciant «la transició energètica perquè es pugui reduir la producció d'energies mitjançant combustibles fòssils». Digues la teva i participa a la nostra enquesta Nova PAC D'altra banda, Sanz ha fet una pregunta oral a la consellera sobre la nova política agrària comuna que ha d'arribar a les nostres illes al gener pròxim, i la resposta de la qual se'n desprèn que el preu mitjà de l'hectàrea se situarà en 188,74 euros. A la seva segona intervenció el diputat ha assegurat que «a Formentera en sortim ben beneficiats» i que serà una ajuda «perquè es pugui recuperar aquest sector a la nostra illa, el que resultarà una font d'aliments de km 0, i contribuirà encara més a protegir el camp i a potenciar que els joves s'hi dediquin». A més, Sanz ha celebrat que es contempli potenciar l'accés dels joves al sector primari, també amb perspectiva de gènere, ja que la consellera De la Concha ha detallat que durant els cinc primers anys d'incorporació, els joves agricultors i ramaders de Formentera percebran 377 euros per hectàrea, amb un pagament addicional del 15% si són dones.