{Play}

Aquest migdia ha tengut lloc a la plaça de Sant Francesc l'acte institucional per celebrar la Diada de les Illes Balears. L'acte ha comptat amb un parlament a càrrec de la presidenta del Consell, Ana Juan, i ha finalitzat amb una ballada popular amb les colles locals dels Xacoters i els Pastorells. Us adjuntem el discurs íntegre de la presidenta, en el que ha demanat la solució del conflicte d'Ucraïna i ha defensat la nova llei turística i la identitat de Formentera: Autoritats, vesines i vesins de Formentera, molt bon dia i salutacions especials en aquest Dia de les Illes Balears Avui fa 39 anys que les nostres Illes varen aconseguir refrendar i fixar les seves pròpies regles d'autogovern, però avui no tenim molt per celebrar. Avui, m'agradaria, en primer lloc, i com a representant del poble de Formentera, condemnar enèrgicament la invasió militar russa sobre Ucraïna i l'atac indiscriminat que està patint el poble ucraïnès en aquests moments. Estam a favor de la convivència pacífica i estam a favor d'una sortida diplomàtica a aquest atac unilateral. La nostra solidaritat està ara amb les víctimes i no podem deixar de pensar en totes aquelles persones que s'han vist obligades a abandonar casa seva fugint de la violència. Tots els nostres esforços han de dirigir-se ara a ajudar a pal·liar la crisi humanitària que deriva d'aquesta terrible situació. A Formentera, coneixem de prop el drama de la migració, d'éssers humans que fugen del seu país i travessen la mar per arribar a les nostres costes a la recerca d'una vida millor i un futur. No podem oblidar-nos de les víctimes, estam amb el poble ucraïnès, contra les armes i per la pau. Com deia abans, fa 39 anys de l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, i avui també fa 15 anys, que Formentera va recollir el testimoni i, amb la reforma de l'Estatut, començava la singladura com a Consell de Formentera. Era un camí iniciat anys enrere en un Ajuntament, que, des de finals del segle XX, a poc a poc, anava assumint cada vegada més competències demanades per la societat illenca. Llavors, la motivació d'aquella societat i d'aquella generació era gestionar els seus recursos i prendre les seves pròpies decisions amb l'objectiu d'impulsar la cohesió social, la prosperitat i el benestar de Formentera. Objectius que, crec, avui en dia, tothom que estima aquesta illa comparteix. Des d'aquells darrers anys del segle XX, la societat formenterera ha crescut, el turisme forma part essencial de la nostra vida i tant l'Ajuntament com després el Consell han sabut d'adaptar-se als nous temps per poder portar a terme, gestionar i oferir un servei públic adequat a les necessitats que demana la població. Una administració que, cada vegada més, i aquest és i ha de continuar sent el nostre compromís com a representants polítics, una administració que no ha de perdre mai la seva vocació de servei públic per damunt dels interessos particulars. I una administració, és a dir, el nostre Consell, que ha de salvaguardar i defensar la nostra identitat com a formentereres i formenterers. Sense vacil·lacions ni dubtes. Avui, Dia de les Illes Balears, podria semblar un contrasentit parlar en aquest discurs d'identitat formenterera i no de balear. Però és així. A Balears tenim un sentiment molt marcat de pertinença a la nostra illa i no tant de la nostra comunitat. Aquest fet no s'ha de plantejar com un problema o una divisió amb la resta de les illes; al contrari, la nostra defensa inviolable de l'illa com a formenterers ens ha d'ajudar a construir una comunitat balear més justa i igualitària. Així, el nostre sentiment ha de ser totalment compatible amb el de la resta de ciutadans i ciutadanes de les illes. Sempre serà millor potenciar les qüestions que ens uneixen i no agreujar les que ens separen, dialogar i no imposar; i treballar des del consens i la lleialtat institucional i no des del rebuig. Així, crec que s'hauria de fer comunitat, des de la nostra diferència i des de la nostra identitat, per poder conviure en aquest espai comú que són les Illes Balears. Avui, m'agradaria tenir un record molt especial per a les dues persones de l'illa que ahir varen rebre el premi Ramon Llull que atorga el Govern de les Illes Balears. El nostre enyorat Vicent Blai, qui precisament va ser una de les persones de l'últim segle que va marcar camí i va realçar la nostra identitat formenterera. En Vicent era un home compromès amb l'educació, la cultura, el medi ambient i les causes socials. En definitiva, era una persona compromesa amb Formentera. I també vull traslladar les meves felicitacions a la reconeguda artista Isabel Echarri, que fa dècades va escollir la nostra illa com un lloc per viure, per crear i créixer artísticament. Dues persones, dues vides, les d'en Vicent i na Isabel, que són un reflex de la societat formenterera actual. Per una banda, la història d'un formenterer bolcat amb la seva terra; i d'altra, la d'una artista que va triar Formentera per desenvolupar el seu projecte artístic i vital. Una illa, que per a na Isabel Echarri i com per a moltes altres persones que han vingut de fora, va deixar de ser només un destí turístic, i va passar a ser una forma de vida que atrau persones de tot el món. Formentera captiva i això és una de les nostres grans virtuts que també cal subratllar; i que s'aconsegueix quan els seus habitants preserven la natura, i la comparteixen amb el respecte més gran. Això també és la identitat. En aquest punt, vull plantejar una reflexió. El Parlament balear començarà els pròxims dies la tramitació de la modificació de la Llei turística, que compta amb diversos punts que afecten la nostra illa, com la congelació de les places turístiques. Una llei que té, a més, un marcat caràcter social. Com he dit en altres ocasions, crec que aquesta mesura és una oportunitat perquè, entre tots i des de Formentera, puguem repensar el nostre futur. Entenc que en una illa en la qual el gran debat dels últims anys és la saturació, que treballa en posar límits a l'entrada de vehicles, regulant els fondejos a s'Estany, ordenant el port o demanant un control dels fondejos al nostre litoral; entenc que hem de plantejar-nos aquesta congelació com una oportunitat per pensar si volem continuar creixent o no. Si els efectes d'aquesta saturació rompen l'equilibri social entre turistes i residents i provoquen problemes, com per exemple d'accés a l'habitatge o d'amenaces al nostre ecosistema, entenc que hem d'aturar, hem d'analitzar i hem d'actuar per poder intentar revertir aquest problema. Cercar solucions a aquests problemes és el nostre mandat com a representants polítics i si, per exemple, tenim l'oportunitat de canviar places turístiques per habitatges per als nostres residents, hem d'aprofitar-la. La pandèmia ens va posar de manifest una fragilitat social a l'illa que encara que coneixíem, ens ha de fer reflexionar de cara al futur. Nosaltres, els representants polítics, estam aquí per intentar deixar una illa millor als nostres fills i a les nostres filles, a les següents generacions, una illa en la qual, tant els que hem nascut aquí com els que han vingut de fora, amb la il·lusió de portar a terme un projecte de vida, ho aconsegueixin. La cohesió social, la prosperitat i el benestar dels que parlava a l'inici són propòsits que no els podrem obtenir plenament si perdem aquest equilibri social. No oblidem que en l'equilibri també està la nostra identitat. És una qüestió cabdal que hem de repensar. Al llarg del temps, Formentera ha demostrat que ens importa la nostra essència, el nostre territori, la nostra societat i ens importa la qualitat de vida dels nostres vesins i vesines. La qualitat per damunt de la quantitat... La qualitat social, és a dir, el fet de poder tenir un projecte de vida a la nostra meravellosa illa, per damunt dels interessos privats i econòmics. Això ens importa. Vull finalitzar aquesta intervenció convidant-vos a la ballada que ens oferiran a continuació les nostres colles. L'any passat no varen poder ballar, ni tampoc ens poguérem ajuntar per culpa de la pandèmia amb la qual encara convivim, però és gràcies a la responsabilitat i a l'esforç de tothom que ben aviat la podrem deixar enrere i recuperar les nostres vides. Avui, tornam a tenir l'oportunitat de gaudir i compartir aquesta part de la nostra essència formenterera, amb el desig que perduri i que sapiguem mantenir-la com el gran valor que és. Moltíssimes gràcies.