Una enquesta de l'Institut Balear d'Estudis Socials, pronostica una nova majoria absoluta per a GxF en les pròximes eleccions al Consell de Formentera l'any 2027. Participa en la nostra enquesta, qui creus que guanyarà? També pots afegir els teus comentaris.

UGT Serveis Públics manifesta en un comunicat la "seva profunda preocupació" per la dimissió d'Imad El Bouchaibi Daali com a director de la Residència i Centre de Dia Es Brolls de Formentera, així com la marxa d’una infermera. El sindicat assenyala que “aquestes dues baixes representen un dur cop per a l’estabilitat de la residència”. A més, manifesta que la renúncia d’El Bouchaibi “deixa un buit en la gestió i posant en risc la qualitat d’atenció que reben els majors”.

Segons el sindicat “totes dues sortides evidencien la falta de suport institucional i una gestió política que no ha estat a l’altura de les necessitats del centre i de les persones que depenen d’ell. La falta d’una direcció tècnica i la interferència política han afectat negativament el funcionament de la residència, dificultant la presa de decisions orientades exclusivament al benestar dels majors i al suport de les treballadores”.

UGT afegeix que “aquest abandó institucional no sols repercuteix en els qui treballen en la residència, sinó també en els familiars dels usuaris, els qui han manifestat la seva preocupació per la qualitat del servei i el futur del centre. La residència hauria de ser un espai de dignitat, estabilitat i atenció integral, i sense una gestió adequada, tant els usuaris com les seves famílies queden en una situació d’indefensió”.

La nota continua dient que “a aquesta crisi se suma la imposició unilateral de nous horaris per a les treballadores sociosanitàries, la qual cosa ha generat malestar i una profunda inseguretat laboral”. Des del sindicat denuncien “la falta de diàleg i l’absència de voluntat negociadora per part del Consell, que ha ignorat reiteradament les propostes de millora enviades pel sindicat. L’incompliment dels acords establerts, juntament amb les coaccions i amenaces cap a les treballadores, són símptomes d’una gestió autoritària que no respecta els drets del personal ni les necessitats dels majors”.

UGT exigeix al Consell que “reprengui de manera immediata el diàleg amb totes les parts implicades, amb l’únic objectiu de garantir la continuïtat i qualitat del servei. Els majors de Formentera, les seves famílies i les treballadores de la residència mereixen respostes clares, solucions efectives i una gestió compromesa amb el seu benestar”.
I acaben dient que continuarà “vigilant i no descartarà accions addicionals si no s’avança en una negociació real i respectuosa. La Residència de Formentera ha de ser un espai de cura i seguretat, no d’incertesa i conflictes derivats d’interessos aliens a la seva finalitat principal”.

L’enquesta de mitjan legislatura, elaborada per l’Institut Balear d’Estudis Socials (IBES), pronostica un tomb polític a l'illa després de dos anys de govern inestable per part de Sa Unió, coalició formada per Partit Popular i Compromís amb Formentera.

Majoria absoluta per a GxF

El sondeig atorga a Gent per Formentera un 47,8% d'intenció de vot, un creixement notable respecte al 26% que va obtenir a les eleccions del 2023. Aquest avenç es traduiria en nou consellers dels 17 que integren el ple insular, cosa que els permetria governar en solitari. En canvi, la coalició de centredreta Sa Unió, que va guanyar els comicis del 2023 amb una majoria històrica, cauria de nou a cinc consellers, perdent la majoria absoluta que li va permetre assolir la presidència del Consell. La caiguda s'atribueix a la greu crisi interna viscuda des del desembre del 2023 i que va desembocar un any després amb una moció de censura impulsada per la mateixa coalició per forçar la sortida del llavors president, Llorenç Córdoba.

PSOE queda fora del govern

El Partit Socialista conservaria els seus tres representants, segons l'enquesta. Sense variacions en el seu pes polític, els socialistes repetirien els resultats obtinguts a les darreres eleccions, sense possibilitat de protagonitzar cap canvi en la correlació de forces, excepte un eventual acord de govern amb GxF, que no seria imprescindible si aquest partit consolida la majoria absoluta.

El treball de camp va ser realitzat entre el 19 i el 23 de maig del 2025 per l'Institut Balear d'Estudis Socials. En el cas de Formentera, es van completar 100 entrevistes, una mostra reduïda que disminueix la fiabilitat estadística del resultat respecte a les altres circumscripcions de les Balears, on s'han realitzat fins a 600 entrevistes a Mallorca, 300 a Menorca i 300 a Eivissa.

Ens trobem que ja ha arribat la temporada d’estiu. Tota l’illa es mobilitza per a rebre més visitants que l’any anterior. Comencen les reserves als hotels, apartaments o restaurants. Obren comerços i bars que romanien tancats, cada any en tanca un i n’obre un altre. Cada vegada més luxós i més desvinculats d’aquells comerços de sempre quasi extingits que nasqueren a mitjans del segle passat o que foren conversions de les botigues domèstiques. L’afany de benefici ràpid en la temporada està transformant dramàticament el nostre territori.

El nostre patrimoni natural està desdibuixat del seu context. S’ha prescindit del cultiu i la transmissió de la petjada històrica i cultural dels que l’han cuidada i treballada. Qui parla de les formes de treballar la calç? O de donar forma a les pedreres de marès? En el millor dels casos és una anècdota contada per un cambrer a algun visitant curiós, abans d’anar a la platja, el nostre gran “tresor”.

Que a Formentera es viu del turisme és innegable, però, a quin preu? Només podem aspirar al model de sol i platja ens diuen, i que estem fent amb el nostre “tresor”? Només aquest mes de maig ja han transcendit imatges que lamentablement no en són gaire estranyes, i que mostren que el nostre litoral està en un risc cada cop més irreversible de massificació. De la mateixa manera que a les carreteres col·lapsades en l’estiu (malgrat el “Formentera Eco”), ja es compten per milers els iots, catamarans, xàrters, motos d’aigua i un llarg etcètera que rodegen el nostre petit tros de terra en temporada, en moltes ocasions vehicles privats o de lloguer d’un sol dia ocupats per visitants que ni pernocten a l’illa.

Aquesta massificació del mar està posant en perill l’estabilitat dels ecosistemes marins, no només amb les àncores que afecten les praderes de posidònia sinó també amb l’expulsió d’aigües negres i residus directament al nostre mar Mediterrani. Els restes de les embarcacions els trobem a les platges abans de la neteja de la temporada, qualsevol pot fer la prova d’anar a recollir-ne i veurà com surt amb bosses plenes. Que Celeste!, ens ho demostra any rere any.

Però ja estem veient que els controls que exerceix el govern local poc pot fer amb la irresponsabilitat cada cop més descarada d’alguns visitants. El caprici i el desig dels visitants és cada cop més invasiu, un fet que dona molt per a parlar…

• Parlem de macrofestes en cases pageses, apartaments o zones protegides que posen en perill no només la conservació de l’espai sinó el descans dels que vivim tot l’any.
• Parlem de party boats enmig del mar, on fins a set embarcacions s’arrepleguen rodejades de motos d’aigua, incrementant la contaminació a molts nivells.
• Parlem d'irresponsabilitat a l’hora de tripular una embarcació recreativa enmig del temporal, fer cas omís de les advertències i acabar enrocant deixant l’embarcació.
• Parlem d’adinerats que ocupen il·legalment les platges pel seu ús exclusiu per a fer banquets amb els peus dins l’aigua; per a fer videoclips o per assegurar l'exclusivitat d’una celebrity per a remullar-se el cul.
• Parlem dels preus dels costos de vida que no fan més que augmentar dia a dia perquè sempre arriba algú en l’estiu que ho pot pagar mentre els que vivim tot l’any no.
• Parlem de la manca d’habitatge per tot l’any pel sucós benefici que impliquen les rendes del visitant que ens deixa sense docents, especialistes sanitaris o bombers.
• Parlem de quioscos de platja cada cop més prop de l’aigua i les disputes pel seu control.
• Parlem de condicions laborals abusives, il·legals i precàries dramàticament normalitzades que posen al límit el cos i la ment.

Parlem de moltes coses quan parlem del model turístic, parlem de condicions que vulneren els drets a la qualitat de vida dels que treballem, naixem i morim a Formentera. Per aquest motiu, des de l’OCBF ens alineem amb Canviem el Rumb i el moviment del sud d’Europa per a la desturistització. El pròxim diumenge 15 de juny a les 18 h, convidem tot/es els illencs/ques que puguin a desplaçar-se a Eivissa a la manifestació “Pel dret a una vida digna” al portal de Ses Taules. Acompanyats de ritmes festius, música i denúncia, hem d’inundar els carrers d’Eivissa. Hem de respectar-nos més, ser exigents amb el model turístic que volem. No podem permetre que reservem el millor de les Pitiüses pel privilegi dels que ens visiten pocs dies per a beneficiar a uns pocs, mentre som molts els que en patim les conseqüències.

Obra Cultural Balear de Formentera, juny de 2025.

Articles d’opinió: Per a publicar un article d’opinió adreceu un correu electrònic a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la., fent-nos arribar el text de l’article i el vostre nom complet i número de DNI i un telèfon a on contactar-vos. Els comentaris d’Opinió són responsabilitat del signant de l’article i Formentera Ràdio podrà evitar alguna part del text, de forma consensuada amb l’autor, en cas que vulneri els drets fonamentals de les persones.