José Cerdà Gimeno va morir aquest divendres als 94 anys. El jurista valencià, nascut en 1931, va ser el primer notari a exercir a Formentera des de 1968, més tard a Santa Eulària i finalment a Eivissa fins a la seva jubilació en 2001. Reconegut pel seu defensa dels costums jurídics de les Pitiüses, va obtenir distincions com el Premi Ramon Llull i la Creu d'Honor de Sant Ramon de Penyafort.

Cerdà Gimeno va iniciar la seva carrera com a notari a Madrid, però en 1968 el seu nom va quedar lligat per sempre a la nostra illa en convertir-se en el primer notari de Formentera.
Especialista en dret foral i usos jurídics tradicionals, va dedicar gran part de la seva vida a la recerca i preservació de les particularitats legals d'Eivissa i Formentera. Sempre va subratllar la necessitat de protegir la singularitat del dret pitiús enfront del marc mallorquí.

En 1972 va ser nomenat ponent especial per a la revisió de la Compilació del Dret Civil de les Balears i, més tard, vocal de la Comissió d'Experts encarregada d'estudiar la seva reforma, aprovada en 1998. També va integrar la Secció Foral de les Balears i el Consell Assessor per a la defensa del dret foral de les Pitiüses.
El prestigi de Cerdà Gimeno va traspassar l'àmbit insular. En 1980 va representar a Espanya en el Consell d'Europa dins del Comitè d'Experts sobre el Dret dels Cònjuges. A més, va ser membre fundador de la Secció Foral de les Balears de l'Institut Espanyol de Dret Foral i acadèmic numerari de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de les Balears.
La seva dedicació li va valer nombrosos reconeixements. En 1984 va ser nomenat fill adoptiu de Formentera per acord unànime del ple municipal. En 2002 va rebre la Creu d'Honor de l'Orde de Sant Ramon de Penyafort, concedida pel Ministeri de Justícia, i en 2006 el Govern balear li va atorgar el Premi Ramon Llull.

Enguany l'Obra Cultural Balear de Formentera atorgarà el Premi Pep Simon 2025 a na Francisca Juan Ferrer "Francisca d'en Jaumet Jaume" per la seva conttibució a la cançó tradicional de Formentera. La premiada que té 80 anys rebrà el guardó el pròxim 14 de setembre en un acte que tendrà lloc a la plaça de l’Església de Sant Ferran, a les 20.30 h, i estarà acompanyat d’una ballada popular.

L’Obra Cultural Balear de Formentera va recuperar el 2021 el Premi Pep Simon i té la voluntat de continuar-lo atorgant anualment sempre que quedin cantadors que per la seva trajectòria puguin ser reconeguts amb aquest guardó.

Nova activitat per al dimarts 2 de setembre al Molí Vell de la Mola amb l'Associació Astronòmica de Formentera i la col·laboració del Consell de Formentera.

Es tracta d'una nit d'observació astronòmica gratuïta, entre les 21 i les 23 hores en la que els participants podran veure la Lluna i diferents objectes de l’espai profund. A partir de les 22.00 h, el protagonista de la vetllada serà el planeta Saturn, que es podrà contemplar en detall gràcies als telescopis i a les explicacions de l’equip de l’associació.

L'activitat és d’accés lliure i recomana a les persones assistents aparcar al poble de la Mola i arribar a peu fins al molí Vell, per tal de preservar l’entorn i garantir el desenvolupament correcte de l’esdeveniment.

Els parlamentaris nacionals José Vicente Marí i Miquel Jerez s'han reunit aquest matí amb el president del Consell de Formentera, Òscar Portas, i part del seu equip de govern per a abordar l'evolució de la crisi migratòria “que té en Formentera el seu punt àlgid i la zona zero de l'arribada d'immigració”. Portas ha assegurat que la crisi és cada dia més cruel i, en aquest sentit, ha denunciat que cap dels responsables d'aquesta situació hagi volgut reunir-se amb els representants institucionals de Formentera. “Les dades són les dades i avui ja tenim 137 menors i uns serveis col·lapsats”, ha assegurat.
“On està el Govern? On està Sánchez? A què es dedica a part d'estar en l'hamaca?”, s'ha preguntat Marí, portaveu adjunt del PP en el Congrés: “aquesta crisi va començar fa set anys amb aquest Govern i s'empitjora. Si en 2018 van arribar 199 persones en tot l'any, ara arriben pràcticament 200 al dia”.
El popular ha denunciat també “el viratge unilateral en política exterior i el greuge a Algèria, de tal manera que a penes podem tenir col·laboració amb aquest país per a poder actuar d'origen i atallar el negoci de les màfies al Mediterrani”.
“Som un partit d'Estat que ajudarà, però tenim les coses clares. Exigim una política de col·laboració amb Algèria i la lluita implacable contra les màfies. El Govern ha d'assumir un canvi en la política migratòria per a poder atendre en condicions de dignitat a les persones que arriben i que, com és lògic, l'única cosa que volen és progressar, però el progrés no és amuntegar-los a 50 graus i sense Creu Roja perquè el delegat del Govern s'ha oblidat d'incloure a Formentera en el conveni”.
“Tampoc es pot carregar el tema dels menors als consells, que en el cas de Formentera ha de dedicar prop del 25% del seu pressupost als menors no acompanyats. No és una qüestió de solidaritat perquè tant el Govern de Marga Prohens com el Consell de Formentera estan demostrant que fan tot el que és a la seva mà i molt més”, ha afegit.
“Cal llançar el missatge que ningú que entri sense papers podrà regularitzar-se i també el que cada acte il·lícit de qualsevol persona irregular suposa la repatriació immediata, que és una altra cosa que el Govern de Sánchez no està fent”.
Per part seva, el senador autonòmic Miquel Jerez, que ha reclamat al Govern que reconegui aquesta allau d'immigració il·legal, ha arremès contra la directora insular del Govern, Raquel Guasch: “precisament una persona de Formentera hauria de posar-se del costat de Formentera, però està més del costat de Pedro Sánchez”.
“Crec que no hi ha hagut mai un polític en responsabilitat del Govern a l'illa de Formentera, i a més sent de Formentera, que hagi mirat tan poc per l'illa. Per tant, li demanem que faci un pas al capdavant i es posi al costat d'aquelles persones que institucionalment més pateixen. Perquè aquí no sols es tracta d'una qüestió de responsabilitat, sinó també d'una qüestió de lleialtat. I aquesta falta de resposta per la seva part és una falta de lleialtat institucional més. I les proves estan i són absolutament evidents”, ha afegit.
Jerez ha reiterat “la necessitat del SIVE, del qual res se sap, i una política preventiva en matèria de migració, així com la implantació del Frontex, que sí que està operant en altres territoris com Canàries, Algesires o Ceuta. Per què no ho està fent a Formentera que té la mateixa pressió? Crec que la primera responsabilitat de Guasch és demanar auxili al Govern i a Europa”.