El diputat Córdoba denuncia "abandonament institucional" i reclama la base de Salvament Marítim per Formentera
- Detalls
El diputat Llorenç Córdoba ha denunciat al Parlament balear que Formentera torna a quedar exclosa del nou Pla Nacional de Salvament Marítim 2025-2027, aprovat pel Govern central. Ho va fer durant el debat d'una proposició no de llei sobre mitjans marítims, on va advertir de "l'abandonament institucional” que sofreix l'illa, malgrat ser un dels enclavaments més exposats de l'arxipèlag per l'augment del trànsit nàutic, la concentració d'embarcacions recreatives i la consolidació de la ruta migratòria entre Algèria i Balears.
Formentera no té base de Guàrdia Civil de la Mar, ni de Salvament Marítim, ni disposa de jutjat d'instrucció, oficina d'ocupació en condicions dignes o seu de la DGT. Així ho va enumerar Córdoba, qui va recordar que els funcionaris que presten servei a l'illa ho fan en condicions precàries, la qual cosa al seu entendre representa una discriminació inacceptable respecte a altres territoris com Canàries, Ceuta o Melilla.
“Una vegada més, ens quedem fora. I això no és una qüestió de logística: és una negligència d'Estat”, va denunciar el parlamentari.
El nou pla, dotat amb 162,7 milions d'euros, contempla importants inversions en el conjunt del país, entre elles 30 milions per a un centre de coordinació a Palma, noves embarcacions per a Eivissa i adquisició d'helicòpters i drons de rescat. Per a Formentera no es contempla cap inversió concreta.
L'illa pateix des de fa anys una pressió migratòria creixent. En 2024, van arribar a Formentera més de 2.580 persones en 162 pasteres, la qual cosa suposa més del 40% de totes les arribades registrades a Balears, segons dades recopilades per la Delegació del Govern. Aquesta realitat ha portat al mateix Consell i a associacions professionals a exigir reforços immediats.
L'Associació Justícia per a la Guàrdia Civil (JUCIL) va reclamar una base fixa del Servei Marítim a Formentera per a fer front al trànsit irregular i garantir una resposta operativa eficaç. Des de l'organització es va advertir que l'illa s'ha convertit en un dels destins preferents de les màfies que operen des del nord d'Àfrica, justament per la feblesa de la seva seguretat.
El Consell de Formentera va aprovar l'any passat una proposta conjunta entre Gent per Formentera i Llorenç Córdoba, llavors president insular, sol·licitant formalment una base fixa de Guàrdia Civil de la Mar i Salvament Marítim. L'argument: el creixement del trànsit nàutic, la falta de cobertura efectiva i el risc per a la seguretat tant de residents com de migrants.
Fins avui, no hi ha hagut resposta concreta. L'únic esment oficial va ser el gener de 2021, quan el Ministeri de l'Interior va respondre per escrit que valorava situar un destacament permanent en el port d'Eivissa que també donés cobertura a Formentera. Tres anys després, aquest desplegament continua sense executar-se.
En els últims anys s'han incorporat embarcacions de manera temporal en el port de la Savina, com la Salvamar Naos, o amb personal de Creu Roja durant els mesos d'estiu. Però segons Córdoba i el Consell, aquests reforços són clarament insuficients per a garantir una cobertura eficaç i constant.
“El que necessitem és una base fixa a Formentera. Parlem de vides humanes, no de tràmits administratius”, va afirmar el diputat durant la seva intervenció.
Des del Govern balear, el conseller de Mar, Juan Manuel Lafuente, ja ha reconegut públicament que la Guàrdia Civil està desbordada a Formentera, i ha mostrat el seu suport a les peticions de reforç. En l'àmbit parlamentari, el PP ha presentat en les Corts Generals una iniciativa en aquesta línia, que compta amb el suport de diversos grups.
D'altra banda, el Parlament ha exigit al Govern presencia permanent de Guàrdia Civil de la Mar en totes les illes.
Córdoba va concloure la seva intervenció exigint igualtat de tracte i justícia territorial. Va lamentar que, malgrat els milers de signatures ciutadanes, propostes institucionals i alertes de seguretat, el Govern continuï deixant a Formentera fora dels seus plans estratègics: "No tenir base marítima a Formentera és posar vides en perill. No parlem d'una illa capritxosa, parlem d'una illa que vol estar protegida com la resta del país. I sí, també parlem de justícia social, de drets humans i d'igualtat territorial".




