El diputat Córdoba denuncia "abandonament institucional" i reclama la base de Salvament Marítim per Formentera

El diputat Llorenç Córdoba ha denunciat al Parlament balear que Formentera torna a quedar exclosa del nou Pla Nacional de Salvament Marítim 2025-2027, aprovat pel Govern central. Ho va fer durant el debat d'una proposició no de llei sobre mitjans marítims, on va advertir de "l'abandonament institucional” que sofreix l'illa, malgrat ser un dels enclavaments més exposats de l'arxipèlag per l'augment del trànsit nàutic, la concentració d'embarcacions recreatives i la consolidació de la ruta migratòria entre Algèria i Balears.
Formentera no té base de Guàrdia Civil de la Mar, ni de Salvament Marítim, ni disposa de jutjat d'instrucció, oficina d'ocupació en condicions dignes o seu de la DGT. Així ho va enumerar Córdoba, qui va recordar que els funcionaris que presten servei a l'illa ho fan en condicions precàries, la qual cosa al seu entendre representa una discriminació inacceptable respecte a altres territoris com Canàries, Ceuta o Melilla.

“Una vegada més, ens quedem fora. I això no és una qüestió de logística: és una negligència d'Estat”, va denunciar el parlamentari.

El nou pla, dotat amb 162,7 milions d'euros, contempla importants inversions en el conjunt del país, entre elles 30 milions per a un centre de coordinació a Palma, noves embarcacions per a Eivissa i adquisició d'helicòpters i drons de rescat. Per a Formentera no es contempla cap inversió concreta.
L'illa pateix des de fa anys una pressió migratòria creixent. En 2024, van arribar a Formentera més de 2.580 persones en 162 pasteres, la qual cosa suposa més del 40% de totes les arribades registrades a Balears, segons dades recopilades per la Delegació del Govern. Aquesta realitat ha portat al mateix Consell i a associacions professionals a exigir reforços immediats.
L'Associació Justícia per a la Guàrdia Civil (JUCIL) va reclamar una base fixa del Servei Marítim a Formentera per a fer front al trànsit irregular i garantir una resposta operativa eficaç. Des de l'organització es va advertir que l'illa s'ha convertit en un dels destins preferents de les màfies que operen des del nord d'Àfrica, justament per la feblesa de la seva seguretat.
El Consell de Formentera va aprovar l'any passat una proposta conjunta entre Gent per Formentera i Llorenç Córdoba, llavors president insular, sol·licitant formalment una base fixa de Guàrdia Civil de la Mar i Salvament Marítim. L'argument: el creixement del trànsit nàutic, la falta de cobertura efectiva i el risc per a la seguretat tant de residents com de migrants.

Fins avui, no hi ha hagut resposta concreta. L'únic esment oficial va ser el gener de 2021, quan el Ministeri de l'Interior va respondre per escrit que valorava situar un destacament permanent en el port d'Eivissa que també donés cobertura a Formentera. Tres anys després, aquest desplegament continua sense executar-se.
En els últims anys s'han incorporat embarcacions de manera temporal en el port de la Savina, com la Salvamar Naos, o amb personal de Creu Roja durant els mesos d'estiu. Però segons Córdoba i el Consell, aquests reforços són clarament insuficients per a garantir una cobertura eficaç i constant.

“El que necessitem és una base fixa a Formentera. Parlem de vides humanes, no de tràmits administratius”, va afirmar el diputat durant la seva intervenció.
Des del Govern balear, el conseller de Mar, Juan Manuel Lafuente, ja ha reconegut públicament que la Guàrdia Civil està desbordada a Formentera, i ha mostrat el seu suport a les peticions de reforç. En l'àmbit parlamentari, el PP ha presentat en les Corts Generals una iniciativa en aquesta línia, que compta amb el suport de diversos grups.

D'altra banda, el Parlament ha exigit al Govern presencia permanent de Guàrdia Civil de la Mar en totes les illes.
Córdoba va concloure la seva intervenció exigint igualtat de tracte i justícia territorial. Va lamentar que, malgrat els milers de signatures ciutadanes, propostes institucionals i alertes de seguretat, el Govern continuï deixant a Formentera fora dels seus plans estratègics: "No tenir base marítima a Formentera és posar vides en perill. No parlem d'una illa capritxosa, parlem d'una illa que vol estar protegida com la resta del país. I sí, també parlem de justícia social, de drets humans i d'igualtat territorial".

El nou decret urbanístic permetrà desbloquejar sòls urbans i urbanitzables a Formentera

El nou decret d'habitatge pactat entre el PP i Vox, convalidat avui al Parlament vol augmentar l’oferta de sòl i així permetre augmentar també l’oferta d’habitatges assequibles. La mesura, que inicialment només afectava el municipi de Palma i calculaven que podria permetre construir fins a 20.000 habitatges nous, ara s’amplia a altres municipis de totes les Illes a petició de Vox.

Una de les novetats que preveu és la figura dels PRE, Projectes Residencials Estratègics, per “desbloquejar i agilitar” sòls urbans i urbanitzables i “optimitzar l’ús d’aquests terrenys” per crear més habitatge assequible, no només per a Palma sinó també per a tots els municipis de les Illes que superin els 10.000 habitants. Com a passa prèvia, els PRE hauran de disposar de l’informe del Consell Insular corresponent.

CONSELL D'ENTITAS: APB rebaixa la concessió del port de 25 a 16 anys i la inversió de 30 a 15 milions. El poble de Formentera manifesta el seu malestar als representants de l'ens portuari pel projecte de la Savina

El president de l’Autoritat Portuària de les Balears (APB), Javier Sanz, ha atès la convocatòria del Consell d’Entitats de Formentera per exposar públicament el futur de la gestió de les dues dàrsenes esportives del port de la Savina, després que el teixit associatiu traslladés la seua preocupació i la necessitat de rebre informació de primera mà sobre els plans previstos.

Aquesta trobada sorgeix arran de la petició formal del Consell Insular, que va remetre a l’APB un document consensuat per tots els grups polítics, amb les aportacions dels representants institucionals i de la societat civil organitzada.

Durant el Consell d’Entitats, el president de l’APB, Javier Sanz, i el director, Toni Ginard, han explicat les principals claus del futur del port de la Savina. Han ressaltat que s’ha rebaixat la durada de la concessió, de 25 a 16 anys, i que es crearà un únic aparcament de dimensions més petites.

Així mateix, des de l’ens portuari, també han assumit el fet de no incloure actuacions que no es prevegin a l’actual Pla especial del port (PEP).

El document consensuat per totes les forces polítiques del ple del Consell de Formentera, que es va remetre a APB, inclou una sèrie de demandes com que el futur model de gestió remès inclou una sèrie de demandes clau. Entre elles, que el futur model de gestió del port respongui a l’interès general, el respecte pel territori i les necessitats reals de la societat formenterera.

Al llarg del Consell d’Entitats, els diferents representants que conformen l’òrgan ciutadà han tengut l’ocasió de preguntar els seus dubtes i plantejar davant els màxims responsables de l’Autoritat Portuària pel futur del port de Formentera i els terminis de les actuacions previstes.

El president d’APB ha reconegut que el concurs està paralitzat des de desembre de 2025, degut a les gestions que estan mantenint des de l’ens portuari amb el president insular.

L’objectiu, ha dit Sanz, és “consensuar” el futur de la gestió, tenint en compte sempre “l’interès general”.

Ara caldrà veure si es tenen en compte les intervencions formentereres en la planificació del nou port.

Augmenten les freqüències de bus i es reactiven les línies L3 i L7

A partir d'avui augmenten els horaris del transport públic per a millorar el servei i la qualitat.

Les principals millores del servei són la posada en funcionament de l’L3 i l’L7

La línia 2 que uneix el port de la Savina amb el far de la Mola en trajectes d’anada i tornada (fent aturades a Sant Francesc, Sant Ferran, es Ca Marí / Hotel Formentera Platja, es Caló / ses Platgetes, es Copinar i el Pilar de la Mola), continuarà amb els mateixos horaris que fins ara.

Per altra banda, a partir del primer de maig es reforçarà el servei públic d’autobús amb la posada en funcionament del servei de l’L1, L2 i l’L5 amb una freqüència de cada 45-55 min, L2 de cada 60 min i L5 com a reforç de l’L2 a les hores puntes del matí i de la tarda.

Línia 3 – Bus circuit turístic:

Ruta groga (una platja): Uneix el port de la Savina i la platja de ses Illetes amb 10 trajectes diaris d’anada i tornada.

Ruta blava (dues platges): Uneix el port de la Savina amb la platja de ses Illetes i la platja des Pujols.

Línia 7:

En el trajecte d’anada uneix el port de la Savina amb ses Salines, sa Roqueta, es Pujols, Sant Ferran i es Ca Marí.

En el trajecte de tornada, uneix es Ca Marí, Sant Ferran, es Pujols, sa Roqueta i el port de la Savina.

El servei de bus és gratuït per a residents, treballadors amb targeta de transport, discapacitats i menors d’edat.

Actualització de la carta nàutica des Freus per part de l'Armada

Els treballs, desenvolupats entre el 4 de març i el 8 d'abril, han permès revisar i millorar la informació sobre fons marins en punts estratègics per a la navegació, com Es Freus.
Aquesta operació, fonamental per a garantir la seguretat del trànsit marítim, ha estat coordinada per l'Institut Hidrogràfic de la Marina (IHM) i ha comptat amb el desplegament de diversos dels seus recursos tècnics més avançats.

Entre ells, el vaixell hidrogràfic Tofiño i un vehicle de superfície no tripulat (USV) de la classe VERIL, equipat amb un modern sistema de sondador multifeix.

El USV VERIL s'ha encarregat d'actualitzar els accessos portuaris al llarg de la costa de Llevant de Mallorca, realitzant mesuraments precisos gràcies a la seva tecnologia de control remot, segons ha detallat aquest dilluns Gaseta Nàutica.

Per part seva, el Tofiño ha centrat els seus treballs en zones d'especial trànsit per a la navegació recreativa, sent és Freus, entre Eivissa i Formentera, un dels punts destacats de la campanya.

A més dels aixecaments batimètrics, la campanya ha inclòs estudis oceanogràfics, revisió de rumbs i de llibres de fars, obtenció d'imatges costaneres, instal·lació de mareògrafs i mesuraments topogràfics en instal·lacions portuàries.

Pàgina 25 de 425