Control i inspecció del Govern als xàrters nàutics


La Direcció General de Ports i Transport Marítim de la Conselleria de la Mar i del Cicle de l'Aigua, en col·laboració amb el Servei Marítim de la Guàrdia Civil i amb la Unitat Regional Aeronaval de Balears, ha posat en marxa un dispositiu de control de les embarcacions que poden estar duent a terme l'activitat de lloguer nàutic sense complir amb els requisits legals per a poder fer-ho o bé incomplint altres normatives d'aplicació. Aquest operatiu es duu a terme conjuntament per la Guàrdia Civil, amb una patrulla del Grup Especial d'Activitats Subaquàtiques (GEAS) i una patrulla PAFIF (Patrulla Fiscal i Fronteres). L'objectiu d'aquest exercici, en el tercer any en què es duu a terme, és controlar i inspeccionar les activitats irregulars relacionades amb l'activitat mercantil de lloguer d'embarcacions de transport de viatgers, així com amb el fondeig en zones il·legals o la recollida de persones en punts no habilitats. També es realitzen controls de documentació i permisos, així com dels títols dels patrons. El Govern continuarà amb aquests controls en les diferents illes amb l'objectiu d'intensificar els controls sobre les activitats irregulars relacionades amb els xàrters nàutics i evitar així la competència deslleial i l'ús indegut de la costa. Aquesta actuació reforça les línies de control del sector del xàrter nàutic que durant tot l'any es duu a terme per part de la Direcció General de Ports i Transport Marítim del Govern de les Illes Balears. Aquests mecanismes d'inspecció són, d'una banda, la realització d'inspeccions "in situ" a les empreses del sector amb l'objectiu de comprovar el compliment de la legalitat en la seva activitat i, d'altra banda, una revisió aleatòria de la documentació presentada a la Direcció General de Ports i Transport Marítim de les declaracions responsables corresponents a les embarcacions destinades al servei de xàrter. La Direcció General té una unitat dedicada a aquesta matèria, formada per un tècnic marítim, dos tècnics jurídics i un auxiliar administratiu. Des de la seva creació, el nombre d'expedients sancionadors incoats per la Direcció General en matèries de la seva competència han augmentat exponencialment. En 2021 es van incoar 64 expedients sancionadors i en 2022 van ser 100 els expedients iniciats en matèria d'arrendament nàutic. Fins avui s'han realitzat inspeccions en els ports de Palma, Sóller, Eivissa i La Savina.

El Consell entregarà deu ajudes al lloguer de 2.640 € cadascuna


La Junta de Govern del Consell Insular de Formentera ha donat llum verda a les ajudes al lloguer de l'habitatge corresponents a l'any 2022, que ascendeixen a un total de 27.060 euros. En total han estat onze sol·licituds les aprovades de manera inicial. Totes elles, a excepció d'una que rebrà 660 euros, per un import de 2.640 euros. Altres trenta-cinc sol·licituds han estat excloses en un primer moment per falta de documentació. En aquest sentit, els sol·licitants comptaran amb un termini de 10 dies hàbils després de la publicació de l'acord en el BOIB per a presentar tota la documentació que se'ls requereix. Dos sol·licitants varen desistir directament de l'ajuda, mentre que altres trenta-tres n'han quedat definitivament exclosos per diversos motius.

Formentera té 11.418 residents i és líder en població estrangera amb un 28%


Balears continua augmentant la seva població en ple mes d'agost amb 11.000 residents més que a principis d'any, segons les dades que acaba de publicar l'institut nacional d'estadística. Aquest augment és insignificant a Formentera a on només hi ha censats 8 residents més que a principis d'any. No és d'estranyar tenint en compte la impossibilitat d'accedir a l'habitatge. En aquest sentit, l'illa que més creix és Mallorca amb gairebé 10.000 nous residents en el darrer mig any i Menorca també ha crescut en un miler d'habitats, superant així els 100.000 residents. A Eivissa el creixement és menor amb un centenar de nous habitants i assolint la xifra de 159.293 residents. Formentera, líder en població estrangera De la població total de les illes, 252.551 tenen nacionalitat estrangera, la qual cosa suposa que el 20% dels residents a les Illes no tenen la nacionalitat espanyola. Per illes, Formentera és el territori amb un major percentatge d'estrangers, el 28% de la població total. Les dades de l'INE demostren que Balears continua sent una comunitat atractiva a la qual traslladar-se a viure, la qual cosa incideix en un augment de la sensació de massificació a les Illes. La població ha crescut un 50% en poc més de vint anys. Balears ha passat de tenir una mica més de 800.000 habitants a principis del mil·lenni a superar el milió 200 mil habitants vint anys després. Això significa que la població ha crescut en 400.000 nous habitants en dues dècades.

El Consell desmenteix una "amnistia per a legalitzar habitatges"


En una entrevista emesa aquest matí amb la portaveu de la plataforma SOS VIVIENDA, Yolanda García, aquesta ha manifestat que en una reunió recent amb membres de Consell, aquests havien manifestat "veure amb bons ulls estudiar una espècia d'amnistia per poder legalitzar habitatges ja construïts que no disposen de cèdula d'habitabilitat". El president del Consell, Llorenç Córdoba ha sortit al pas aquest matí desmentint aquesta idea en declaracions a Formentera Ràdio: "En cap moment ens hem plantejat aquesta possibilitat d'amnistiar construccions que no siguin legals". En referència a un altre assumpte abordat durant l'entrevista, Córdoba diu: "Tampoc hem valorat en cap moment la pernoctació a l'aire lliure, ni de les caravanes i tampoc fer un lloc especial per això". En el mateix sentit el president del Consell diu: "El que si estem fent, és inspeccionar les vivendes que s'estan llogant turísticament sense llicència i buscant habitatge per als funcionaris, com els docents". Podeu escoltar la declaració sencera de Llorenç Córdoba aquí:

 

El Consell inicia la construcció d'un observatori astronòmic a la Mola


El conseller de Promoció Econòmica i Administració Insular, José Manuel Alcaraz, que és a la vegada el conseller encarregat de la Mola, es va reunir ahir a la tarda amb representants de l'Associació de Veïns d'aquesta localitat per escoltar les seves reclamacions i informar-los de les actuacions que està duent a terme el Consell de Formentera en aquesta zona de l'illa. A la reunió varen assistir també la consellera de Mobilitat i Gestió Ambiental, Verónica Castelló, i el conseller de Territori i Infraestructures, Javier Serra, ja que la majoria de les reclamacions dels vesins estaven relacionades amb aquestes àrees. Finca Ca ses Ferreres Entre altres coses, Alcaraz va informar els vesins que en breu començaran els treballs de restauració de la finca de Ca ses Ferreres, unes labors per a les quals hi ha aprovats 600.000 euros dels fons europeus Next Generation. El conseller ha recordat que aquesta finca es convertirà en un observatori astronòmic, a més de dedicar-se a l'experimentació agrària. Menjador escolar Els consellers varen explicar també als veïns que ja s'estava treballant des de la institució insular per a posar en marxa el servei de menjador escolar en el col·legi de la localitat per al present curs. Neteja del poble i dels camins Una altra de les reclamacions dels vesins es referia a la falta de neteja tant al poble com dels camins, cosa que els representants de l'equip de Govern es varen comprometre a solucionar amb l'entrada en funcionament de la nova contracta de fems. Millora del servei d'Internet i telefònia Quant a la cobertura telefònica, una altra de les reclamacions històriques dels vesins de la Mola, des del Consell se'ls va informar que ja s'havien produït reunions amb les empreses operadores, que compten amb un informe de les fallades localitzades a l'illa i que continuen treballant per realitzar les millores necessàries. Unes millores que a vegades necessiten la instal·lació d'antenes en ubicacions òptimes, cosa que no és possible aconseguir fins avui en punts com Cala Saona o ses Illetes.

Pàgina 157 de 425