Llorenç Córdoba no és partidari que els edificis de Formentera puguin créixer en altura


El president del Consell de Formentera, Llorenç Córdoba ha manifestat que a la institució insular "no són partidaris" que els edificis puguin créixer en altura. Córdoba ha manifestat aquesta qüestió en una reunió mantinguda aquest matí amb la presidenta Marga Prohens, sobre el decret de mesures en matèria d'habitatge, amb el que es pretén permetre augmentar les altures dels immobles en determinats casos. El president formenterer ha posat en relleu la importància d'aquest paquet de mesures, que "deixarà participat a les institucions locals i insulars, i les decisions es prendran a cada illa". Per tant, Córdoba considera que "tot i no voler créixer en altura, hi ha altres mesures que segurament podrem aprofitar".

Les infermeres de Can Misses exigeixen més personal per acabar amb el col·lapse hospitalari


El sindicat de tècnics d'infermeria USAE fa mesos que denuncia la pressió assistencial que està vivint l'Hospital de Can Misses, una situació que s'agreuja durant els mesos d'estiu i que està provocant nombrosos baixes entre els professionals per estrès i ansietat. El sindicat diu haver remès diversos escrits al Servei de Prevenció de Riscos Laborals i al Comitè de Seguretat i Salut en el Treball denunciant les condicions que s'estan vivint en el centre hospitalari sense haver obtingut una resposta sobre aquest tema. Per part seva, la direcció de l'Hospital, en lloc de buscar una solució eficaç per a pal·liar aquest col·lapse, es refugia en l'argument que no troben Tècnics en Cures d'Infermeria (TCE) per a contractar. Unitats com a Urgència i UCI estan saturades obligant els pacients a haver d'esperar fins a 48 hores per a ser atesos en urgències i altres tantes per a aconseguir un llit en planta. "La situació és desesperant per a professionals i usuaris, per això des d'USAE exigim que s'adoptin mesures d'urgència, que passen per contractar un reforç de TCE en cadascun dels torns per a minimitzar la pressió assistencial que ara mateix estan vivint en Urgències i UCI. No poden continuar jugant amb la salut de la població i els professionals, que estan diàriament sotmesos a una elevada sobrecàrrega laboral que deriva en greus episodis d'ansietat i estrès. Entenem que els canvis polítics afecten les gerències i direccions, però els problemes de la sanitat no poden esperar, per això exigim que es dugui a terme la contractació com més aviat millor, perquè aquest problema no és nou", explica Rosa Planells, responsable autonòmica d'USAE a Balears.

Dick Coates dona imatges i manuscrits del 1958 a l'arxiu del Consell


L'Arxiu d'Imatge i So de Formentera ha rebut la donació d'un important fons d'imatges i manuscrits de l'ornitòleg britànic Dick Coates. Aquest fons és fruit d'una visita que va fer Coates a Formentera juntament amb P. G. Johnson amb motiu d'un estudi ornitològic on es va registrar l'entrada de l'ocell de tempesta carablanc. El fons consta de 103 negatius en blanc i negre, dels quals se'n digitalitzaren 67 en format JPG. També hi ha una sèrie de fotografies en format jpg de les quals no existeixen negatius, tres diapositives en color, dues fotografies en color de les quals no hi ha negatiu, dues fotografies del mateix Dick Coates, un plànol elaborat a mà del campament d'albirament d'ocells, una revista que relata la seva visita ornitològica, quatre postals de correspondència relacionada amb el seu estudi, a més de factures i notes personals. D'entre aquestes factures, en destaca una de la seva estada a la Fonda Parador, actual Hostal Casa Miramar, datada el 10 d'abril de 1958 per un import de 450 pessetes. Des de l'Arxiu d'Imatge i So del Consell Insular de Formentera s'ha destacat el "gran valor històric" d'aquest fons, que representa la societat d'aquella època, a més d'aportar detalls del patrimoni, la naturalesa i les tradicions de l'illa en aquestes dates. Entre les fotografies es pot apreciar la "Parrala", els taxis d'aquella època, la zona des Caló, el port de la Savina i la seva activitat, la travessia marítima entre Eivissa i Formentera, el camí de sa Pujada, les casetes varador de l'illa i labors de construcció. Així mateix, han detallat que demà mateix s'enviarà a restaurar i conservar tot el material del fons que sigui necessari, per, posteriorment, digitalitzar-lo en alta resolució. Els documents que ho necessitin passaran un tractament de perfilat i focus per donar-los nitidesa. Després d'aquests treballs es procedirà a la descripció i identificació de les imatges i a la seva catalogació.

Formentera serà protagonista aquest dijous de l'estrena de la nova temporada de MasterChef celebritys


Poc després de les deu i mitja de la nit d'aquest dijous es podrà veure el programa inicial de la vuitena temporada del popular programa televisiu "MasterChef Celebrity. El programa que es va gravar el passat mes de maig a Formentera, a les terrasses del Club Maryland de la cadena Insotel i amb la participació del biòleg marí. Manu San Félix que explicarà als aspirants la situació en la qual es troben les aigües de la nostra illa. D'altra banda, el cuiner convidat i a qui han d'emular els concursants és en Nando Jubany, que en els darrers anys ha anat obrint diversos restaurants a Formentera. Els concursants d'aquesta nova edició seran Jorge Sanz, Laura LondoñoJesulín de UbriqueMiguel DiosdadoTania LlaseraPalito Dominguín, Jorge y César Cadaval (Los Morancos), Blanca Romero, Alvaro EscassiEduardo Casanova i Toñi Moreno. Els famosos hauran de demostrar que se saben defensar davant els fogons per a poder aconseguir el primer premi de 75.000 euros que seran donats a l'ONG de la seva elecció.

Prohens presenta les mesures urgents per a l'habitatge del decret d'emergència residencial


La presidenta del govern balear, Marga Prohens ha anunciat avui el decret llei que té com a objectiu fer front a «la necessitat d'oferta d'habitatge que hi ha a les nostres illes i augmentar l'oferta a preus accessibles sense consumir territori, aprofitant molt del que ja tenim construït a les nostres illes, i fer-ho de la mà de la iniciativa privada, del sector privat». Segons la presidenta, «en els darrers anys, s'ha evidenciat que l'Administració no ha d'assumir tota sola la construcció d'habitatge nou a preus accessibles, sinó que cal apostar també per la col·laboració publicoprivada i implicar el sector privat en les solucions al problema de l'habitatge». Prohens ha continuat dient que «per a aquest Govern, és una prioritat l'impuls decidit i real d'un canvi en les polítiques d'habitatge. És un dels nostres compromisos davant un problema que s'ha agreujat els darrers anys». Les noves mesures tenen com a objectiu augmentar l'oferta d'habitatge a preu accessible a les àrees urbanes dels municipis de les Illes Balears, sense consumir territori i generant un nou habitatge que sortirà al mercat amb uns preus —tant de compra com de lloguer— regulats i limitats per l'Administració, i no a un preu lliure, per tal de facilitar l'accés a l'habitatge a famílies amb rendes mitjanes i joves. Canvis d'ús, augment de les densitats i increment de les alçàries Entre les principals novetats, el decret llei habilitarà, amb caràcter temporal, diverses actuacions amb aquest objectiu, com el canvi d'ús de locals existents (comercials, administratius, etc.) en edificacions en parcel·les amb usos residencials plurifamiliars permesos, per a la seva reconversió en habitatges de preu limitat; o l'augment de les densitats màximes, per crear habitatge de preu limitat, en edificacions existents o en parcel·les sense edificar amb usos residencials plurifamiliars permesos. També es preveu l'augment de l'edificabilitat en alçària en edificacions existents o parcel·les amb usos residencials plurifamiliars permesos, i el canvi d'ús a residencial i d'aprofitament de terrenys d'equipaments privats i encara sense desenvolupar, en ambdós casos per crear nous habitatges de preu limitat o habitatges protegits. A més, s'habilitarà el canvi d'ús a residencial d'establiments turístics obsolets o parcel·les d'ús turístic incompatibles amb aquest ús, per crear habitatge de preu limitat. Aquestes actuacions permetran generar fins a un màxim d'un habitatge per cada 60 m² de superfície edificable residencial de la parcel·la, en els casos de reconversió de locals i d'augment de les densitats en edificis plurifamiliars, i un màxim d'un habitatge per cada 90 m² de superfície edificable residencial, en el cas d'augment de les densitats en els habitatges unifamiliars entre mitgeres de planta baixa i dues plantes més, els quals actualment no es poden subdividir. El creixement en alçària, sota unes limitacions, permetrà fins a un habitatge per cada 60 m2 de la superfície construïda per l'actuació, i en els canvis d'ús de terrenys d'equipaments privats i d'establiments turístics, fins a un habitatge per cada 60 m² de superfície destinada a ús residencial. Així mateix, es preveu la cessió de terrenys de titularitat pública a la iniciativa privada per a la promoció d'habitatges de protecció i d'allotjaments residencials, una possibilitat ja prevista en la normativa autonòmica vigent sobre la qual, amb el nou decret, s'amplia el termini màxim de concessió (de 50 a 75 anys) del concurs públic i es defineixen les edificabilitats. Reserva de competències municipals Amb aquest decret, el Govern posa a l'abast dels ajuntaments un conjunt d'actuacions encaminades a facilitar l'accés a l'habitatge a tots els municipis de les Illes, respectant les competències municipals, atès que els ajuntaments, mitjançant un acord del ple municipal, podran limitar de forma parcial o deixar sense efecte les actuacions previstes en el decret llei per qualsevol circumstància que s'acordi dins la seva competència municipal. Preus limitats En relació amb els preus, s'han explicat diversos exemples de preus de nou habitatge de preu limitat d'habitatges de 60 m² i 80 m² amb aquesta regulació, tant de compra com en règim de lloguer. En les diverses franges de preus, segons el municipi i l'etiqueta energètica dels habitatges, per a nous habitatges d'entre 60 i 80 m² útils, els preus limitats de compra oscil·larien entre els 102.000 € dels trams de preu més reduïts fins a un màxim d'aproximadament 241.000 €. En el cas del lloguer, en habitatges de 60 i 80 m² útils, els preus limitats se situen entre els 385 € en els trams més baixos fins a un màxim d'aproximadament 905 €. En el cas de compra, un pis nou de 60 m² útils sortiria al mercat, als principals municipis de les Illes, a un preu a partir dels 147.000 € i fins als 181.000 €, segons la seva etiqueta energètica. En altres municipis més petits, la franja es redueix a uns preus d'entre 102.000 € i 150.000 €. Si és un habitatge de 80 m² útils, el preu de compra a la majoria dels municipis oscil·laria entre els 197.000 € i aproximadament 241.000 €, segons l'etiqueta energètica. En altres municipis, el preu seria d'entre els 137.000 € i els 201.000 €. En el cas dels preus de lloguer, un pis de 60 m² útils, en el grup majoritari de municipis, oscil·laria entre els 555 € i els 680 € al mes, segons l'etiqueta energètica. En altres municipis, entre els 385 € i els 565 €. El preu de lloguer d'un habitatge nou de 80 m² útils seria, a la majoria dels municipis, d'entre els 740 € i els 905 €. En altres municipis, es redueixen a franges a partir dels 515 € i fins als 755 €. Cal precisar que aquests serien els preus màxims aproximats aplicant ja la pròxima actualització de preus que es preveu aprovar les pròximes setmanes. La darrera actualització de preus és de juliol de 2022, incloent-hi els preus d'HPO i de preu taxat.

Pàgina 153 de 425