La fiscalia del tribunal de comptes investiga a l'anterior equip de govern del Consell per les despeses en personal


La fiscalia del tribunal de comptes ha obert diligències contra el Consell de Formentera per la despesa de l'executiu insular en l'any 2020 i exercicis anteriors, superior a l'autoritzat en matèria de personal. Segons figura en la documentació el Ministeri fiscal, ha detectat en els informes de la Sindicatura de Comptes de Balears diverses irregularitats que podrien acabar en "demanda per a obtenir el resar ciment dels danys causats". L'informe de la sindicatura recull que la despesa en personal va créixer en 2020 en un 6% respecte a l'exercici de 2019, superant el límit màxim anual permès, que està fixat en el 2%, segons el reial decret de mesures urgents aprovat per la pandèmia en matèria de retribucions en el sector públic. La fiscalia afegeix que aquest no és un fet puntual de l'exercici de 2020, ja que també figura en informes de la Sindicatura de Comptes corresponents a exercicis anteriors. En el seu moment el Consell de Formentera va justificar aquest increment amb "motiu de la implementació de nous serveis i laconsolidació i reforç dels existents amb la finalitat de millorar la qualitat". Però el Ministeri fiscal deixa clar que la institució que aleshores governava GxF i PSOE no va proporcionar "cap suport documental que justifiqui, de forma raonada, la naturalesa d'aquest increment i que proporcioni així una evidència del compliment correcte d'allò que determina la normativa pressupostària". L'escrit del Ministeri fiscal continua dient que aquestes "irregularitats, poden donar lloc a què, si s'escau, es pugui plantejar la corresponent demanda de resar ciment dels danys" pel que ha optat per obrir diligencies. L'informe de la Sindicatura de Comptes afegeix altres irregularitats detectades en el capítol de personal, com la cotització "pel damunt de l'import que correspon" dels treballadors del Consell i alguns d'ells van percebre complements de productivitat que, tot i haver estat aprovats al ple, no s'adaptaven al concepte aplicat. La sindicatura va detectar també en el "test de nòmines" que un treballador de la institució cobrava un complement de productivitat de 107,68 euros mensuals que no estava justificat. I altres dos cobraven complements que no figuraven en els pressupostos del Consell, el que la institució en el seu moment va justificar com una "errada". Possibles repercussions en el pressupost actual Ara caldrà veure el final d'aquesta investigació i les repercussions econòmiques que això pugui tenir en les actuals arques del Consell, que recordem, el nou equip de Sa Unió va haver d'aprovar poc després d'assumir el govern, una ampliació de crèdit de 3,1 milions d'euros per a fer front entre altres coses al pagament de les nòmines del personal.

Els hotelers demanaran la prohibició d'estades turístiques en edificis plurifamiliars


La Federació Empresarial Hotelera d'Eivissa i Formentera (FEHIF) s'ha manifestat en contra de l'ús turístic dels edificis de propietat horitzontal en referència amb els habitatges turístics vacacionals. Els hotelers pitiüsos creuen que "el convenient per al conjunt de la societat balear és la prohibició absoluta del seu ús turístic", i per això sol·liciten al Govern Balear que es torni a la redacció original de la llei turística, que especifica que "En cap cas es consideraran aïllats els habitatges independents que es troben en edificis plurifamiliars o adossats sotmesos al règim de propietat horitzontal, quedant en conseqüència prohibida la comercialització d'estades turístiques en aquesta mena d'habitatges". D'altra banda, pel que fa a les villes turístiques aïllades, des de la FEHIF consideren que les gairebé 20.000 places autoritzades o en tràmit a Eivissa, i les més de 5.000 a Formentera, "són suficients per al nostre destí, si no massa", ja que "suposen un 25% de l'oferta clàssica, hotels i apartaments turístics". Si bé des de la patronal hotelera de les Pitiüses es considera que les villes turístiques aïllades són també un atractiu per al destí i satisfan una demanda, assenyalen que "generen molt trànsit i massificació en l'àmbit rural, que no afavoreix la convivència". A més, argumenten que davant la palpable preocupació dels residents pel problema de l'habitatge, "no té cap sentit augmentar el parc de les destinades a ús turístic, en qualsevol de les seves formes, ja que no ajuda a la solució".

El senador d'Eivissa i Formentera, s'integra en el grup de l'esquerra Confederal


El senador d'Eivissa i Formentera, Juanjo Ferrer, s'ha integrat en el grup parlamentari de l'Esquerra Confederal, fet que li permetrà disposar de major visibilitat i no haver de compartir grup mixt amb el partit d'ultradreta Vox i el soci navarrès del PP, UPN. Els partits polítics que integren la coalició Eivissa i Formentera al Senat varen acordar per unanimitat aquesta decisió, que ja s'ha fet efectiva en la cambra alta amb la constitució del nou grup, a pesar de les traves que ha intentat posar el Partit Popular per evitar-ho. El grup de l'Esquerra Confederal el conformen, a part de Juanjo Ferrer d'Eivissa i Formentera al Senat, els senadors i senadores de Más Madrid, Compromís, Agrupación Socialista La Gomera i, en uns dies, Geroa Bai, quan es faci efectiu el nomenament de la senadora d'aquest partit per part del nou Parlament de Navarra. La responsabilitat de portaveu del grup serà rotatòria entre els cinc senadors i senadores. En aquest inici de legislatura, Juanjo Ferrer serà el portaveu adjunt, posteriorment ocuparà la responsabilitat de portaveu, i successivament ocuparan aquestes funcions la resta de senadors i senadores que el conformen. Després de la constitució del nou grup, l'Esquerra Confederal ha emès un comunicat per lamentar les maniobres de la Mesa del Senat, presidida i controlada amb majoria absoluta pel Partit Popular, afirmant que "era una qüestió de justícia i de raó" que la Mesa del Senat hagi validat el grup, així com a la resta de grups en la mateixa situació, acatant la resolució del Tribunal Constitucional sobre aquest tema. L'Esquerra Confederal ha lamentat que el PP "ha volgut fer una demostració de força, i ha tingut el Senat paralitzat a l'espera de l'informe dels serveis jurídics, la resolució dels quals era previsible, donats els antecedents jurídics". També ha expressat el "desacord amb la decisió presa pel Partit Popular de reduir els recursos econòmics i de representació al grup", ja que va en detriment de la seua feina parlamentària.

Formentera perd un 3,6% d'ocupació hotelera a l'agost


La mitjana d'ocupació hotelera el passat mes d'agost a Formentera ha set del 89,34%, un 3,6% menys que l'agost de 2022. Aquestes són les dades de la Federació Empresarial Hotelera d'Eivissa i Formentera. Les darreres dues setmanes del mes l'ocupació ha pujat pel damunt del 92%, mentre que la primera quinzena aquesta ha set només del 87%. L'agost, com és tradicional ha set el mes de major ocupació a la nostra illa, seguit de juliol amb poc més del 85% i el junyamb un 74%. En tots els mesos les dades han estat inferiors als del 2022, especialment al juny a on ha baixat 3 punts i mig. Per la seva banda, Eivissa ha tingut una ocupació del 92,50% a l'agost, el que suposa una baixada de l'1,5% respecte a l'agost de l'any passat.

L'operació antidroga d'Eivissa se salda amb 24 detinguts, cocaïna, èxtasis, ketamina i marihuana


L'operació antidroga que va iniciar la Guàrdia Civil dimarts passat a diversos punts d'Eivissa s'ha saldat amb 24 detencions per presumptes delictes de tràfic de drogues i organització criminal. Desenes d'efectius de la Guàrdia Civil han fet registres simultanis aquests dies a diferents punts de Sant Antoni, Sant Josep i Eivissa, en establiments comercials, magatzems i habitatges particulars. Es van poder requisar diferents tipus de drogues, de les que es van fer càrrec els funcionaris judicials. Les actuacions es troben sota secret de sumari i encara continuen obertes perseguint un entramat dedicat a la distribució de drogues a Eivissa.

Pàgina 152 de 425