L'executiva del Partit Socialista de Formentera va acordar a la reunió d'ahir sol•licitar als consellers de Sa Unió que actuïn amb responsabilitat i que tornin a ocupar les seves conselleries que van deixar el mes de juny passat. Per als socialistes, aquesta mesura, d'entrada, seria la més senzilla per solucionar l'absoluta manca de transparència en què s'ha sumit la institució i s'ha agreujat en atorgar-se el president Córdoba plens poders al Consell de Formentera.
Codi ètic i compatibilitat de Javi Serra
Els socialistes assenyalen que abans de negociar una moció de censura, com la que planteja Sa Unió, "és una condició imprescindible conèixer les conclusions de la comissió del codi ètic i que s'assumeixin les responsabilitats polítiques que corresponguin". En aquest sentit, el PSOE destaca que la compatibilitat de Javi Serra com a conseller ha de quedar definida amb un informe concloent.
Segons indica en la seva nota, el PSOE de Formentera continuarà treballant perquè s'articulin les modificacions legislatives necessàries perquè el president del Consell de Formentera s'hagi de presentar a una qüestió de confiança, si no és capaç de conformar una Junta de Govern o nomenar vicepresidents, com succeeix actualment. Aquesta modificació s'ha de plantejar a la Llei de Consells i ha de ser inclosa en el Reglament Orgànic del Consell ROC i resulta necessària per garantir l'estabilitat present i futura de la institució.

L'Obra Cultural Balear de Formentera ha decidit atorgar amb el Premi Pep Simon 2024 al Francesc Portas Marí "Paco Portas" que recollirà el guardó als 87 anys, per la seva contribució a la cançó tradicional de Formentera com a un dels grans cantadors de l'illa.
L'acte tendrà lloc, el diumenge 18 d'agost, a la plaça de l'Església de Sant Ferran, a les 20.30 h, i estarà acompanyat d'una ballada popular.
L'Obra Cultural Balear de Formentera va recuperar el 2021 el Premi Pep Simon i té la voluntat de seguir-lo atorgant anualment sempre que quedin cantadors que per la seva trajectòria puguin ser reconeguts amb aquest guardó.

Gairebé la meitat de la població de les Balears té problemes de salut mental, posicionant-la com la quarta comunitat autònoma amb major prevalença, només per darrere de Canàries (51,8%), Comunitat Valenciana (46,7%) i Múrcia (42,4%). Aquestes dades provenen de l'Informe Anual del Sistema Nacional de Salut 2023, publicat aquesta setmana, que ha revelat específicament que el 41,6% dels habitants de l'arxipèlag pateixen alguna patologia.

Els trastorns de salut mental més freqüents en les històries clíniques d'Atenció Primària són els d'ansietat, seguits pels trastorns del son i els depressius. Aquesta tendència ha anat en ascens des de 2016. Entre la infància i l'adolescència, també s'incrementen els trastorns d'aprenentatge i del moviment hipercinètic.

El consum d'antidepressius i ansiolítics afecta el 18% de la població, segons dades recents. Aquest elevat consum pot entendre's, en part, perquè la meitat de les consultes d'Atenció Primària estan directament relacionades amb problemes de salut mental.
En l'àmbit nacional, el 33,1% de la població espanyola sofreix algun tipus de problema de salut mental. Aquesta xifra augmenta al 40% en persones de 50 anys o més, i arriba al 50% entre els majors de 85 anys. Alguns experts consideren aquesta situació com «l'altra pandèmia» que ha deixat la COVID-19, la qual va exacerbar un problema ja existent.

El Consell de Formentera demanarà ajuda al Govern Central i al Balear per a poder fer front a l'arribada de pasteres i migrants a l'illa. En els quatre primers dies d'agost han arribat a la nostra illa 264 persones en una dotzena d'embarcacions de manera irregular. El president del Consell, Llorenç Córdoba ha reconegut a Formentera Ràdio que no estan preparats "per a tota la gent que està arribant. Tenint en compte que la resta d'illes també estan saturades en els centres habilitats per a atendre menors no acompanyats".
La tutela de menors no acompanyats és del Consell de Formentera: "És dramàtic que aquestes persones es juguin la vida per a buscar una vida millor i més dramàtic és que quan arribin aquí no els puguem atendre com toca, per manca d'infraestructures". El president del Consell assumeix que "els càlculs que havíem fet per l'atenció de menors estan totalment ultrapassats amb les darreres arribades".
1 milió d'euros per a menors
El Consell compta enguany amb un milió d'euros per a l'atenció de menors tutelats per la institució.
El nombre de menors de 18 anys tutelats pel Consell a principis de 2024 era de 23 d'entre 15 i 17 anys, dels quals 11 eren menors arribats en pastera, però aquesta xifra s'ha vist desbordada amb les darreres arribades. La majoria d'aquests joves són traslladats a pisos tutelats en els quals conviuen un màxim de 8 infants.
Amb ells treballen entre dos i tres educadors socials.    Així, els diners que destina el Consell a aquesta cura "és pràcticament per a l'allotjament, els educadors socials i els menjars".
Com que no poden ser acollits a Formentera "primer els busquem allotjament en les Balears i, si no hi ha, a la Península".
El centre de menors de 12 anys sense construir
El Centre de menors de Formentera que havia d'estar destinat a l'acollida de menors de dotze anys en situació de desemparament, hauria d'haver estat construït a finals de 2023, però no ha set així.
Recordem que aquest equipament va ser projectat per l'anterior equip de govern. El projecte, presentat l'agost del 2021 i amb un termini d'execució de tres anys, tenia un pressupost inicial de 370.000 euros, dels quals uns 150.000 provindrien de fons europeus.
La construcció del projecte va sortir a licitació el passat any 2022, però el concurs va quedar desert, en no presentar-se cap empresa.

Imatge: Foto d'arxiu de menors arribats en pastera a la Mola (Franco Giomi).