Aquest divendres tendrà lloc a l'Audiència Provincial de Palma, la vista prèvia del judici contra una banda de sis lladres acusats de robar prop de 870.000 euros en establiments comercials de Mallorca, Eivissa i Formentera, fets pels quals la Fiscalia demana una condemna total de 56 anys de presó.

Els fets van ocórrer entre abril i agost de 2015, quan els acusats van cometre nou robatoris amb força, sempre a altes hores de la matinada i aprofitant que els locals estaven tancats al públic i que, en general, tenien efectiu en les seves caixes fortes a causa de l'activitat de la temporada turística.
Els dos capitostos de la banda eren fills de l'amo de l'empresa amb la qual alguns dels establiments que van sofrir els robatoris, tenien contractat el sistema d'extinció d'incendi, per la qual cosa tenien coneixement privilegiat de la ubicació de les caixes fortes i dels sistemes d'alarma.

Per a robar en altres llocs que no tinguessin relació amb l'empresa dels líders de l'organització, un altre dels encausats es feia passar per tècnic de telefonia per a inspeccionar els potencials objectius.
Entre juliol i agost de 2015, van robar 40.000 euros d'un restaurant de Formentera, 133.500 euros d'un altre local de Sant Antoni de Portmany, 24.000 euros d'un local de platja d'en Bossa, 61.400 euros d'una altra joieria eivissenca i 116.600 euros de diverses cafeteries de Palma, Portals i Andratx.
El pal més gros va ser el 12 d'abril d'aquest mateix any en una joieria d'Eivissa, on prèviament havien col·locat cinta adhesiva en els sensors de moviment de l'alarma per a desactivar-la. Així, utilitzant un oxitall van aconseguir trencar la caixa forta i robar 500.000 euros en joies.
La Fiscalia els imputa delictes de robatori amb força, robatori amb violència i falsificació documental --per llogar un cotxe amb un passaport fals-- pels quals demana que siguin condemnats a penes que van dels cinc als dotze anys i que sumeixin un total de 56 anys i mig de presó.

El senador d’Eivissa i Formentera, Juanjo Ferrer, va plantejar ahir al Senat una modificació del Règim Especial Fiscal de les Illes Balears (REIB) per tal d’impulsar deduccions en l’impost de societats per a les produccions cinematogràfiques, sèries audiovisuals i espectacles en viu d’arts escèniques realitzats a les Illes Balears. El senador progressista va destacar que “aquest incentiu ha permès a les Canàries convertir-se en el tercer territori de l’Estat -només per darrere de Madrid i Catalunya- amb un major impacte econòmic en la indústria cinematogràfica”.

Ferrer va posar com a exemple la sèrie 'Disco, Ibiza, Locomía', que s’ha rodat de forma gairebé íntegra a Tenerife. Aquesta producció va implicar la participació d’un equip de més de 60 persones i la contractació d’uns 200 figurants locals. Pel senador és essencial que Eivissa i Formentera apostin per promocionar sectors que permetin minvar la dependència del monocultiu turístic. “Hem de fomentar la diversificació de l’economia balear, allunyant-la de l’economia de sol i platja en la qual moltes vegades se’ns vol encasellar”, va dir.

La proposta progressista posa com a requisits que es realitzi un rodatge d’un mínim de dues setmanes en territoris de les Illes Balears i que es contractin professionals locals. Es planteja una deducció de l’impost de societats de 20 punts percentuals, fins a arribar a un 40% pel primer milió d’inversió) i fins al 38% a partir del primer milió.

El senador també va reclamar que aquestes deduccions es facin extensives a activitats d’investigació, I+D i innovació tecnològica.

El Consell d'Administració de l'Autoritat Portuària de les Balears va aprovar ahir la licitació d’un concurs públic per a la gestió per un màxim de vint-i-cinc anys d’una única marina de nàutica esportiva al port de la Savina, a diferència de com s'havia fet fins ara amb dues concessions.

La licitació es va aprovar, tot i el vot contrari del representant del Consell de Formentera, el conseller Artal Mayans de Sa Unió.

Recordem que la seva formació, juntament amb GxF i PSOE, van demanar que es presentés el projecte al Consell d'Entitats, el que va ser rebutjat per la presidència de l'ens portuari.

Autoritat Portuària ha explicat que la instal·lació tindrà dos aparcaments subterranis, una marina seca, 200 amarratges per a embarcacions, l'explotació de diversos edificis i subministrament de combustible.

En un comunicat l'APB diu que pretén “donar estabilitat jurídica a la gestió nàutica del port de Formentera, fomentar la competitivitat i l’oferta comercial del port, optimitzar recursos, maximitzar l’ocupació de la làmina d’aigua i reduir costos de gestió”.

15 milions d'inversió

La inversió mínima que estableix el concurs per part de l'empresa adjudicatària és de quinze milions d’euros i valorarà a les bases la reducció de les tarifes per als amarratges, especialment per a les embarcacions de fins a vuit metres d’eslora. També per a les tarifes dels locals comercials, terrasses, aparcaments, subministraments d’electricitat, els serveis d’hissada i avarada de la marina seca.

Així mateix, sumaran punts les millores ambientals, l'ús d'energies renovables, materials sostenibles i innovació tecnològica.

La taxa anual serà d'1,2 milions d'euros a més del % del volum de negoci

La taxa que les empreses licitants podran millorar té un preu de sortida d'1,2 milions d'euros anuals més el 4% del volum de negoci. La concessió serà d'un màxim de vint-i-cinc anys.

Respecte a la unificació de les dues marines actuals, l'APB explica que "s’aconsegueix una optimització de l’espai que aconsegueix un augment de 42 amarratges nous de fins a 8 metres. A més, el concessionari podrà atendre la demanda d’amarradors durant els mesos de temporada baixa, ja que no podrà destinar a xàrter els 75 llocs ocupats durant l’estiu".

La nova concessió haurà d'enderrocar quatre edificis, per a la construcció de places soterrades d'aparcament. Alguns s'hauran de reconstruir i d'altres fer de nou. Seran demolits la Casa del Mar i l'antiga Confraria de Pescadors, donant lloc a un de nova planta.

L'empresa guanyadora del concurs haurà de construir i gestionar dos aparcaments soterranis de 200 places per a ús particular: un a la zona de llevant, de gairebé cinc mil metres quadrats, i un altre a la de ponent, de 2.600 metres quadrats.

El Consell convoca anualment una Beca d’investigació impulsada per l’àrea de Patrimoni Cultural dotada amb 8.500 € per projectes vinculats temàticament amb l’illa de Formentera i emmarcats en les branques d’arts, humanitats o ciències socials.

A proposta de la Comissió Avaluadora, la Beca d’enguany s’ha atorgat al projecte “D-ESCARS. Digitalización y estudio sistemático del valor marítimo cultural de los varaderos de la isla de Formentera”, presentat per un equip dirigit per Enrique Aragón Núñez i format per Verónica Walker Vadillo, Jesús Alberto Aldana Mendoza, Javier Rodríguez Pandozi y Andrea Sanz Català.

El projecte se centrarà en un element important del patrimoni marítim cultural com són els escars. En concret, es procedirà a l’estudi de l’arquitectura dels conjunts d’escars o varadors des Caló i es Torrent de s’Alga. Aquest estudi consistirà en l’aixecament planimètric tridimensional mitjançant fotogrametria, procés que donarà com a resultat un model digital de gran exactitud dels dos grups d’escars mencionats.

Paral·lelament, l’equip beneficiat amb la Beca d’Investigació de 2024 realitzarà diferents entrevistes amb la finalitat d’integrar el coneixement local relacionat amb la construcció i ús dels escars i de les embarcacions que repairen.

Finalment, en col·laboració amb persones expertes en restauració i conservació, dissenyaran una proposta especialitzada dels possibles processos de degradació del patrimoni cultural marítim que s’ha estudiat.

D’aquesta manera es podrà aprofundir en el coneixement de part del patrimoni marítim cultural de Formentera, identificar les amenaces que el posen en perill i estudiar la viabilitat d’aplicar bones pràctiques sobre aquest tipus de patrimoni implementades en altres llocs del món.

Pràcticament coincidint en el temps amb l’adjudicació de la Beca d’Investigació del Consell Insular de Formentera de 2024, s’ha entregat al Consell la memòria de la Beca de 2023.

Signada per Gabriel Alomar Garau i Lluís Gené Gil, el treball és el fruit del desenvolupament del projecte titulat “Les eres de Formentera. Etnografia, geografia i cartografia”.

Els autors, a partir de fotografies aèries de diferents èpoques i del seu propi treball de camp han inventariat 312 eres, de les quals 173 es conserven i 139 han desaparegut al llarg del temps. N’han estudiat les dimensions, les característiques constructives, s’han establert tipologies i s’han estudiat les seues ubicacions en relació amb l’alçada, l’orografia, les vendes en què es troben, etc.

En tant que testimonis físics de la pràctica de l’agricultura de secà, les eres permeten a els autors abordar les peculiaritats locals de les feines relacionades amb el cereal, el vocabulari específic, les eines, les pràctiques concretes, etc. En aquest sentit, la memòria de la Beca d’Investigació de 2023 salvaguarda un coneixement sobre l’agricultura tradicional molt arrelat en la identitat formenterera.