El passat 18 de desembre, el consell d’administració de l’Autoritat Portuària, tot i el vot en contra del representant de sa Unió i l’oposició unitària de tot el Consell de Formentera que n’exigeix que el Consell d’Entitats conegui el projecte i el pugui valorar, ha determinat les bases de la licitació única de l’explotació de tot el port de La Savina en un contracte que cobrirà un quart de segle i que esdevindrà determinant per al model d’illa futur des de la boca d’entrada dels visitants.
Pel que s’ha pogut conèixer pels mitjans, la licitació contempla reduir les tarifes dels usos dels amarraments, locals i terrasses o fer més aparcaments… Però quin serà el preu a pagar?
1. Garantir la majoria de les places d’amarraments (75) als nostres “minicreuers” particulars, els xàrters de visitants d’un dia. Els quals venen a extreure l’atractiu de l’illa en unes poques hores, el que necessiten per a llogar un vehicle, fer un “brunch” o dinar (si s’ho poden permetre), mullar-se a Illetes i tornar a Eivissa… Aquest és el futur del “model turístic de sol i platja”, ser una recreació superficial, breu i sense continguts, un apèndix d’Eivissa que a més servirà per a concentrar més el benefici per a comerços ja situats al Parc Natural de Ses Salines, amb el perill de massificació que ja pateix la zona.
2. Eliminar els anomenats “amarraments socials” que ja s’havien convertit en un privilegi d’alguns pel cost elevat del seu accés. Ara, la cultura de la navegació, ja insuficientment valorada com a patrimoni dels illencs, s’iguala a l’explotació amb fins únicament comercials i no parlem del que suposarà a la ja castigada pesca tradicional.
Des de l’Obra Cultural Balear de Formentera condemnem la privatització de facto del port de la Savina. Una infraestructura per al fondeig d’embarcacions que sistemàticament ha estat desvinculada de les necessitats dels illencs des de fa més d’un segle. Des que en 1901 l’empresa Borràs i Cia va compensar la compra de l’Estany des Peix amb la construcció dels dics que van permetre unir l’illa de la Savina i l’escullera, habilitant poc després el tràfic de productes agrícoles i queviures amb Eivissa. Ara bé, aquests dics es van anar deteriorant, deixant obsolet el port que -tot i els projectes dels anys vint i trenta- no disposà de molls de càrrega ni de passatge per a la ciutadania fins a gairebé els anys seixanta amb l’eclosió turística, a excepció dels que va establir l’explotació salinera al Moll d’es Carregador i es guafe.
Fins a finals del segle XX i principis del XXI no es produiran les remodelacions que van proveir de serveis de terra per a la ciutadania, amb la destrucció de es guafe i la construcció del moll esportiu. I ara ens trobem que es pretén subordinar tota la utilitat del nostre port, que ens connecta amb la resta del món, amb una llicència monopolística que desvinculi La Savina de la resta de l'illa, sense ni menys sotmetre-se a la voluntat popular.
L’Obra Cultural Balear de Formentera exigeix al Consell la necessitat de convocar el Consell d’Entitats per a fiscalitzar el projecte de remodelació del Port de la Savina i convida a totes les entitats i la ciutadania de l’illa a desenvolupar les mobilitzacions i campanyes de protesta necessàries per a posar fre a aquest despropòsit.
Hem de revertir la història del Port de la Savina perquè sigui un emplaçament destinat als serveis de tota la ciutadania de Formentera, posant l’accent en la necessitat de dignificar la cultura de la navegació i la pesca destinant-hi espais perquè aquesta sigui difosa, cultivada i reproduïda per a les generacions futures.
Sigat: Obra Cultural Balear de Formentera
Articles d’opinió: Per a publicar un article d’opinió adreceu un correu electrònic a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la., fent-nos arribar el text de l’article i el vostre nom complet i número de DNI i un telèfon a on contactar-vos. Els comentaris d’Opinió són responsabilitat del signant de l’article i Formentera Ràdio podrà evitar alguna part del text, de forma consensuada amb l’autor, en cas que vulneri els drets fonamentals de les persones.
