Formentera Ràdio, participa en la campanya del Govern "Per Sant Jordi, una paraula!"


La nostra emissora és una de les més de 80 entitats que s'han adherit a la proposta de la Direcció General de Política Lingüística per aquest Sant Jordi "Per Sant Jordi, una paraula!". A més dels consells insulars i dels principals ajuntaments de les Illes Balears, s'hi sumen col·lectius d'àmbits molt diversos. En l'àmbit social col·lectius com la Coordinadora Balear de Persones amb Discapacitat, la Federació de Persones Sordes de les Illes Balears, la Fundació RANA o l'Associació d'Amics del Poble Sahrauí. Pel que respecta a les entitats veïnals, n'hi ha de llocs com Son Sardina, es Cubells o Sant Climent. Així mateix, s'hi han adherit mitjans de comunicació com Fent Carrerany, Ona Mediterrània, la revista Campanet o Formentera Ràdio. S'hi afegeixen també entitats vinculades al món del treball com el sindicat Unió Obrera Balear o la Sectorial d'Ensenyament de la Unió de Cooperatives de Treball Associat de les Illes Balears. Des de l'àmbit empresarial s'hi han sumat la Federació PIMEM o el Clúster de Còmic i Nous Mèdia. També hi trobam centres educatius com el Col·legi Cor de Maria de Maó, el CEIP Voramar de Can Picafort o l'IES Balàfia d'Eivissa així com diverses APIMA. La iniciativa compta amb l'adhesió d'entitats de les quatre illes. Cal recordar que «Per Sant Jordi, una paraula!» és una iniciativa oberta a totes les institucions i a tota classe d'entitats. També s'hi pot participar individualment triant una paraula i penjant-la aquest dijous a les xarxes socials emprant l'etiqueta #parauladesantjordi. L'objectiu és que es comparteixin el màxim nombre de paraules en aquesta diada de Sant Jordi. La nostra paraula: Xulla (Xuia) A la nostra illa "Xulla" (pronunciat "Xuia") és la forma d'anomenar a la cansalada, la part grassa del porc, entre la pell i la carn. A València, per exemple la "Xulla" és el que aquí coneixem com la costella de porc.

Els infants podran sortir a passejar a partir de diumenge


Els menors de 14 anys podran sortir a passejar a partir de diumenge 26 de manera "controlada" i respectant les prohibicions de parcs infantils. El ministre de Sanitat, Salvador Illa ho acaba d'explicar, corregint així a la portaveu de Moncloa, Maria Jesús Montero que aquest migdia havia anunciat que els infants només podrien acompanyar als adults a comprar o al banc en cas que no es poguessin quedar amb un altre adult a casa. El titular de Sanitat ha aclarit que "ho regularan i explicaran detalladament, per establir les condicions en relació amb distància del domicili i el temps permès".

Serveis Socials de Formentera rebrà gairebé 300.000 del Govern Balear


El Consell de Govern de la CAIB va donar llum verda a la signatura de convenis amb cadascun dels consells insulars, per un total de 23 milions d'euros, per finançar els serveis socials comunitaris bàsics. Formentera rebrà 278.388 euros, Eivissa 2,5 milions, Menorca 2,3 i Mallorca 17,89 milions d'euros. Es tracta d'una aportació que fa la conselleria d'afers socials, que es complementa amb les aportacions dels consells i els ajuntaments. D'aquesta manera, el Govern aporta un 50% del cost, el Consell Insular, un 25% i els ajuntaments un altre 25%. En el cas de Formentera l'aportació del Consell és del 50%.

Benestar Social ajuda a tramitar la renda social a més de 300 persones


L'àrea de Serveis Socials, ha tramitat durant les dues darreres setmanes més de 300 sol·licituds per accedir a la renda social garantida que ofereix el Govern Balear de manera extraordinària per la situació d'emergència sanitària pel Coronavirus. D'aquesta manera s'han tramitat 237 sol·licituds directament i s'ha informat sobre altres 76 persones susceptibles de ser beneficiaris d'aquesta ajuda, que s'han derivat perquè siguin tramitades directament pel Govern Balear. El conseller de Benestar Social, Rafael Ramírez, ha destacat que aquesta prestació extraordinària està dirigida a la cobertura "de les despeses bàsiques de les persones, famílies i altres nuclis de convivència que es troben en màxima situació de vulnerabilitat econòmica" i que no reben altres ajudes (com la prestació de desocupació, subsidis, pensions de l'Institut Nacional de la Seguretat Social, ingressos derivats d'ERTO o altres ajudes públiques). En principi, aquestes ajudes seran pels mesos d'abril i maig, pendents de com evoluciona la situació. A més, les persones que tinguin dret i no van arribar a temps al termini d'abril podran acollir-se al termini que hi ha fins al 10 de maig. El conseller ha remarcat la cobertura feta des de l'àrea de Benestar Social, "que ha arribat a un nombre molt important de persones, en comparació amb altres administracions i que també ens fa una idea de la crisi social a la qual ens enfrontem". El conseller també ha destacat la feina i la implicació dels treballadors de la conselleria des de l'inici d'aquesta crisi. Benestar Social ha fet més de 1.000 intervencions a Formentera en els diferents serveis des de l'inici de la crisi sanitària.

El desconfinament serà diferenciat segons la realitat de cada comunitat autònoma


L'Estat ha decidit permetre una desescalada diferenciada quan arribi el moment segons la realitat de cada territori. Així ho ha traslladat el President del Govern, Pedro Sánchez als presidents de les comunitats autònomes en la reunió per vídeo conferència d'aquest matí. La presidenta balear, Francina Armengol ha aplaudit la decisió "Agraesc que s'hagi acceptat que el desconfinament pugui ser diferenciat segons territoris i les incidències de la malaltia. És una qüestió que havíem plantejat des de les Illes Balears al Govern espanyol i que compartim". Armengol ha destacat els aspectes efectius de l'estratègia de confinament propi, com són el tancament màxim de ports i aeroports o els plans de contingència en l'àmbit sanitari per tenir més controlada la pandèmia que a altres territoris. De fet, ha explicat que a les Illes Balears ja hi ha més casos curats que nous positius i que un 56% de la població infectada durant tot el període ja ha superat la malaltia. És per aquest motiu que ha assegurat que la mateixa estratègia de confinament propi que ha seguit la comunitat és la que ha de marcar el desconfinament. "La nostra prioritat és garantir la salut de les persones. Tots els plantejaments que podem fer quan acabi el confinament aniran sempre dirigits a la màxima seguretat de la ciutadania", ha apuntat Armengol. S'ha plantejat al Govern central que els ports i aeroports segueixin tancats el màxim possible i que s'hi millorin els controls sanitaris. Per aquest motiu, la presidenta ha traslladat a Sánchez la idea d'analitzar la millora de tota la xarxa aeroportuària en aquesta direcció. En cas que no es prevegi, el Govern de les Illes Balears seguirà reforçant els controls de sanitat que ja ha implantat. Armengol ha subratllat que per poder fer un desconfinament amb les màximes garanties serà necessari "monitoritzar molt bé tota la població perquè no hi hagi cap repunt ni cap rebrot". "A part de la fortalesa del sistema sanitari, necessitarem totes les eines tecnològiques útils", ha especificat. Així, la presidenta ha demanat a l'Estat que treballi en l'àmbit de la Unió Europea per harmonitzar al màxim les eines tecnològiques adients, ja que permetrà conèixer també l'estat de la salut de les persones que visiten les Illes Balears. "És un factor clau en una comunitat autònoma com la nostra", ha insistit, de manera que es pugui treballant per plantejar la recuperació de llibertats de la ciutadania sempre garantint la màxima seguretat. Mesures de protecció a treballadors i empreses Armengol ha recordat que l'economia balear, fortament lligada al turisme, i el fet de ser una de les primeres comunitats a paralitzar l'activitat va empènyer a Govern, patronals i sindicats majoritaris a un "gran acord històric" per protegir l'activitat de 200.000 treballadors i treballadores. L'acord permet poder-los oferir prestacions de més de 1.000 euros a través dels Expedients de Regulació de l'Ocupació (ERTO), així com a les empreses seguir tenint sistemes de protecció a les bonificacions de la Seguretat Social. Per aquest motiu ha traslladat a Sánchez que els ERTO de força major es perllonguin més enllà de la finalització de l'Estat d'Alarma i passin, automàticament, a ser ERTO de causes productives amb les mateixes avantatges que ja tenen els de força major. L'objectiu ha apuntat, és protegir el teixit empresarial i els treballadors i treballadores perquè quan arribi el moment de recuperar-se la sortida pugui ser més ràpida. "Seguirem treballant des de la cooperació amb el Govern espanyol i amb les institucions de les Illes per garantir la salut de la ciutadania i poder tornar a una mínima normalitat de la manera més segura, donant suport a les persones amb més vulnerabilitat econòmica i social i a les empreses per mantenir el teixit productiu, fonamental per pensar en un futur més esperançador", ha recalcat. També ha donat suport a les mesures que ha pres el govern central en matèria de recuperació econòmica, però ha demanat que l'ICO pugui injectar liquiditat de manera més ràpida i àgil a les empreses i que es plantegi a les entitats financeres que siguin més flexibles a l'hora d'allargar els préstecs.

Pàgina 316 de 425