Així ho acaba d'anunciar el president del Govern espanyol Pedro Sánchez en la compareixença que ha fet després del Consell de Ministres i en la que ha presentat l'anomenat "Pla de transició a una nova normalitat" i que ha manifestat que el Govern central fa setmanes que està preparant-lo. Formentera per la seva baixa incidència amb el virus i el control en el seu territori passarà "directament a la Fase 1 del desconfinament", segons ha manifestat el President. És el mateix cas per a les illes de La Gomera, El Hierro i La Graciosa a l'arxipèlag Canari. El pla està basat en quatre fases: 0, 1, 2 i 3, i sense dates concretes per a cada pas. "La desescalada serà gradual, asimètrica i coordinada. No hi haurà mobilitat entre províncies o illes". En la fase 1, en la reobertura de locals, hi haurà horaris especials per a la població més sensible com la gent gran i podran començar a donar menjar sense gent al seu interior i s'obriran terrasses amb reduccions d'aforament, per exemple. En aquesta fase també es permet obrir petit comerç amb algunes mesures. També es preveu que tornin a obrir hotels i allotjaments turístics excepte les zones comunes. Ampliarem aquesta informació.

El partit de l'oposició demana que aprofitant que la tecnologia permet fer plens telemàtics, que la institució insular restableixi el normal funcionament, ja que no se celebren plens ni comissions des del 25 de febrer, pel decret d'estat d'alarma. Aquesta petició, dirigida a l'equip de govern de GxF i PSOE, es realitza «per a poder garantir l'exercici de control i la participació en els assumptes públics de totes les forces representades en la institució». Així mateix, des de Sa Unió recorden que «sols el ple pot aprovar les mesures essencials i urgents necessàries per a intentar minimitzar els efectes de la crisi en la societat i economia de l'illa». Sessions per mitjans electrònics i telemàtics El portaveu de la coalició, Llorenç Córdoba, ha puntualitzat que «des de la declaració de l'estat d'alarma sols s'han celebrat algunes juntes de portaveus per via telemàtica, que només han servit perquè s'informi l'oposició de les gestions realitzades entorn de la situació de crisi, però sense possibilitat de votació ni que quedessin registrades en cap acta». Córdoba apel·la al decret llei de 31 de març, on s'estableixen mesures complementàries i urgents a causa de la crisi de la Covid-19, i que permet que les sessions dels òrgans col·legiats de les entitats locals puguin fer-se per mitjans electrònics i telemàtics quan es donin causes de força major com actualment.

La Conselleria de Model Econòmic, Turisme i Treball accepta la declaració de l'estat d'alarma i l'aturada de l'activitat turística com a causa de força major per acceptar Expedients de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO) als establiments d'alimentació de les zones turístiques de les Balears. Es tracta de negocis que per la seva activitat -la venda al detall de productes d'alimentació i begudes- no podrien al·legar causes de força major per aprovar un ERTO, sinó que haurien de fer-ho per raons productives i, per tant, continuarien assumint els costos de les cotitzacions a la Seguretat Social de la seva plantilla. No obstant això, l'aturada de l'activitat turística derivada de l'estat d'alarma ha suposat que els establiments d'aquest tipus tenguin una aturada molt important de demanda que posa en risc la seva viabilitat. Per tot això, i després d'estar en contacte durant les darreres setmanes amb les associacions empresarials de diverses zones turístiques, la Direcció General de Treball aprovarà els ERTO per força major dels negocis d'alimentació de les zones turístiques. De moment, 142 comerços al detall d'alimentació i begudes de zones turístiques de les Balears han presentat un ERTO per causes de força major. La Direcció General de Treball ja n'ha aprovat 110 i està revisant i tramitant la resta de les sol·licituds.

La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha demanat aquest diumenge al president espanyol, Pedro Sánchez, que les Illes Balears i la resta de comunitats autònomes tenguin "un marge de decisió pròpia" per regular el procés de desescalada "ordenat" i evitar aglomeracions i un repunt de contagis. Així ho ha traslladat durant la reunió per videoconferència que ha mantingut Sánchez amb tots els presidents i presidentes autonòmics, i on també ha agraït el plantejament asimètric i que correspon a paràmetres sanitaris i territorials a tot l'Estat que preveu dur a terme el Govern central. "Hi ha decisions que es prenen molt millor des de la proximitat del territori, i això no només significa Govern; sinó també Consells insulars i, de manera molt especial, Ajuntaments", ha apuntat la presidenta i ha insistit: "Seria molt més raonable que des de les Comunitats Autònomes puguem establir horaris i fórmules per no formar aglomeracions". A més, ha subratllat que cada illa té una situació diferent. Armengol ha apuntat que la situació sanitària de les Illes Balears mostra una evolució clara cap a control de la malaltia, amb una estabilització de nous contagis i amb més capacitat per als hospitals i les UCI. "Tenim la singularitat de ser unes Illes. A vegades és un problema, però en aquest cas ha estat un avantatge", ha explicat, amb relació al tancament de ports i aeroports de les Illes i a les mesures establertes de control sanitari a les portes d'entrada a la comunitat. Segons Armengol, tots aquests fets han de permetre plantejar la sortida "pròpia i ordenada" pel que fa als moviments de les persones com al reinici d'activitats. Reactivació econòmica "Volem reactivar l'economia com més aviat millor, però per fer-ho de manera segura necessitam que cada passa que es dóna sigui segura, que eviti nous contagis i que eviti tornar enrere", ha seguit Armengol. En aquest sentit, ha demanat al Govern central que estableixi quin paper ha de tenir cada territori en el pacte de reactivació en l'àmbit estatal. La presidenta ha plantejat a Sánchez que s'estableixi un mecanisme de treball directe, de manera que cada Comunitat Autònoma conformarà un document amb les prioritats singulars que es prendran en la reactivació econòmica i social. En paral·lel, ha recordat que el Govern de les Illes Balears ja fa setmanes que treballa amb una dotzena de grups de diferents àmbits per definir com realitzar el desconfinament de cada sector i activitat. La presidenta ha recordat que no es marca cap data, però sí com hauria de ser el seu procés en cada situació concreta, de manera que s'ajustin els paràmetres autonòmics als objectius científics que marqui l'Estat. A demés, ha emfatitzat que es treballa amb un pla de reactivació econòmica a la Mesa de Diàleg Social i que es pugui estendre i consensuar amb tots els agents econòmics i socials implicats, així com amb consells insulars i ajuntaments. "És absolutament necessari que hi hagi eficiència en tots els recursos públics i pactar les prioritats polítiques", ha subratllat la presidenta. L'objectiu és que la tornada a l'activitat sigui tan ràpida i extensa com la seguretat sanitària ho permeti. Armengol ha recordat que demà estan convocades totes les forces polítiques per seguir treballant en un pacte autonòmic de reactivació i "fer possible la unitat d'acció en moments molt complicats per a la ciutadania". Armengol ha assegurat que "necessitam la màxima capacitat de diàleg i consens, com sempre hem mantingut en aquesta Comunitat Autònoma". Responsabilitat social La presidenta ha agraït la capacitat de resistència de famílies i empreses durant l'Estat d'Alarma i ha demanat que, ara que s'han permès les sortides als infants, es facin de manera responsable en tot moment: "Deman la màxima responsabilitat, no ens podem relaxar. Avançarem si feim les coses de forma segura, mantenint les distàncies i seguint les normes establertes. Si no ho feim bé, haurem de tornar enrere amb moltes mesures". De la mateixa manera, ha recalcat que el Govern continuarà amb el "treball intens de control de la pandèmia", seguint fent tests a les residències i als professionals sanitaris per protegir les persones que tenen més vulnerabilitat davant de la malaltia.