El primer fast ferri del món amb motors de gas natural, l'Eleanor Roosevelt de Baleària, començarà a operar la ruta Dénia-Eivissa-Palma durant el mes d'abril. Amb la incorporació d'aquest innovador catamarà, Baleària posiciona la sostenibilitat i la digitalització, a més d'un servei còmode i ràpid, en les connexions entre Balears i la Comunitat Valenciana. La naviliera ha invertit 90 milions d'euros en aquest fast ferri amb capacitat per a 1.200 passatgers i 450 turismes. "Apostem per les Balears com a destí amb el nostre nou vaixell insígnia, un fast ferri pioner a escala mundial com a sostenibilitat i innovació", ha explicat el president de la naviliera, Adolfo Utor. "Fa 20 anys ja revolucionem la ruta Dénia-Eivissa-Palma incorporant l'alta velocitat i ara fem un pas més amb un vaixell que, a més de ràpid, és ecoeficient i smart". En el disseny del vaixell s'han prevalgut la comoditat i la seguretat. D'una banda, els interiors s'han adaptat al context actual, tenint en compte la distància entre butaques i uns passadissos i espais més amplis. D'altra banda, el nou catamarà compta amb innovacions d'alta tecnologia que redueixen considerablement el moviment, les vibracions i els sorolls, en benefici de la comoditat dels passatgers durant la travessia. La tecnologia també és un element diferenciador dels serveis d'aquest vaixell verd i smart, que inclouen una plataforma gratuïta d'entreteniment digital (sèries, cinema, jocs i premsa), la videovigilància de les mascotes a través de webcams o Internet i cobertura de WhatsApp per a missatges de text durant tota la travessia. La digitalització dels accessos facilitarà el manteniment de les distàncies de seguretat: els passatgers rebran la targeta d'embarcament a través de WhatsApp, amb la indicació de la butaca assignada. L'accés a la zona de passatgers és a través d'una escala mecànica o ascensor i totes les butaques del vaixell són inclinables, tots dos elements poc habituals en els vaixells d'alta velocitat. L'Eleanor Roosevelt compta amb diverses cafeteries, així com una food truck en la coberta exterior i una zona infantil. El catamarà té tres salons VIP amb finestres panoràmiques de cristall intel·ligent que s'adapten a les condicions lumíniques. El vaixell es troba en la fase final de construcció i proves dels equips en les drassanes Armon de Gijón. En unes setmanes, el primer fast ferri del món amb motors de gas navegarà a les Balears i serà el setè de la flota de Baleària a usar aquest combustible que redueix les emissions contaminants. Cal recordar que en 2020 la naviliera va deixar d'emetre 37.000 tones de CO₂ gràcies a la seva flota a gas. Es calcula que anualment l'Eleanor Roosevelt reduirà les emissions de C02 equivalents a eliminar més de 8.900 turismes convencionals o plantar gairebé 27.000 arbres. El consum real de combustible i l'eficiència dels motors es monitorarà gràcies als equips de mesurament i sensors instal·lats a bord, en el marc d'un projecte cofinançat pels fons CEF de la Comissió Europea.

Segons informa, la conselleria de Salut el laboratori ha detectat un nou positiu de Coronavirus a la nostra illa. Es tracta d'una dona de 87 anys, que es troba ingressada a l'àrea de Medicina Interna de l'Hospital de Can Misses. A Eivissa també s'ha detectat un nou positiu, amb el que queden 106 casos lleus atesos als seus domicilis, 25 ingressats en planta (una d'elles la pacient de Formentera) i 8 pacients estan a la Unitat de Cures Intensives.

La presidenta del Consell de Formentera, Alejandra Ferrer, ha participat avui en la ponència d'estudi sobre la insularitat i la situació perifèrica de les ciutats de Ceuta i Melilla que ha tengut lloc al Senat. Durant la seva intervenció la presidenta ha agraït al senador Vicenç Vidal i a tots els que han fet possible que la veu de les conseqüències que pateix Formentera i les Balears a causa de la insularitat s'escolti al Senat, una cambra, segons ha afegit, on Formentera no té senador propi. "Esperam que aviat és solucioni aquest fet", ha afegit. En l'inici de la seva ponència, Alejandra Ferrer ha explicat les característiques i singularitats de Formentera per atracar la realitat de l'illa als senadors i senadores. Després, la presidenta ha afegit que l'economia de l'illa pateix moltíssim l'estacionalitat, "iniciant la temporada al maig i finalitzant-la a mitjans d'octubre". En el seu discurs, Ferrer ha destacat que des de Formentera sempre s'havia reclamat tenir "el nostre propi consell perquè l'illa es pugui defensar des de i per a Formentera, per garantir que els drets de la ciutadania siguin els mateixos que els de la resta de la ciutadania d'Espanya". El fet de tenir un consell propi ha fet, segons paraules d'Alejandra Ferrer, que Formentera pugui "assumir moltes competències i proveir de molts serveis bàsics a la ciutadania com l'atenció a la dependència, la diversitat funcional, la inclusió sociolaboral, entre d'altres; també implementem plans i polítiques específiques per a la igualtat de gènere, la infància i la joventut, però hi ha molts serveis de vital importància dels que encara no disposam i que suposen una desigualtat per la nostra ciutadania com els tractaments mèdics que encara hem de fer a altres illes com la Radioteràpia, el servei d'hemodiàlisi, salut mental entre d'altres. Passa el mateix amb els serveis de l'administració de l'estat com els tràmits d'estrangeria, jutjats, agència tributària, hisenda o la seguretat social que ens obliguen a traslladar-nos a l'illa veïna. Així mateix, moltes de les decisions de Formentera es veuen afectats pels interessos econòmics d'altres territoris. Exemples són els fondejos i la mobilitat marítima entre illes que per a regular-les depenen de moltes altres administracions que es veuen pressionades per "lobbies" que defensen els seus beneficis per davant de la protecció del medi natural de la nostra illa". Illa sostenible D'altra banda, la presidenta també s'ha referit a les moltes accions que s'han emprès i s'emprenen des de Formentera per a pal·liar els efectes del turisme sobre l'entorn, i ha posat com a exemples projectes com la protecció de les praderes de Posidònia, el de l'eliminació de les bosses de plàstic, el nombre de punts de recàrrega per a vehicles o la restricció d'entrada i circulació de vehicles en temporada alta que suposarà una reducció d'un 16% de la circulació l'any 2023. Alejandra Ferrer ha incidit també en el camí que queda per recórrer "no sols en la part de la protecció del territori, sinó també per a garantir els drets bàsics de les persones, especialment en un any que ha deixat clares la falta d'equilibri social que sofrim i sobretot la fragilitat de la nostra economia". En aquest sentit, la presidenta ha reclamat un finançament just per les illes: "Les Illes Balears generen riquesa i són un motor econòmic, però no som finançades d'acord amb la nostra aportació, estem a la cua en la inversió mitjana estatal per habitant". Tot i això, ha dit que "una bona notícia aquests últims dies ha estat l'especial sensibilitat amb les illes dels ajuts aprovats pel govern en benefici dels autònoms i empreses i la seva situació econòmica causada per la pandèmia". Triple insularitat La presidenta ha fet incidència en què Formentera pateix "una triple insularitat", un fet que segons ha declarat suposa "perjudicis a l'hora de viatjar, d'accessibilitat als serveis bàsics, d'arribada de mercaderies, de competitivitat, de capacitat d'exportació o internacionalització, deixant una illa com Formentera, per la seva grandària, població i la tipologia del territori, abocada en una situació molt complicada en relació a la diversificació econòmica; en aquest aspecte compartim problemàtica amb els territoris peninsulars rurals afectats per la despoblació". Altres problemes de la insularitat que han de pagar els formenterers i formentereres, segons ha recollit la presidenta, són "el preu de la cistella de la compra, que suposa diferències de l'augment del 30% de mitjana en els productes bàsics en relació a altres illes, o el preu de l'aigua dessalada, que en tenir una gran estacionalitat i una massa crítica d'usuaris molt petita, ascendeix a 1,96 euros per tona, el preu més car de tota Espanya i que assumeixen íntegrament els habitants de la nostra illa". Alejandra Ferrer també ha parlat del problema de l'habitatge sobre el que ha dit: "El problema del preu i accés a l'habitatge, igual que la insularitat, es triplica en el nostre cas per la configuració del territori. Formentera no té perifèria amb el que, per fer un símil, està tot a preu de la Castellana". "Per a garantir la igualtat en drets i oportunitats és necessari fer una discriminació positiva a nivell d'impostos per a poder ser més competitius en els costos, a nivell d'ajudes a les famílies dels i les estudiants desplaçats, a nivell de finançament de les administracions per a garantir els serveis i el manteniment de les infraestructures", ha afegit la presidenta. "A efectes pràctics, Formentera és una regió ultraperifèrica que hauria de tenir a nivell europeu i estatal beneficis similars als de l'arxipèlag canari", ha matisat. Per últim, Alejandra Ferrer ha destacat que "aquesta crisi sanitària i social ha posat de manifest la fragilitat econòmica i el desequilibri social que pateixen les illes i, ara més que mai, és necessari establir un finançament just i l'aplicació del factor d'insularitat i la part fiscal del Règim Especial per a Balears, si volem combatre els desequilibris". "És necessari fer un esforç perquè la diversificació econòmica i la recuperació siguin també possibles en el nostre territori i en el futur podem ser competitius i garantir l'equilibri social i el benestar i qualitat de vida de tota la població balear", ha conclòs.

Les Illes Balears exigiran a partir d'aquest, 18 de març, proves negatives de coronavirus als viatgers que arribin de qualsevol regió d'Espanya independentment de la incidència acumulada a 14 dies per 100.000 habitants que tengui aquell territori. Aquest enduriment de les limitacions es mantindrà fins a l'11 d'abril i, per tant, s'estendrà durant el període que integra el pont de Sant Josep i les vacances de Setmana Santa. Fins ara, es demanava la prova als passatgers, tant per via aèria com marítima, de les regions amb una IA14 superior als 100 casos. Cal remarcar que també Sanitat Exterior ha anunciat que reforçarà els controls de la Covid-19 que es realitzen des de l'inici de la pandèmia als viatgers arribats a les Illes Balears des de l'estranger i que s'efectuarà la doble verificació a tot el passatge dels vols procedents d'altres països classificats com de risc que aterrin a algun dels tres aeroports de les Illes –a data d'avui, aquesta mesura afecta la majoria dels països de la UE. L'objectiu d'aquest enduriment dels controls que fa el Govern -el qual s'articula mitjançant decret de la presidenta del Govern- és preservar la situació actual, amb el compromís decidit de minorar encara més la transmissió del coronavirus SARS-CoV-2 en el territori de les Illes Balears, per tal de protegir la salut i la seguretat dels ciutadans, prevenir i contenir els contagis i mitigar l'impacte sanitari, social i econòmic de la pandèmia. Tots els passatgers que arribin per via aèria o marítima a les Illes Balears hauran de presentar una prova PCR negativa, feta en origen 72 hores abans de viatjar, o fer-se una d'antígens a la seva arribada (sempre que la motivació del seu viatge respongui a una de les causes contemplades com a justificades). Tots els passatgers han d'emplenar un formulari de control sanitari que hauran de presentar al punt d'entrada a les Illes Balears. El formulari està disponible a la web www.ibsalut.es/viatjar-a-balears i, una vegada omplert, generarà un codi QR, que s'ha de presentar en el control sanitari. Aquest formulari inclou les dades del passatger, la informació sanitària i el motiu del viatge. La normativa distingeix tres grups de passatgers: passatgers amb motiu no justificat, visitants que arriben a les Illes Balears per un motiu justificat i residents. Els passatgers amb motiu no justificat que no presentin una prova PCR o TMA negativa al control sanitari s'exposen a una multa de fins a 3.000 euros, i a més, hauran de fer-se un test d'antígens a l'aeroport. Pel que fa als passatgers que arriben amb un motiu justificat hauran d'omplir el formulari de control sanitari explicant els motius del viatge i presentar una PCR amb resultat negatiu feta en les 72 hores prèvies a la seva arribada, una cita per fer-se la prova a l'arribada a la Covid Express o sotmetre-se'n a una prova d'antígens en arribar a l'aeroport o al port. Si no ho fan així, s'hauran de sotmetre a una quarantena de 10 dies. En el cas dels residents, les condicions de viatge són les marcades per a passatgers amb motiu justificat, però se'ls facilitarà fer-se la prova PCR o TMA en origen de manera gratuïta perquè la seva arribada a les illes sigui més senzilla i per evitar aglomeracions als punts d'arribada. El cost de la prova ho assumirà el Govern, que ha assolit acords amb 220 laboratoris repartits en 17 comunitats autònomes. No s'hauran de fer la prova els residents que hagin sortit de les Illes Balears 72 hores abans de la seva tornada, els transportistes de mercaderies i les tripulacions de vaixells i avions, ni els viatgers relacionats amb competicions esportives federades. Tampoc els nins menors de sis anys.