La presidenta del Consell de Formentera, Alejandra Ferrer, ha fet una valoració sobre la publicació ahir d'un BOE en què es determina l'ús obligatori de la mascareta als espais naturals. Alejandra Ferrer ha assenyalat que aquest dictamen va "en contra de totes les polítiques que hem dut endavant fins ara, en què eren les comunitats autònomes, juntament amb els municipis, els encarregats de prendre aquest tipus de decisions pel que fa a mesures restrictives relacionades amb la covid-19". L'aplicació d'aquesta mesura em sembla "desproporcionada", almenys per un lloc com Formentera on la majoria de les vegades a les "platges i espais naturals a l'aire lliure es pot garantir que la gent pugui passejar amb la distància sanitària necessària i per tant no hi ha un perill major de contagi", segons ha precisat la presidenta. Ferrer ha afegit que "és necessari que les mesures siguin coherents i que la ciutadania les faci seves per garantir la seva participació en el compliment de les mateixes". Cal recordar que la norma ja determinava que l'ús de la mascareta no era obligatori a les platges, ni piscines, ni als espais naturals a l'aire lliure sempre que es pogués respectar la distància de seguretat. Avui la presidenta del Govern balear, Francina Armengol, participarà en el Consell Interterritorial de Salut. Alejandra Ferrer li ha traslladat a Armengol la petició de què es reconsideri l'aplicació d'aquesta norma. "La mesura ha de ser repensada i adaptada a cadascun dels espais i situacions i ha de tenir en compte les especificitats de cada lloc i l'evolució de la pandèmia en cada municipi", ha declarat Ferrer. Pots dir la teva participant en la nostra enquesta:

El Govern espanyol ha endurit la normativa estatal que regula l'ús de la mascareta i ha establert l'obligatorietat de dur-la encara que es mantinguin les distàncies a l'aire lliure, també a platges i piscines. "Les persones de sis anys endavant queden obligades a l'ús de mascaretes a la via pública, en espais a l'aire lliure i en qualsevol espai tancat d'ús públic o que es trobi obert al públic", diu una llei publicada aquest dimarts en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). La normativa anterior de mínims permetia no portar-la si es podia mantenir la distància de seguretat de més d'un metre i mig. Només permet no portar mascareta en espais públics per motius mèdics o en cas d'exercici individual a l'aire lliure, en supòsits de força major o quan per la naturalesa de les activitats resulti incompatible.

El 99,85% dels tests d'antígens que ha realitzat el Servei de Salut (Ibsalut) en els ports i aeroports de Balears des de dijous passat han sortit negatius, segons dades de la Conselleria de Salut. Detalladament, des del 25 de març fins a aquest dimarts s'han practicat 12.051 tests d'antígens dins del dispositiu de control sanitari, dels quals 18 han resultat positius. Així mateix, des que va començar l'operatiu de Setmana Santa, 8.609 passatgers han portat el seu PCR realitzada en origen, de les quals 8.591 han resultat vàlides. Igualment, 370 passatgers van acudir a les unitats Covid-Exprés; d'ells, 51 no havien demanat cita. Des de dijous passat han arribat a les Illes Balears més de 26.200 persones. Al voltant de 4.600 d'elles estan exemptes de presentar prova PCR en origen o sotmetre's al test d'antígens, en viatjar per menys de 72 hores a les illes (tripulació, esportistes federats, transportistes, menors, etc.).

La Direcció general d'Emergències, coordinarà un dispositiu conjunt i reforçat dels cossos i forces de seguretat i els inspectors del Govern a les zones d'oci i turístiques de totes les illes durant Setmana Santa per vigilar el compliment de les mesures COVID-19 per part de residents i visitants. El focus principal d'aquest dispositiu seran les zones tradicionals d'oci, amb terrasses, a les diferents illes, amb especial atenció a aquelles àrees on les dades mostren una major freqüència d'incompliments. També es reforçarà la presència a les zones turístiques, amb intervencions als establiments hotelers, així com als locals d'oferta complementària de restauració i oci de la zona. Als hotels, es vigilaran les zones comunes, com restaurants, bars, terrasses o piscines per assegurar que es compleixen estrictament les mesures de seguretat. A la vegada, el dispositiu es veurà reforçat amb la vigilància amb drons des de l'aire, sobretot en àrees àmplies com platges o espais naturals, que són més complicades de controlar per terra. Quan els drons de la Unitat Operativa d'Emergències detecten una aglomeració o qualque altre incompliment, s'avisa a la policia local afectada, Policia Nacional o Guàrdia Civil perquè intervenguin. Igualment les platges urbanes seran objecte de vigilància per part del dispositiu, en el qual s'integren els inspectors d'Emergències, Salut, Turisme i Agents de Medi Ambient del Govern, així com inspectors dels Consells Insulars. Aquest dispositiu de major vigilància s'afegeix a les actuacions proactives que puguin dur a terme els diferents cossos o forces de seguretat per iniciativa pròpia o per peticions rebudes de la ciutadania, que en qualsevol moment pot sol·licitar la intervenció de l'autoritat davant un incompliment. «La coordinació està sent molt bona i volem agrair a tots els operatius la seva implicació», ha destacat la consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat, Mercedes Garrido, codirectora del Pla de Protecció Civil de les Illes Balears (Platerbal) actualment activat per lluita contra la COVID-19. Garrido ha assenyalat que a tota Europa estan pujant els contagis i a Balears "no ens ho podem permetre. No ens podem relaxar. El compliment de les mesures depèn de cada un de nosaltres i del nostre comportament en els pròxims dies" ha dit, demanant màxima col·laboració, seny i prudència durant els dies de festa. Per altra part, la consellera de Salut, Patrícia Gómez, també codirectora del Platerbal, ha destacat la importància de seguir les normes i recomanacions per evitar els contagis i ha donat les gràcies a totes aquelles persones que les compleixen. Gómez ha recordat que el risc més gros el representen les trobades socials i familiars, especialment en àmbits privats, on hi ha la tendència a relaxar-se. Així mateix, ha recordat les normes principals que regiran a espais públics i privats. Així, ha explicat que fins a l'11 d'abril, als espais privats, tant interiors com exteriors, les reunions socials hauran de ser d'un únic nucli de convivència. En aquest sentit, les habitacions dels hotels o els habitatges vacacionals també són considerats espais privats i, per tant, en el seu interior o exterior només es pot reunir un únic nucli de convivència. Així i tot, s'han establert algunes excepcions a aquesta mesura: Es permet a les persones que viuen totes soles reunir-se amb una altra unitat de convivència, constituint així una unitat de convivència ampliada. Cada unitat de convivència pot integrar només una única persona que visqui tota sola. Igualment, s'autoritzen les reunions de persones menors d'edat i d'estudiants majors d'edat amb els progenitors, en cas que visquin en domicilis diferents, com podria ser el cas de separació o divorci. També es permeten les reunions de persones amb vincle matrimonial o de parella que viuen en domicilis diferents. Finalment, es permet la cura, l'atenció o acompanyament a persones menors d'edat, persones grans o dependents, amb discapacitat o especialment vulnerables, per motius justificats. En el cas dels espais públics, sí que es permeten les reunions amb un altre nucli de convivència. Es poden ajuntar 6 persones com a màxim de dos nuclis de convivència en qualsevol espai públic a l'aire lliure. Si la trobada es produeix a la terrassa d'un bar o restaurant només poden ser 4 persones en el cas de Mallorca i a Eivissa, mentre que a Formentera i Menorca poden ser 6 persones. En interiors el màxim és 4 persones de dos nuclis. "Això no vol dir que només tinguem l'opció de trobar-nos amb altre nucli de convivència a establiments de restauració", ha dit Gómez, la qual ha recordat que hi ha altres opcions, com anar a passejar, als parcs o a les platges. Però sempre –ha insistit- tenint en compte que es poden reunir com a màxim sis persones de dos nuclis de convivència i mantenint totes les mesures, especialment la mascareta i la distància social. Les botellades no estan permeses sota cap circumstància. Ni a parcs, ni places ni a aparcaments ni a qualsevol altre espai públic. Actes de denúncia i sancions Des de l'aprovació el passat mes de juliol del Decret que estableix el règim sancionador específic per fer front a les infraccions contra la normativa de la COVID-19, l'Administració de la Comunitat Autònoma ha rebut un total de 33.000 actes de sanció aixecades pels diferents cossos i forces de seguretat i els inspectors. D'aquests, ja s'han registrat un total de 14.920 denúncies, de les quals 10.826 a Mallorca, 1.294 a Menorca, 2.572 a Eivissa i 228 a Formentera. Els altres expedients estan en procés, a l'espera de ser revisades i registrades. De les 14.920 denúncies registrades, un total de 1.215 s'han presentat contra establiments (empreses), mentre que la gran majoria (13.705) han estat contra particulars. Fins ara, la Comunitat Autònoma ha tramitat propostes de sanció econòmica per un valor de 3,3 milions d'euros €, la major part de les quals afecten establiments (2,5 milions d'euros) i la resta per particulars. Del total de sancions, 2.040.019 són sancions molt greus, 608.452 són greus, i 660.632 són lleus. Per illes, les sancions afecten principalment a Mallorca (2.319.000 €) i Eivissa (858.994 €), seguides per Menorca (100.702 €) i Formentera (30.000 €). Actualment, la Comunitat Autònoma compta amb 13 instructors, que revisen les actes presentades pels cossos i forces de seguretat o inspectors propis de la CAIB. A la vista dels fets recollits a les actes, els instructors instrueixen, tipifiquen les faltes i proposen la sanció. Per fer front al gran volum d'actes de denúncies rebudes, Garrido ha anunciat que es reforçaran de forma imminent els equips administratius i d'instrucció, amb l'objectiu de donar tràmit de forma més àgil als expedients. La consellera Garrido ha recordat que els operatius de vigilància coordinats pel Govern no tenen objectiu recaptatori sinó dissuasiu, per garantir que tant particulars com establiments compleixen les normes.