El Govern flexibilitza les restriccions i les Balears retornen a la normalitat


El Consell de Govern d'aquest dilluns, 27 de setembre, ha aprovat una sèrie de mesures per continuar combinant l'estratègia de contenció de la transmissió del SARS-CoV-2 amb l'obertura dels sectors econòmics i socials que ens acostin a una plena normalitat. Amb caràcter general, es manté com a preceptiva la distància entre persones i l'ús de mascareta, així com la ventilació; per tant, es defineixen algunes restriccions només en les activitats amb un alt risc de contagi. A partir d'aquesta mitjanit i fins al 27 d'octubre estarà vigent aquest nou pla de mesures, tot i que si les circumstàncies ho exigeixen, es podran donar passes enrere en les restriccions. La principal novetat és que a la restauració s'elimina el màxim de persones per taula i els límits horaris, i els interiors passen del 50% al 75% de la seva capacitat. L'horari màxim de tancament estarà regit per la llicència de la qual disposi el local i les ordenances municipals siguin més restrictives. Oci nocturn podrà obrir El Govern sol·lícita autorització al Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears per requerir el Certificat covid (Green Pass) a l'hora d'ingressar a locals considerats discoteques. En aquest cas, l'aforament màxim permès serà del 75%, amb els clients asseguts a taula per beure i mascareta per accedir a la pista de ball. L'horari de tancament serà, com a màxim, a les 5.00 hores, sens perjudici que les ordenances municipals siguin més restrictives. Es condiciona l'inici de l'activitat al permís del Tribunal esmentat. Si la decisió d'aquest no és favorable a la proposta plantejada, dilluns 4 s'acordarien mesures per entrar en vigor dia 8. Pel que fa als pubs, es mantenen les mesures actuals i s'amplia l'horari de tancament a les 04.00 hores sense perjudici de què les ordenances municipals siguin més restrictives. D'altra banda, es podran fer concerts als exteriors dels espais habilitats a tal efecte fins a un màxim de 1.000 persones dretes. Altres reunions socials A les noces, batejos, comunions i vetlles s'eliminen les restriccions fins ara vigents i també s'eliminen totes restriccions específiques a platges i parcs. Esport Amb caràcter general, es poden dur a terme competicions esportives i entrenaments amb la presència de persones. Als entrenaments, la presència de públic serà d'un màxim de 500 persones en instal·lacions cobertes i 1.000 a instal·lacions descobertes. En el cas de les competicions esportives d'àmbit autonòmic, estatal o internacional les condicions de cabuda queden subjectes a allò que acordin el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut. Gimnasos La pràctica d'activitats estàtiques en sala, entre les quals s'inclouen les activitats dirigides i l'activitat de les sales de musculació, s'augmenta del 75% actual al 100% de la capacitat màxima. En tot cas, és obligatori l'ús de mascareta, tant per al personal monitor com per aquí du a terme l'activitat esportiva. Vestidors esportius: L'ocupació passa del 50% al 100%. Es permet l'ús dels vestidors, amb ús continuat de mascareta protectora excepte a les dutxes Cultura En els grans esdeveniments culturals es permetrà que els participants estiguin dempeus, sempre que no siguin més de mil persones dretes. No es podrà beure ni consumir aliments. Es podrà completar l'aforament fins a les 2.500 persones si la resta (1.500) romanen assegudes. Els esdeveniments en espais interiors s'hauran de fer amb tots els espectadors asseguts i el límit d'aforament es manté en 500 persones. Per superar els aforaments s'ha de sol·licitar permís a la Direcció General de Cultura, que podrà autoritzar fins a un màxim de 1.000 persones en interior i 5.000 en exterior (amb 1.000 persones dretes i altres 4.000 assegudes). Situació epidemiològica D'acord amb les dades proporcionades pel Servei d'Epidemiologia de la Direcció General de Salut Pública i Participació de les Illes Balears, les Illes Balears han experimentat una important onada epidèmica durant els mesos d'estiu, que es va iniciar al final de juny de 2021 i va assolir el seu màxim al final del mes de juliol. A partir d'aquest moment, s'ha produït una recuperació gradual. Globalment, amb data de 23 de setembre, la comunitat autònoma presenta una incidència acumulada a 14 dies per 100.000 habitants (IA14) en població general de 112,5, la qual cosa representa un nivell de risc mitjà. A totes les illes, el nivell de risc quant a la incidència acumulada es correspon amb un nivell mitjà, amb una IA14 de 115,8 casos per 100.000 habitants a Mallorca; 110,7 casos per 100.000 habitants a Eivissa; 92,4 casos per 100.000 habitants a Formentera, i 86,8 casos per 100.000 habitants a Menorca. La taxa de positivat és de 2,03%. Aquest indicador, per tant, es troba per davall del llindar definit per l'ECDC per sota el qual es pot considerar la situació epidemiològica en situació de control (3%). D'acord amb l'informe «Indicadors de seguiment de COVID-19, Illes Balears», preparat per la Direcció General de Salut Pública del Ministeri de Sanitat amb data 23 de setembre de 2021, totes les illes de la comunitat autònoma es troben classificades en el nivell d'alerta sanitària 2 (risc mitjà). Pel que fa a la situació hospitalària, aquesta va arribar al seu pic d'ocupació a mitjan agost, i es va observar una millora gradual, més significativa de llits d'hospitalització en planta que d'unitats de cures intensives, durant el darrer mes. Així, l'ocupació de llits per hospitalització per COVID-19 es troba de manera global en un nivell de risc baix, situada a 3,23%, mentre que l'ocupació de llits de cures crítiques, amb un 11,44%, es troba en un nivell de risc mitjà. Atès, doncs, aquest context epidemiològic, les Illes Balears avancen cap a la normalitat en tots els sectors i àmbits socioeconòmics, sempre tenint en compte que el virus continua viu i que, per tant, s'ha de continuar vigilant i motivant la vacunació entre les persones que encara no han estat immunitzades.

13,3 milions en ajudes per a 184 empreses de Formentera


Aquestes noves aportacions completen els ajuts als tres pilars bàsics de la societat: treballadors, autònoms i empreses. En aquest sentit, el Secretari General dels socialistes de Formentera valora positivament la gestió del PSIB a l'hora de donar una resposta ràpida i eficient a la crisi i va assegurar que "La Comunitat Autònoma de les Illes Balears ha estat la més eficient de l'Estat espanyol i ha vetllat per no deixar ningú enrere". De la mateixa manera, va afirmar que "s'està treballant per assolir un nou sistema de finançament econòmic per a les Illes Balears", una proposta "per a una nova articulació financera i territorial d'Espanya que esdevingui en un model cap al federalisme asimètric". Així doncs, aquesta nova realitat suposaria una major autonomia i responsabilitat fiscal per les Illes Balears, que es traduiria en la consecució del principi d'ordinalitat: rebre els mateixos recursos que aporta la CA. Factor d'insularitat A més a més, el Secretari General dels socialistes formenterers, va informar de l'aprovació del factor d'insularitat: l'instrument financer destinat a assegurar la compensació deguda de les conseqüències econòmiques inherents a la discontinuïtat territorial que implica el fet insular. D'aquesta manera, Rafael Ramírez va assenyalar que " les Illes Balears rebran 550 milions d'euros en 5 anys, sense comptar amb la bonificació per descompte residents en viatges". I que en aquest primer any, "es disposaran de 110 milions més una compensació de 73 milions, en compensació pel retard en l'aplicació del REB, aprovat en 2019". Així mateix, també va comunicar que "les Illes Balears han estat l'única CA que ha rebut aquest factor diferencial en concepte d'inversió, dintre dels pressupostos de l'Estat espanyol". Aquesta inversió del factor d'insularitat, estaria destinada a infraestructures i sistemes de transport, gestió, sanejament i/o reutilització de recursos hídrics i del litoral, costes i platges. També contempla el finançament de la producció, distribució, transport i emmagatzematge d'energia, incloses les instal·lacions d'autoconsum amb una atenció especial a la promoció d'energies renovables, així com de la utilització de vehicles d'energies alternatives i de la implantació de punts de recàrrega de vehicles elèctrics. D'altra banda, també engloba el finançament de infraestructures de transport i sistemes de mobilitat, sector turístic, I+D, prevenció, reutilització, recollida, tractament, reciclatge i transport de residus i actuacions sobre el patrimoni cultural, etnològic, arqueològic, arquitectònic i paisatgístic. Per concloure, Rafael Ramírez va apuntar que aquest nou model de finançament "suposarà una empenta a les necessitats i demandes històriques de Formentera" i que "les Illes Balears estan rebent més recursos que mai per part de l'Estat".

Detinguda la conductora que va fugir de l'atropellament d'una motorista


La Guàrdia Civil ha detingut a la conductora que va fugir, deixant malferida a una motorista a la qual va atropellar en la mitjanit d'ahir en la carretera de la Savina, a l'alçada de la gasolinera. Segons ha informat la benemèrita, van poder identificar el vehicle i a la seva conductora, que va ser detinguda com a presumpta autora d'un delicte contra la seguretat viària. Els agents li han pres declaració, i l'han posat en llibertat, havent de comparèixer davant el jutge quan se li notifiqui. La jove atropellada és de nacionalitat italiana i té 23 anys, està ingressada a la Unitat de Cures Intensives de Can Vilàs. La jove va ser rescatada per l'ambulància amb traumatisme cranioencefàlic i diverses ferides i la van evacuar en helicòpter fins a Eivissa.

183 milions de l'estat per a Balears per a compensar la insularitat


Balears rebrà 183 milions en els Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) del pròxim any 2022 pel factor d'insularitat previst en el Règim Especial de Balears (REB). Així ho han comunicat aquest dijous, en una compareixença conjunta, la presidenta del Govern, Francina Armengol, i la ministra d'Hisenda i Funció Pública, María Jesús Montero, després d'assistir a la reunió de la Comissió Mixta d'Economia i Hisenda entre l'Estat i Balears, en la finca de Raixa. Segons ha explicat Armengol, 110 milions corresponen al factor d'insularitat d'enguany i 73 milions com a compensació per aquests dos anys en què el factor d'insularitat contemplat en el REB, que es va aprovar pel Govern en 2019, no ha estat aplicat. Durant la reunió d'aquest dijous, ha afegit Armengol, "el més important" és que s'ha acordat la fórmula de càlcul del factor d'insularitat, "alguna cosa que ha portat mesos de treball". En concret, s'ha establert una quantia anual de 110 milions d'euros, que es traduiran en 550 milions en els pròxims cinc anys. "Es tracta d'una quantitat històrica, que fa justícia amb Balears, amb els ciutadans i les institucions que hem lluitat junts per a arribar fins aquí", ha indicat la presidenta balear, qui ha asseverat que continuaran treballant fins que arribi la part fiscal. Igualment, Montero ha abundat en què aquest factor d'insularitat tindrà en compte la "singularitat" de Balears com a territori insular per a aconseguir que tingui "les millors infraestructures i uns serveis públics d'excel·lència, amb independència del seu nivell de renda". Cal recordar que el REB va ser aprovat pel Govern de Pedro Sánchez en 2019 amb l'objectiu d'"establir mesures econòmiques i fiscals per a compensar la insularitat". No obstant això, ni en els Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) de 2020 ni de 2021 va ser compensat. Aquesta serà la primera vegada que Balears rebi compensació financera per la insularitat.

Les obres d'ampliació de l'IES Marc Ferrer començaran a principis de 2022


El Govern balear, preveu començar a principis del pròxim any les obres d'ampliació de l'Institut Marc Ferrer. Ja es compta amb el projecte bàsic i d'execució d'una reforma que permetrà dotar al centre de 7 noves aules amb un pressupost de 700.000 euros. Així ho ha manifestat el conseller d'Educació, Martí March, al Parlament Balear en resposta a la pregunta del diputat per Formentera, Antoni Jesús Sanz. Cal recordar que els pressupostos del govern dels darrers dos anys ja havien habilitat una partida per dur a terme aquesta reforma. El conseller va manifestar que volen consolidar l'oferta d'FP a l'illa i que això fa necessària aquesta ampliació. Segons Martí March el projecte s'ha consensuat amb l'equip directiu de l'institut i suposarà l'habilitació de sis noves aules a més d'una setena que servirà de taller.

Pàgina 234 de 425