El PP de les Balears es posa de costat i deixa en mans dels partits que conformen la coalició de Sa Unió (PP + Compromís) la sortida a la crisi de governabilitat que el Consell de Formentera arrossega des de fa quatre mesos.
Així ho ha manifestat la secretaria general del PP a les Balears, Sandra Fernández dient que "respectem l'autonomia de la coalició per a poder garantir l'estabilitat del Consell i aportar la millor solució a aquesta situació".
El PP regional no demanarà la dimissió de Llorenç Córdoba, que recordem que també és diputat al Parlament.
Sandra Fernández ha insistit que el Govern "continuarà mantenint els seus compromisos amb Formentera al llarg de tota la legislatura".
Recordem que la presidenta del govern, Marga Prohens, també va evitar pronunciar-se sobre aquest assumpte en la passada reunió de presidents, manifestant que era una cosa que havien de resoldre els partits internament.

"Una moció de censura no serveix per a solucionar lluites internes entre l'equip de govern". Així de clara ha set Alejandra Ferrer respecte a la proposta de Sa Unió de fer una moció de censura per a treure a Llorenç Córdoba de la presidència del Consell de Formentera.
En la reunió mantinguda el passat dimecres entre el partit insularista i la coalició governant, GxF ha mantingut la mateixa postura que ha defensat des de l'inici de la crisi.
Segons Ferrer "Sa Unió no ha aportat cap novetat en la trobada i considerem que ara com ara la governabilitat del Consell continua essent possible. La paràlisi és un problema d'impuls polític".
El PSOE demana més claredat
Per la seva banda, els socialistes de Formentera en veu del seu secretari general, Rafa Ramírez, continuen demanant l'aclariment dels interessos dels amics d'Alcaraz, als quals s'ha referit Córdoba.
Ramírez manifesta que és "lamentable que un equip de govern amb majoria absoluta no faci feina per als interessos públics, i es dediqui a fer reunions eternes per parlar de sobresous i fons reservats".

Els partits de l'oposició es neguen a donar suport a una moció de Censura plantejada per Sa Unió amb la qual deixar fora de la presidència de la institució a Llorenç Córdoba. Penseu que els partits d'esquerra fan bé amb aquesta postura o creieu que haurien de fer un pas endavant per responsabilitat per a liquidar la crisi de governabilitat.

L'Associació d'Afectats per la llei de costes a Eivissa i la Cambra de Comerç d'Eivissa i Formentera mostren la seva satisfacció per l'aprovació en el Ple del Senat d'aquest dimarts, prendre en consideració, la Proposició de Llei per a modificar la llei de costes amb el fi d'evitar la destrucció de "conjunts urbans costaners de tipologia tradicional en terrenys que han passat a ser de domini públic marítim-terrestre", impulsada pel Grup Parlamentari Popular.

Es tracta de protegir conjunts urbans que existeixin amb caràcter previ a la seva inclusió en el domini marítim terrestre, que estiguin integrats en aquest entorn paisatgístic costaner, i que disposin de «valors culturals, històrics o etnogràfics que mereixin ser conservats».
La proposició ha tirat endavant amb el vot a favor de 153 senadors: els 143 del Grup Popular; quatre del Grup Plural de Junts i Agrupación Herreña Independiente; tres del Grup Esquerra Unida, un l'Agrupació Socialista Gomera, un de Más Madrid i un de Compromís) i els tres vots a favor restants, del Grup Mixt (un d'Unión del Pueblo Navarro i dos de Vox).
96 són els vots que hi ha hagut en contra, 89 del Grup Socialista, sis del grup Parlamentari Basc i un del Grup Parlamentari Esquerra Confederal.
10 senadors es van abstenir, vuit del Grup Parlamentari Esquerres per la Independència, un del Grup Parlamentari Plural i un altre del BNG.
"Des de l'Associació d'Afectats per la llei de costes a Eivissa, AALCE i la Cambra de Comerç d'Eivissa i Formentera hem donat suport a aquesta proposta que considerem necessària per a protegir nuclis urbans que tingui valor, ben etnològic, econòmic, etc., com a primer pas per a treballar en la redacció d'una nova llei de costes" ens comenta Aixa Torres, presidenta de l'associació.
"Aquest és el primer pas en la direcció correcta per a aconseguir que es modifiquin els criteris de l'últim Reglament aprovat pel Govern, que aposta per la prohibició i restricció de drets, enfront d'una model que ha de respectar les diferents singularitats de la costa espanyola, especialment el que afecta les nostres illes Balears, i al nostre model econòmic basat en el turisme, sempre des de la perspectiva de la sostenibilitat que propugna el marc europeu".