El passat 18 de desembre, el consell d’administració de l’Autoritat Portuària, tot i el vot en contra del representant de sa Unió i l’oposició unitària de tot el Consell de Formentera que n’exigeix que el Consell d’Entitats conegui el projecte i el pugui valorar, ha determinat les bases de la licitació única de l’explotació de tot el port de La Savina en un contracte que cobrirà un quart de segle i que esdevindrà determinant per al model d’illa futur des de la boca d’entrada dels visitants.  

Pel que s’ha pogut conèixer pels mitjans, la licitació contempla reduir les tarifes dels usos dels amarraments, locals i terrasses o fer més aparcaments… Però quin serà el preu a pagar?  

1. Garantir la majoria de les places d’amarraments (75) als nostres “minicreuers” particulars, els xàrters de visitants d’un dia. Els quals venen a extreure l’atractiu de l’illa en unes poques hores, el que necessiten per a llogar un vehicle, fer un “brunch” o dinar (si s’ho poden permetre), mullar-se a Illetes i tornar a Eivissa… Aquest és el futur del “model turístic de sol i platja”, ser una recreació superficial, breu i sense continguts, un apèndix d’Eivissa que a més servirà per a concentrar més el benefici per a comerços ja situats al Parc Natural de Ses Salines, amb el perill de massificació que ja pateix la zona. 

2. Eliminar els anomenats “amarraments socials” que ja s’havien convertit en un privilegi d’alguns pel cost elevat del seu accés. Ara, la cultura de la navegació, ja insuficientment valorada com a patrimoni dels illencs, s’iguala a l’explotació amb fins únicament comercials i no parlem del que suposarà a la ja castigada pesca tradicional.  

Des de l’Obra Cultural Balear de Formentera condemnem la privatització de facto del port de la Savina. Una infraestructura per al fondeig d’embarcacions que sistemàticament ha estat desvinculada de les necessitats dels illencs des de fa més d’un segle. Des que en 1901 l’empresa Borràs i Cia va compensar la compra de l’Estany des Peix amb la construcció dels dics que van permetre unir l’illa de la Savina i l’escullera, habilitant poc després el tràfic de productes agrícoles i queviures amb Eivissa. Ara bé, aquests dics es van anar deteriorant, deixant obsolet el port que -tot i els projectes dels anys vint i trenta- no disposà de molls de càrrega ni de passatge per a la ciutadania fins a gairebé els anys seixanta amb l’eclosió turística, a excepció dels que va establir l’explotació salinera al Moll d’es Carregador i es guafe. 

Fins a finals del segle XX i principis del XXI no es produiran les remodelacions que van proveir de serveis de terra per a la ciutadania, amb la destrucció de es guafe i la construcció del moll esportiu. I ara ens trobem que es pretén subordinar tota la utilitat del nostre port, que ens connecta amb la resta del món, amb una llicència monopolística que desvinculi La Savina de la resta de l'illa, sense ni menys sotmetre-se a la voluntat popular.  

L’Obra Cultural Balear de Formentera exigeix al Consell la necessitat de convocar el Consell d’Entitats per a fiscalitzar el projecte de remodelació del Port de la Savina i convida a totes les entitats i la ciutadania de l’illa a desenvolupar les mobilitzacions i campanyes de protesta necessàries per a posar fre a aquest despropòsit.  

Hem de revertir la història del Port de la Savina perquè sigui un emplaçament destinat als serveis de tota la ciutadania de Formentera, posant l’accent en la necessitat de dignificar la cultura de la navegació i la pesca destinant-hi espais perquè aquesta sigui difosa, cultivada i reproduïda per a les generacions futures.

Sigat: Obra Cultural Balear de Formentera

Articles d’opinió: Per a publicar un article d’opinió adreceu un correu electrònic a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la., fent-nos arribar el text de l’article i el vostre nom complet i número de DNI i un telèfon a on contactar-vos. Els comentaris d’Opinió són responsabilitat del signant de l’article i Formentera Ràdio podrà evitar alguna part del text, de forma consensuada amb l’autor, en cas que vulneri els drets fonamentals de les persones.

En moments convulsos i polaritzats com els que vivim actualment, on es qüestiona fins al nostre propi Estat de dret i on s'accentua la desafecció cap a la classe política, m'agradaria trencar una llança en favor de la política entesa com a esperança. Una esperança que rescata el potencial transformador de l'acció col·lectiva i el compromís ciutadà per a construir una societat més justa, solidària i equitativa. En lloc d'entendre-la únicament com un àmbit de disputes pel poder o com un espai corrupte, hem d'emfatitzar el fet que la política és una eina per a generar canvis positius i promoure el benestar comú.
Per a això, vull ressaltar diversos aspectes que resulten claus per a desentranyar una situació de crisi política i institucional com la que pateix Formentera des de fa un any. Primerament, és necessària una participació ciutadana activa, on les persones sentin que la seva veu s'escolta i influeix en les decisions importants. Això inclou participar en eleccions, iniciatives comunitàries, processos deliberatius o moviments socials com la manifestació que viurem aquest dijous a la nostra illa.
Per a desenvolupar una política basada en l'esperança, resulta fonamental que els líders estiguin compromesos amb valors ètics com la justícia, la transparència, l'equitat i la inclusió, prioritzant sense reserves l'interès col·lectiu per sobre del personal. Aquest és el camí al qual hem de tornar, reconstruir el perdut l'últim any, amb diàleg, bastint ponts i promovent
solucions basades en el consens i l'empatia que ressituïn a les persones en el centre de les nostres decisions.
Els que exercim aquesta responsabilitat hem d'estar a l'altura i treballar junts per una Formentera millor. Això implica realitzar polítiques públiques orientades a llarg termini, que responguin als desafiaments actuals com l'habitatge com a dret fonamental, el futur del nostre port, el canvi climàtic, la desigualtat o els drets humans.
L'esperança en la política és el reconeixement que els problemes socials només poden resoldre's col·lectivament i que el canvi, encara que difícil, és possible.
Som conscients que aquests moments la nostra institució, es troba a la deriva. Aquest dijous la ciutadania dirà basta i, com sempre, tindrà tota la raó, no s'equivocarà.

Aquesta manifestació pública sol·licita als grups polítics enteniment i accions; com a secretari general dels socialistes considero que l'informe de la comissió de seguiment del Codi Ètic que exigim vegi la llum, significarà un canvi de rumb. No hi ha marxa enrere, l'esperança aplicada a la política s'ha de tornar a imposar. Formentera necessita la grandesa i determinació de tots, partits polítics, sindicats, societat civil i els seus veïns per a rescatar la nostra institució i posar-la a treballar de nou.
Els socialistes de Formentera estem compromesos a ser part de la solució a aquesta crisi, hem dialogat, fet propostes, fiscalitzat l'acció de govern i no desistirem de l'obstinació fins a resoldre-la.
Aquest dijous estarem en la concentració com a ciutadans. El nostre compromís és fer tot el que estigui a la nostra mà per a retornar als nostres veïns l'esperança com a element vertebrador de la política de la nostra societat.

Rafael Ramírez.

Secretari general PSOE Formentera

Articles d’opinió: Per a publicar un article d’opinió adreceu un correu electrònic a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la., fent-nos arribar el text de l’article i el vostre nom complet i número de DNI i un telèfon a on contactar-vos. Els comentaris d’Opinió són responsabilitat del signant de l’article i Formentera Ràdio podrà evitar alguna part del text, de forma consensuada amb l’autor, en cas que vulneri els drets fonamentals de les persones.

“NO ÉS AIXÒ, COMPANYS, NO ÉS AIXÒ” (SOBRE UNA BASE DE SALVAMENT MARÍTIM A LA SAVINA)
Molts de vosaltres recordareu la cançó de Lluís Llach “Companys, no és això”. Parlava de lluita, de renúncies, de desil·lusió… que potser cal ser valents altre cop. El mateix vaig pensar en escoltar a la diputada del PSOE per Eivissa i Formentera Milena Herrera explicant la presentació d’una proposició no de llei (PNL) per consolidar una embarcació ràpida de salvament marítim a la Savina durant la temporada. La iniciativa busca que es consolidi i s’ampliï el servei del pla pilot que l’Estat ha desplegat aquest estiu a la nostra illa, que consistia en una embarcació ràpida (LS Urano, de vuit metres d’eslora) de Salvament Marítim amb base a la Savina i operada per la Creu Roja que ha estat activa divendres, dissabtes i diumenges en horari diürn. També ha aclarit que no es tractaria d’una base permanent de Salvament Marítim, amb els arguments que, ara per ara, les xifres diuen que a l’hivern tenir una base fixa a Formentera no seria necessari perquè la majoria de les operacions estan vinculades a la nàutica d’esbarjo i també les accions destinades a la protecció del medi ambient. Tot això, no descarta, a mitjà o llarg termini, treballar-hi si la demanda de servei a Formentera augmenta.

Decebedor, foc amic, però decebedor. Gràcies a gestions, havia aconseguit contactar amb na Milena explicant-li la nostra proposta d’una base permanent de Salvament a la Savina que vam entregar el mes de març de l’any 2019 i reactivarem l’estiu d’aquest any. Li vaig fer arribar una còpia del document i es comprometé a treballar en aquesta direcció, però els resultats han estat molt diferents. Formentera necessita una base permanent de Salvament Marítim, no un servei estacional amb voluntaris; un cop més rebem les engrunes. De veritat creu que una base de Salvament Marítim només es pot mesurar en xifres de temporada d’estiu perquè la majoria de les operacions estan vinculades a la nàutica d’esbarjo? Això em recorda la base del 061 de Formentera que tant ha costat aconseguir.

Es tracta d’un servei més al turista? Farem, també, un “opening” i un “closing”? Els migrants, en creixement continu, només venen a l’estiu? Es prioritza un servei de Creu Roja amb voluntaris a un de Salvament Marítim amb professionals? Salvar vides i protegir el medi ambient, és compatible amb horaris d’oficina? Tant costa de fer entendre als d’Eivissa que disposar d’una base permanent a Formentera significaria tenir dues embarcacions en servei a les Pitiüses en compte d’una?

Els nostres arguments, rigorosos, que figuren al document, s’han vist refermats pels fets del rescat d’en Xico des Moliner, evidenciant de sobra la necessitat d’una base permanent de Salvament Marítim a la Savina. No basta que des del Consell, l’associació de la Guàrdia Civil JUCIL, col·lectius i nosaltres mateixos, s’hagi demanat repetidament una base permanent de Salvament Marítim a la Savina?

Jo considerava molt vàlida la via política davant l’immobilisme de persones clau com són el cap de Salvament Marítim Palma, José R. Crespí, a qui redirigirem la sol·licitud, de qui percebo una actitud d’indiferència, i des de la negació, el capità Marítim d’Eivissa (que no de Formentera), Luis
Gascón, que no és capità, i, el que és pitjor, no considero marí i mai serà “un dels nostres” (contràriament al que afirmà el capità Marlow a la novel·la de Joseph Conrad “Lord Jim”). Està clar que aquesta via s’ha alineat amb l’establishment, quina pena! Em ve al cap el que diuen de les Canàries, illes “afortunades”, sí, pels seus polítics.

El nostre agraïment a totes les persones i institucions que ens han donat suport. Continuarem
intentant-ho.

Joan Torres Mayans.
Es Caló de Sant Agustí

Articles d’opinió: Per a publicar un article d’opinió adreceu un correu electrònic a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la., fent-nos arribar el text de l’article i el vostre nom complet i número de DNI i un telèfon a on contactar-vos. Els comentaris d’Opinió són responsabilitat del signant de l’article i Formentera Ràdio podrà evitar alguna part del text, de forma consensuada amb l’autor, en cas que vulneri els drets fonamentals de les persones.

Des de fa deu mesos els plens del Consell Insular de Formentera s'han convertit en un autèntic esperpent, que s'assemblen més a una competició de veure qui li tira la pedra més gran al president que a un fòrum de serè debat polític. Però el viscut aquest dijous ha anat més enllà i només es pot qualificar de lamentable. Que calgui repetir una sessió plenària de mer tràmit perquè un grup polític desitgi mostrar la seva disconformitat per haver hagut d'anar a treballar és una cosa que mai s'havia vist, i esperem que no calgui tornar a veure-ho mai més.
A més, aquesta disconformitat de Sa Unió PP-Compromís amb la celebració del ple (ple que, per cert, va ser convocat el dia anterior per indicació del secretari general de la corporació) els ha suposat un sobrecost a les arques de la institució. Si des de Sa Unió PP-Compromís s'havia maquillat aquesta crisi que ells mateixos van provocar amb la falsa excusa que jo volia cobrar un sobresou de 4.000 euros al mes, és just això, 4.000 euros, la qual cosa ens ha costat a tots els formenterencs que els consellers de Sa Unió PP-Compromís es dignin a treballar uns minuts. Pel que sembla algun necessitava un "sobresou" en aquesta fi de temporada.
També es veu que ha fet molt de mal, en aquest cas tant en les files de Sa Unió com en les del PSOE formenterer, que finalment el Parlament balear hagi aplicat la llei i hagi decidit que l'assignació que, segons regula el reglament de la cambra, es posa a la disposició dels diputats per a ajudar-los en la feina de casa parlamentària, vagi dirigida al diputat per Formentera i no als partits polítics que conformen Sa Unió. És comprensible que en les files del PP i Compromís aquesta decisió faci mal, ja que ve avalada pels vots del PP balear, però que afecti tant el secretari general dels socialistes de Formentera només pot tenir una única lectura: que aquests diners els aniria bé una vegada consumada la moció de censura que tot apunta al fet que ja està més que preparada i segurament signada, a l'espera només de tenir una excusa -sigui la que sigui- per a activar-la. Igual per això reclamen diàriament amb tanta insistència l'escrit de la comissió del codi ètic, que malgrat no ser vinculant, seria una cosa a la qual podrien aferrar-se com a clau cremant per a tenir aquesta "excusa" per a votar al costat de PP i Compromís una moció de censura per a destituir-me del meu càrrec.
Només cal veure la complicitat que tenen els pesos pesants d'aquests partits (ja que alguns d'ells consideren que hi ha consellers florers en les seves files) en cada ple per a comprovar que la seva relació va més enllà de la de dos rivals polítics. Somriures, picades d'ullet i gestos d'assentiment mutu cada vegada que un d'ells llança una punyalada a la figura del president en la seva intervenció donen a entendre que, de ser rivals polítics irreconciliables, han passat a una espècie d'amor per conveniència que pot portar al fet que comparteixin en breu la cadira que tant desitgen tots dos: la de president.
Unes converses que imagino que el líder socialista haurà posat en coneixement de la seva junta directiva perquè, si no record malament, les converses que vaig mantenir amb ell per a tractar de garantir la governabilitat del Consell mai van arribar a l'orella dels seus companys de partit. Sembla que, igual que el seu líder, Pedro Sánchez, el màxim responsable dels socialistes de Formentera també és un apassionat de fer les coses manu militari.

Llorenç Córdoba
President del Consell Insular de Formentera
Articles d'opinió: Per a publicar un article d'opinió adreceu un correu electrònic a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la., fent-nos arribar el text de l'article i el vostre nom complet i número de DNI i un telèfon a on contactar-vos. Els comentaris d'Opinió són responsabilitat del signant de l'article i Formentera Ràdio podrà evitar alguna part del text, de forma consensuada amb l'autor, en cas que vulneri els drets fonamentals de les persones.