Opinió: "Que fàcil és donar suport a Formentera fins que toca votar", per Llorenç Córdoba

“La reforma és a un pas i ja no hi ha marge per a ambigüitats: el vot dirà qui està amb Formentera i qui només ho diu”

“Formentera fa anys que sent que sí, que té raó, que aquesta reivindicació és justa i que ja toca atendre-la. El problema és que massa vegades tot ha acabat aquí. Per això, el moment que ara s’obre al Congrés no admet més retòrica ni més escapatòries. Ja no estem en la fase de les bones paraules. Som en la fase del vot.

La reforma constitucional perquè Formentera tingui senador propi i perquè Eivissa tingui també el seu respon a una lògica institucional difícil de discutir. Eivissa i Formentera són administrativament independents, tenen institucions pròpies i responen a interessos insulars propis. El que és estrany no és la reforma. El que és estrany és que hagi trigat tant.

Aquesta reivindicació ve de lluny. Fa diverses legislatures que intenta obrir-se camí i, per primera vegada, és realment a prop. El Congrés ja ha fet passos importants i ha deixat la reforma a les portes de la votació decisiva. Hem arribat més lluny que mai. I precisament per això seria imperdonable que aquest moment es tornés a diluir en el soroll de sempre.

Durant aquesta legislatura hi ha hagut una feina sostinguda perquè aquesta qüestió no tornés a quedar en un calaix, i aquesta feina l’he impulsada personalment des de l’àmbit institucional i parlamentari. El compromís va quedar incorporat al pacte d’investidura signat amb el PP i, fins i tot abans que a Madrid se n’activés formalment la tramitació, aquesta reivindicació ja s’havia portat al Parlament mitjançant preguntes i iniciatives que vaig promoure, que es van debatre, es van votar i van ser aprovades en Ple. No hem arribat fins aquí ni per inèrcia ni per casualitat. Hi hem arribat per insistència, per convicció i per una feina política i institucional mantinguda en el temps.

I ara toca el que és important. En els darrers dies ja hem vist massa tendència a convertir aquesta reforma en una arma llancívola entre partits. Aquest enfocament no serveix. Formentera no necessita més titulars creuats. Necessita vots favorables.

Ara és quan els dos grans partits nacionals hauran de demostrar amb fets què pesa més per a ells: si Formentera i la seva gent, o els seus interessos de partit; si el compromís amb la realitat insular, o la comoditat de l’ambigüitat; si estan disposats a fer el que toca, o si tornaran a amagar-se darrere de càlculs que aquí cada vegada entén menys gent.

I convé dir-ho clar: la majoria de ciutadans de Formentera, votin el que votin, no entendrien cap altra sortida que no fos el suport dels grans partits estatals a una reivindicació tan bàsica com aquesta. No som davant d’una discussió extravagant ni davant d’una disputa ideològica. Parlem de representació, de respecte institucional i de sentit comú. Qualsevol que conegui mínimament la realitat d’aquestes illes entén sense dificultat que aquesta correcció ja no admet més ajornaments.

A més, hi ha una qüestió de fons que fa encara més difícil justificar qualsevol bloqueig. El mateix article 69.3 de la Constitució estableix que, a les províncies insulars, cada illa o agrupació d’elles, amb Cabildo o Consell Insular, constitueix una circumscripció a l’efecte de l’elecció de senadors. Des del moment en què Formentera va passar a tenir Consell Insular propi, ja existia una base constitucional clara per sostenir que havia de comptar també amb circumscripció pròpia. El que ha passat durant tots aquests anys és que aquesta lògica general del mateix article convivia amb una menció específica a “Ibiza-Formentera” que mai no es va actualitzar. Això és, precisament, el que ara es corregeix: no s’està inventant res estrany ni concedint res excepcional, sinó ajustant finalment el text constitucional per eliminar una contradicció que arrossega des de 2007 i adaptar-lo a la realitat institucional de Formentera.

Per això, el debat ja no és si aquesta reforma s’entén. S’entén perfectament. El debat és qui vol assumir el cost de votar-hi en contra, d’abstenir-se o de tornar a ajornar una decisió que ja no admet excuses raonables. I també és el joc polític que alguns vulguin fer amb les esmenes que s’han presentat fins ara, vinguin d’un costat o de l’altre. Tant és. Si les esmenes serveixen per millorar tècnicament el text, seran útils. Però si s’utilitzen per embolicar, retardar o convertir una reivindicació justa en una partida partidista, també quedarà clar davant de tothom.

Aquí ja no val amagar-se. No val dir una cosa a les Illes Balears i fer-ne una altra a Madrid. No val aparentar comprensió mentre es guanya temps amb maniobres que ningú a Formentera entén ni comparteix. Ha arribat un punt en què votar a favor hauria de ser el normal. El que necessitaria explicació és qualsevol altra cosa.

Hem recorregut un camí llarg per arribar fins aquí. S’ha fet molta feina, s’ha insistit molt i s’ha defensat aquesta qüestió quan era fàcil ignorar-la, ajornar-la o donar-la per impossible. Per això seria molt difícil d’explicar que, justament ara que som tan a prop, tot es tornés a frenar per interessos que no tenen res a veure amb Formentera.

El dijous ja no valdran les paraules.

El dijous comptarà el vot.

I amb aquest vot, cadascú deixarà clar si està realment amb Formentera o si, una vegada més, considera que altres prioritats van per davant”.

Llorenç Córdoba Marí, diputat per Formentera al Parlament Balear i Conseller no adscrit al Consell de Formentera.

Articles d’opinió: Per a publicar un article d’opinió adreceu un correu electrònic a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la., fent-nos arribar el text de l’article i el vostre nom complet i número de DNI i un telèfon a on contactar-vos. Els comentaris d’Opinió són responsabilitat del signant de l’article i Formentera Ràdio podrà evitar alguna part del text, de forma consensuada amb l’autor, en cas que vulneri els drets fonamentals de les persones.

OPINIÓ: Les navilieres de Formentera... o no. Per Antoni J. Sanz

Aquesta setmana, a part dels vents “no ocasionats pel canvi climàtic” que dirien alguns extrema-dretans, i que estem patint fa ja molt de temps, els formenterers i les formentereres ens hem aixecat amb una nova sorpresa: les connexions marítimes entre illes han rebut una nova retallada. Tot i que s’enarboren com “La naviliera de Formentera”, les dues navilieres que copen el mercat marítim de
connexió entre Formentera i Eivissa han decidit llevar al mateix temps les barques ràpides de connexió amb vehicle entre les illes.
El Nixe, barca que fa el trajecte “en 35 minuts”, i el Castaví, que ho fa en “40 minuts”, han hagut d’anar a revisió justament al mateix temps. Ens queda el Cap de Barbaria, que és molt sostenible, però que casualment també és el mateix que les empreses de càrrega empren per dur els camions amb totes les mercaderies que la nostra illa necessita diàriament. Ahir mateix, una companya que venia d’Eivissa deia que el Cap de Barbaria anava “fins els topes”.
I quina és la resposta de les navilieres quan preguntes?
Una, que no saben quan tornarà a estar operatiu l’únic vaixell que tenen d’aquest tipus. L’altra, que ells si que han mantingut (sobre el paper) la connexió. La realitat al febrer per als formenterers i formentereres és que si has d’anar a Eivissa amb el teu vehicle per moooolts de motius (com anar a l’hospital de referència, a la policia nacional, als jutjats, a l’aeroport, a una prova derivada a una
clínica privada, o simplement a una connexió “que el lliure mercat” et deixa fer amb navilieres diferents), potser no puguis fer-ho.
A més, ara tenim diverses “ofertes” per poder comprar bitllets amb alguna mena de descompte. D’una banda, “cotxe gratis” amb una. D’altra, “carrega almenys 20 bitllets” i et donem trajecte de cotxe gratuït. Novament, aquestes ofertes són sobre el paper. Els d’una naviliera no sabem quan els podem emprar (deu saber la naviliera quan és més adient que sortim amb vehicle de Formentera). L’altra, tasca impossible trobar bitllets per cotxe “amb el codi descompte” en dates que seria molt probable de ser emprades (per exemple, quan els joves tenen vacances de Setmana Santa, i donat que no està iniciada la temporada, les famílies podrien aprofitar per fer un poc de “turisme a la inversa”.
Curiosament, sí hi ha places disponibles sense els descomptes esmentats. Encara no sabem si Formentera.eco serà una realitat, però si sabem de l’acord del president del nostre Consell perquè la quota per als eivissencs sigui “lliure a l’estiu”. Tot i que ara estan “molt preocupats” pels treballadors que venen d’Eivissa a l’estiu, tal vegada hauríem de preocupar-nos dels que també van i venen TOT l’hivern. Si a la idea que les connexions del transport públic son una quimera “molt repetida” però no solucionada, li afegeixes que qui vol portar o dur el seu vehicle no pot, la realitat és que el concepte de la triple insularitat queda curt.
Esperem, que a part de viatjar a fires a promocionar Formentera “per a mantenir engegat el nostre motor econòmic”, algun dia s’aturin a pensar que aquest motor necessita de peces molt essencials que han de poder arribar, sortir, i tenir una mobilitat adequada per poder garantir no només el servei turístic, sinó també els serveis públics.
Antonio J. Sanz Igual
Secretari d’Organitzacio
PSIB-PSOE Formentera

Articles d’opinió: Per a publicar un article d’opinió adreceu un correu electrònic a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la., fent-nos arribar el text de l’article i el vostre nom complet i número de DNI i un telèfon a on contactar-vos. Els comentaris d’Opinió són responsabilitat del signant de l’article i Formentera Ràdio podrà evitar alguna part del text, de forma consensuada amb l’autor, en cas que vulneri els drets fonamentals de les persones.

OPINIÓ: Lorenzo Pepe descriu la seva experiència en l'homenatge a les víctimes de Gaza

En Formentera hicimos una manifestación pública, una reunión abierta, en la plaza, para decidir qué hacer respecto a lo que está ocurriendo en Gaza. Participó mucha gente, para ser una pequeña isla del Mediterráneo. Pero somos una comunidad compleja, formada por personas distintas, que vienen de lugares diferentes y cada una con su propia historia y cultura. Somos muy heterogéneos: están los isleños de nacimiento y tradición, los que vienen a trabajar en verano, los que han llegado por motivos laborales y muchos que han venido por una elección de vida, precisamente para vivir en Formentera; qué hagan o cómo lo hagan es secundario.

Entre las muchas propuestas de la reunión, alguien sugirió nombrar a cada una de las víctimas palestinas por su nombre, apellido y edad. Todas.

Esa propuesta fue aceptada y llevada adelante. Durante 5 días y 5 noches leímos, sin interrupción, los nombres de todas las víctimas palestinas en Gaza. Una auténtica maratón, en la que nos fuimos turnando para rendir homenaje a cada víctima. En la plaza del pueblo, frente a la iglesia, sentados sobre alfombras y cojines, rodeados de luces, leímos en voz alta cada nombre, apellido y edad, en una larga letanía ininterrumpida. Tuve el privilegio de participar en esta lectura en dos ocasiones. Y me pareció algo extraordinario. Una profunda intensidad me envolvió en la lectura, como si fuera una meditación. Leí cada nombre tratando de imaginar quién podría ser esa persona, de dónde venía su nombre, cuáles eran sus orígenes, con quién estaría emparentado, qué estaría haciendo en el momento en que lo mataron. Traté de entender qué podían decirme esos nombres sobre aquella sociedad y aquella cultura. En algunos casos intenté comprender su etimología y la raíz lingüística, que como en todos los pueblos mediterráneos revela un pasado de mestizaje.

Estuvimos juntos leyendo los nombres, y los escuchamos, y dejamos que se fueran tal como los habíamos evocado. Porque nunca hay que retener a los muertos. Al llamarlos y traerlos cerca de nosotros, les rendimos honor, velamos su fallecimiento. Les reconocimos toda su solemne y legítima humanidad. Y aunque hubo páginas y páginas durísimas de leer, en las que los nombres pertenecían a niños de menos de un año, de 3 años o de 5 años, leer a las víctimas nos calentó el corazón, y aun en la tristeza nos dio un calor extraño, inesperado. Y era hermoso, en la plaza, acompañar y ser acompañado en esta lectura. Sentir y ver a mis compañeros en este gesto, en este esfuerzo, en este compromiso con la piedad humana. Me sentí cerca de la tierra y rodeado de personas. Unidos profundamente por este acto.

Las mujeres musulmanas de Formentera traían té y dulces, y de los olivos de la plaza colgaban hojas de papel como extraños frutos, llenos de nombres que se agitaban en el viento ya otoñal, como banderas tibetanas, ondeando los nombres al mundo, no tanto para no ser olvidados, sino más bien para reclamar su realidad, su humanidad. Aunque ya hayan pasado por esta tierra, ellos fueron, y eran personas como nosotros, con la misma dignidad, deseos, esperanzas y miedos.

Y alrededor de nosotros, los lectores, circulaban turistas e isleños, y siempre la gente disminuía el paso y escuchaba un momento, para luego seguir su camino. Y más allá de la lucha, más allá de la indignación y de la rabia, más allá de la frustración, estaba esto: devolver la humanidad a las víctimas y, al hacerlo, devolvérnosla a nosotros mismos y a los demás.

Como Antígona, que desafía al sistema para enterrar a su hermano, a pesar de la prohibición de las leyes, a pesar de que su hermano había traicionado y hecho la guerra a su propia ciudad. La ley de la sangre impone la sepultura, que no solo es un derecho de cada fallecido, sino que es sobre todo un deber para los que permanecen, para los seres queridos de cada uno, que de otro modo, en esta negligencia, se ven privados de su propia humanidad. El vínculo que nos hace humanos se llama comunidad y hay que cultivarlo siempre.

Más allá de la lucha, más allá de la protesta y de la indignación —por demás necesarias—, sentí esto: que nuestro gesto, nuestro esfuerzo, era aún más profundo y aún más necesario. Porque decir “65 mil víctimas” no es lo mismo que nombrarlas una por una.

Lorenzo Pepe, Formentera a 27 de septiembre de 2025

OPINIÓ: Què està passant amb la memòria democràtica de les Balears? per l'Obra Cultural Balear de Formentera

El 1r de novembre, dia de Tots Sants, a instància de l’Associació Memòria de

Mallorca es va celebrar al Mur de la Memòria del Cementiri de Palma (on també

finaren alguns formenterers) una multitudinària ofrena floral en homenatge a les

víctimes i represaliats del règim franquista a l’illa. Una fita qué actualment és més

necessària que mai, si tenim presents els retrocessos que s’estan produint en la

interpretació i la institucionalització de la memòria democràtica per part del Govern

de Marga Prohens.

Dies passats, el Govern Balear va encaminar la derogació de la Llei 2/2018 de

Memòria Democràtica de les Illes Balears a instància de Vox. En aquesta ocasió, la

presidenta Prohens -necessitada dels pactes pressupostaris del 2026- mostrà la

seva afinitat amb el revisionisme neofeixista que Vox i el lobby reaccionari que

alimenta al partit, i a determinats influencers, difonen constantment a les xarxes i

l’opinió pública.

“El dictador Franco va morir abans que vostè i jo naixéssim, i els únics que en xerren

són els de l’esquerra” asseverava Prohens. Al mateix temps que exposà la intenció

del Govern Balear de fer un homenatge a les víctimes dels bombardejos de l’aviació

republicana de 1936.

El Govern PP-Vox està retornant a les Illes Balears a l’obscurantisme memorial que

va silenciar quaranta anys les víctimes de la dictadura mentre n’exonerava els

responsables (jutges, militars, cossos policials, grups paramilitars, eclesiàstics i/o

funcionarials) que formaren part de l’aparell del terrorisme d’estat franquista.

A canvi dels pressupostos, el Govern Balear ofereix amnèsia, cinisme, el retorn

d’homenatges als Caídos por España i la revictimització dels repressaliats, els

quals no es troben només a les fosses, ja que molts moriren o encara viuen en el

silenci i la por que va imposar la cultura política de la dictadura.

Prohens no vol recordar que els Caídos por España van ser reconeguts com a herois

de la Guerra Civil, rebent tota mena de beneficis públics des de 1936: homenatges,

monuments, mèrits militars o suports econòmics. Mentre que des del 1936 al 1975,

els rojos (un terme polisèmic per a deshumanitzar els opositors del franquisme) que

no foren assassinats o s’exiliaren durant la Guerra, hagueren de patir la presó, els

treballs forçats, la depuració laboral, la usurpació de béns i per descomptat, la

tortura física i psíquica. La llei 22/2018 de Memòria Democràtica va arribar per a

rompre el silenci, afrontar la memòria traumàtica i iniciar el procés de reparació,

veritat i justícia dels que no la van començar a tenir fins que víctimes, familiars i

militants van impulsar l’arribada de les primeres polítiques de memòria a principis

del segle XXI.

La Llei 2/2018 no és un caprici que es pugui bescanviar, és un full de ruta que s’ha

d’executar a consciència i actualitzar-se amb les noves recerques.

Avui dia la pedagogia de la memòria és irrenunciable, sobretot quan neonazis

vandalitzen el monument d’Aurora Picornell al Passeig del Molinar de Palma o quan

el president del parlament, Gabriel Le Senne, estripa una imatge de les Roges del

Molinar en plena sessió parlamentària.

Ara bé, mentre PP-Vox dinamiten els avenços memorials de les Balears, des de

l’OCBF aplaudim que el Ple del Consell Insular de Formentera el passat 30

d’octubre aprovés per majoria absoluta la creació d’una Ordenança Municipal de

Memòria Democràtica per a dur a terme una política memorial local que permeti

investigar, conèixer i difondre la nostra memòria. Però, volem assenyalar que

aquesta aprovació requereix fets i no només bones intencions.

Per aquest motiu, demanem al representant de Formentera al Parlament Balear

i a l’equip de Govern que facin valdre aquesta aprovació, i que més enllà de les

seves diferències, retornin al PP Balear al consens que va dur a la Llei 2/2018 per

a poder executar plenament l’Ordenança aprovada al ple del 30 d’octubre.

Per la justícia dels que no la tingueren mai, per la veritat i per la reparació dels que

foren reprimits per defendre el millor de la nostra cultura democràtica, com a

societat ens ho devem.

2 de novembre de 2025

Junta directiva de l’OCBF

Articles d’opinió: Per a publicar un article d’opinió adreceu un correu electrònic a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la., fent-nos arribar el text de l’article i el vostre nom complet i número de DNI i un telèfon a on contactar-vos. Els comentaris d’Opinió són responsabilitat del signant de l’article i Formentera Ràdio podrà evitar alguna part del text, de forma consensuada amb l’autor, en cas que vulneri els drets fonamentals de les persones.

 

OPINIÓ: A Baleària a l'estiu: Residents? No, gràcies per Joan Torres Mayans

Pot una companyia naviliera discriminar els residents de les illes que connecta? Sí, Baleària.

Prohibirà l'accés per comprar el bitllet a bord a una persona per ser resident a Formentera, a l'hora de sortida, deixant-la a terra, però permetent l'entrada per fer la compra a un grup de turistes? Sí, Baleària. Dues tasses.

El dia 5 de juny de 2025, la meva filla arribà al moll d'Eivissa pocs minuts abans de la sortida de les 18:15 que havia d'efectuar el vaixell Eco Aire de la companyia Baleària. Degudament documentada com a resident de Formentera, volia comprar el bitllet a bord (servei ofert i publicitat per la companyia), però l'enviaren a la taquilla, just enfront de l'atrac. Una vegada a la cua, avisen que el vaixell està de sortida i que vagi tothom a bord per fer la compra. A la rampa, li varen dir que si era resident no podia pujar, sense cap explicació al respecte, en canvi, sí que permeteren l'accés per comprar a bord a un grup de persones no residents. Tornà a taquilla, però com que no li asseguraven que l'esperessin si li venien el bitllet, quedà a terra.

La meva filla va complimentar una reclamació a Baleària el dia 9 de juny per vulneració dels seus drets per tracte descortès i manca d'informació a la denegació de l'embarcament (article 34 de la llei 11/2010 d'Ordenació del Transport Marítim a les Illes Balears) i discriminació.

Sempre he considerat necessari reclamar encara que les meves sospites, per experiències passades, s'encaminaven cap a una contestació estàndard per part de la companyia, sense entrar, com pertocaria, al fons del problema. Intuïa un “gràcies per ajudar-nos a millorar”, “treballem per oferir un millor servei”, “compromís de servei”... i vaig encertar. Ella rebé la contestació el dia 9 de juliol amb un contingut semblant al que jo feia referència. Malgrat reconèixer que en dies puntuals havien tingut problemes amb la connexió a bord que no havien permès verificar la condició dels passatgers residents des del vaixell, els constava després de la consulta a l'embarcació que aquell dia no hi havia hagut cap incidència.

Personalment, crec que l'actuació del departament d'atenció al client de Baleària dista molt del que hauria de ser o, millor dit, del que diuen que volen ser. El client no té mai la raó, i que consti que ella no pretenia cap “recompensa”, sinó que la companyia admetés la gravetat, amb aquesta consideració, del que havia passat i un compromís ferm per evitar situacions futures. Els drets dels passatgers són vulnerats amb accions que no admeten justificació; n'he conegut per tema lingüístic, i la darrera va afectar un menor amb discapacitat en un trajecte Eivissa-Palma, amb una actuació fatxenda dels tripulants als quals es va dirigir la mare, i no diguem la vergonyosa resposta a la reclamació presentada.

Ara la següent passa és denunciar al Portal de Consum de les Balears. Esperem que aquest organisme entri en el fons de la qüestió i no només en la forma com ha fet Baleària, i defensi els drets que pertoquen als usuaris del transport marítim entre les Illes Balears.

Jo, com la gran majoria de formenterers quan hem d'agafar un vaixell per anar o tornar d'Eivissa, consultava la web de “Próximo Ferry” i agafava, amb bon temps, el primer vaixell que sortia. A partir d'ara, dins de les possibilitats, miraré a quina companyia pertany.

Per acabar: Baleària, a l'hivern també anireu tan sobrats?

Joan Torres Mayans.

Articles d’opinió: Per a publicar un article d’opinió adreceu un correu electrònic a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la., fent-nos arribar el text de l’article i el vostre nom complet i número de DNI i un telèfon a on contactar-vos. Els comentaris d’Opinió són responsabilitat del signant de l’article i Formentera Ràdio podrà evitar alguna part del text, de forma consensuada amb l’autor, en cas que vulneri els drets fonamentals de les persones.

Pàgina 1 de 3