La commemoració de la patrona, Nostra Senyora de Jesús sempre anima a la Comissió de Festes i a l'Ajuntament de Santa Eulària a organitzar un complet programa de Festes, que enguany no decep. A les tradicionals sonada pagesa, arròs de matances o fonyada de raïm, s'afegeix una nit dedicada a Formentera. Serà justament la de la Patrona, el pròxim 8 de setembre i com a plat fort oferiran un concert de la Banda Municipal de Formentera i les actuacions d'Aires Formenterencs, Imaràntia i Flaütària. Altres activitats molt variades seran una tarda de jocs de punteria, una cursa per recaptar fons per a nens hospitalitzats i un espectacle d'homenatge a Madonna. De fet les festes comencen aquest cap de setmana amb ball pagès, jocs tradicionals i mostra d'artesania el dissabte. I diumenge, la caminada a s'Estanyol a les 6 del matí per veure la sortida de sol i gaudir d'un bany ben matiner.

Xavier Moret va conèixer el col·lectiu de hippies que habitaven a La Mola als anys 70. Aquella gent que vivia a un altre ritme, molts d'ells havien fugit de la guerra del Vietnam i creien en un món millor, en l'amor lliure, enla llibertat. Aquell contacte li ha servit per escriure la seva darrera novel·la negra "Formentera Blues". El seu personatge habitual, el detectiu Max Riera va estar-se a Formentera als anys 70 i "va passar-hi un temps llarg". En aquell temps l'illa era la Meca del moviment hippie català, "sense xarxes socials, el boca a boca funcionava i et deien que havies d'anar a Formentera, que podies banyar-te en pilotes a unes platges paradisíaques, fer l'amor lliure". Al detectiu Max Riera, al que els seus amics de la Plaça Reial de Barcelona coneixen com el "detectiu alternatiu" li encomanen que faci una investigació a Formentera. Un nou ric s'hi està arreglant una casa i els paletes han trobat els ossos d'una dona enterrats al pati. Amb el Roc, un periodista que acaba de perdre la feina, el Max torna a l'illa on de jove va viure, es va divertir i va somiar un món diferent. Després d'entrevistar personatges de tota mena (un pagès eivissenc, un pintor esnob, un alemany que feia circular drogues...) en Max aconseguirà reconstruir la història de la jove hippie que quaranta anys enrere va tenir una mala fi a la Formentera dels primers setanta. Res no és perfecte, ni l'illa on Pau Riba, Jimi Hendrix i Max Riera van ser joves. Xavier Moret serà el convidat aquest dilluns de "Desperta Formentera!" a les 9,20/17,20 ens explicarà que "La novel·la està protagonitzada pel meu alter ego alternatiu, hippiós, Max Riera, que és contractat en un cas que el transporta 40 anys enrere, i el porta cap a una societat que tenia idealitzada... Però quan ho veu des del present, troba que els paradisos destenyeixen. Quan tornes a un paradís perdut mai ningú t'assegura que tot estarà igual. Tu que has mitificat un moment de la història te'n trobes amb un altre que potser no hi té res a veure. I la vida hippy va tenir components negatius: l'ús de les drogues, que va anar a més i que se'n va endur a molta gent, i la sida, que va provocar un desastre..."

Així ho ha informat la Conselleria d'Educació del Govern Balear. L'Institut de Formentera va sol·licitar poder impartir aquesta nova modalitat per al pròxim curs, i un cop estudiada per la Direcció General de Planificació i Centres s'ha autoritzat la seva implantació establint que algunes matèries s'impartiran presencialment i la resta amb l'Institut d'Educació a distància de Balears. Fins ara el Marc Ferrer estava autoritzat per al batxillerat en les modalitats de Ciències i Humanitats i Ciències Socials. Així doncs, a partir del pròxim curs a l'IES es podrà cursar l'ESO, secundària per a adults, educació especial o Formació Professional en la branca Hoteleria i Turisme. EL Govern afegeix en un comunicat que amb aquesta autorització, a partir del pròxim curs es podrà estudiar el batxillerat artístic a totes les illes.

El Consell de Formentera, a través de l’àrea de Patrimoni, ha obert expedient administratiu contra les agressions a diferents elements del patrimoni històric de l’illa que s’han produït aquestes últimes setmanes. Concretament, es tracta de noves pintades efectuades a les façanes de can Ramon i el robatori de pedres d’enllosats de parets de pedra de la zona des cap de Barbaria. A més, en el cas de can Ramon, en qualitat de titular de l’immoble, el Consell té previst donar trasllat dels fets a la Guàrdia Civil per tal d’iniciar expedient per la via penal. Des de l’àrea de Patrimoni Cultural del Consell es condemnen aquests fets i es dona suport als titulars afectats, alhora que es recorda que tots els ciutadans tenim l’obligació de respectar, protegir i conservar el patrimoni cultural de l’illa per tal de poder-lo transmetre en les millors condicions a les generacions futures, tal com estableix la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni històric de les Illes Balears. El Codi Penal, en els seus articles 321-324, estableix que els danys en elements amb valor històric, artístic, científic, cultural o monumental i en jaciments arqueològics poden ser castigats amb penes de presó d’entre 6 mesos i tres anys, a més de sancions econòmiques de fins a 60.000 euros que es poden establir a través de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni històric de les Illes Balears. Elements protegits Can Ramon es troba inclòs en el Catàleg del patrimoni cultural de Formentera amb grau de protecció C. La tècnica tradicional de construcció amb pedra seca està declarada bé d’interès cultural (BIC) immaterial a Formentera i, de manera conjunta amb altres comunitats de l’Estat i amb altres països europeus, l’any 2018 la UNESCO la va incloure en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Per la seua banda, el Pla Territorial Insular de Formentera (Normes subsidiàries de Formentera), a través del seu article 63, atribueix valor etnològic a les construccions de pedra seca, i prescriu que en les parcel·les en sòl rústic on es prevegi la construcció d’habitatges s’hauran de mantenir i reconstruir les feixes, parets o altres elements de pedra. D’aquesta manera, tant la casa de can Ramon com les parets de pedra seca, cadascuna amb diferents figures i graus de protecció, s’ha d’entendre que formen part del patrimoni cultural de Formentera.