Des de Simebal destaquen que davant la resposta nul·la per part del Ministeri de Sanitat en la negociació amb el comitè de Vaga Mèdica, es veuen obligats a continuar amb les reivindicacions plantejades pel comitè, centrades en la reclamació d'un Estatut propi que reconegui la singularitat de la professió mèdica i de la seva formació, que defensi i protegeixi les seves condicions.

Asseguren que després de les assemblees celebrades a l'inici d'aquesta setmana, s'ha constatat que, malgrat que el conflicte s'està prolongant en el temps, els facultatius continuen ferms en el suport a les reivindicacions destinades a recuperar el respecte i la dignitat de la professió mèdica.

Durant tots els dies de vaga es realitzaran concentracions a les 08.30 hores als diferents hospitals de les illes, en suport als metges amb serveis mínims.

A Can Misses hi haurà també concentració el dijous 21 de maig a les 11.30, i posteriorment una assemblea al saló d'actes de l'Hospital.

Imatge: Arxiu.

Els ecologistes consideren que, tot i augmentar la superfície protegida, el govern balear en realitat “rebaixa” la protecció marina existent. Les organitzacions demanen paralitzar la tramitació i obrir un procés de diàleg amb base científica. Entre les entitats signants hi ha el GEN-GOB, GOB Formentera, IbizaPreservation, Ecologistes en Acció, Fundació Marilles, Tursiops i OceanCare. El col·lectiu denuncia que el nou text introdueix una “homogeneïtzació a la baixa” de les normes de protecció, especialment a reserves com sa Punta de sa Creu, es Vedrà-Vedranell, ses Bledes, Tagomago i els Freus.

Els ecologistes critiquen especialment que es vulguin autoritzar arts de pesca recreativa actualment restringides, com l’ús d’esquer viu o el curricà, i també l’eliminació de períodes de veda i límits de captures per a espècies sensibles com el mero, el gall de Sant Pere o la daurada. Alerten que això podria incrementar la pressió pesquera i afavorir fins i tot el mercat negre. També qüestionen l’ampliació del temps de calada de les nanses de llagosta en pesca professional, i consideren contradictori ampliar les reserves mentre es flexibilitzen restriccions que, segons afirmen, han demostrat ser efectives. De fet, recorden que la biomassa de peixos a la reserva des Freus s’ha multiplicat des de la seva protecció.

El decret impulsat pel Govern preveu ampliar la reserva marina en més de 2.400 hectàrees al voltant de Formentera i crear una nova zona de veda entre s’Espalmador i s’Espardell. L’executiu defensa que la reforma pretén compatibilitzar la protecció ambiental amb els usos tradicionals i simplificar la normativa.

Els insularistes denuncien la incompetència del govern de Sa Unió per gestionar el litoral de Formentera, després que en els darrers dies s’hagin acumulat diferents exemples de manca de previsió, deixadesa i mala gestió en un àmbit essencial per a l’illa.

GxF considera molt greu que, iniciada la temporada turística, Formentera pateixi una reducció del 36% de gandules i para-sols, continuï sense l’abalisament de les platges, mantengui barques de la migració abandonades al litoral i tengui inoperatives les rampes públiques d’accés a la mar.

Aquests fets no són problemes aïllats, sinó la demostració d’un patró de govern basat en la improvisació, la incapacitat de gestió i la falta de defensa dels interessos de Formentera davant altres administracions.

Reducció del 36% del nombre de gandules i para-sols

En primer lloc, GxF denuncia la greu situació generada amb les concessions de gandules i para-sols. El Govern Balear ha denegat l’autorització per muntar aquests serveis a 16 lots de Formentera i n’ha retallat dos més, fet que suposa una reducció del 36% del nombre de gandules i para-sols que fins ara s’oferien a les platges de l’illa.

GxF recorda que el concurs és el mateix, la normativa és la mateixa i l’únic canvi substancial és que Costes, que abans era gestionat per l’Estat, ara depèn del Govern Balear. I el resultat d’aquest canvi és que Formentera perd 681 gandules i 339 para-sols. GxF defensa que qualsevol revisió dels serveis de platja basada en criteris ambientals s’ha de fer amb estudis rigorosos, planificació a llarg termini i entre concessions, mai de manera sobrevinguda durant el termini d’una concessió en vigor i sense temps de reacció per als concessionaris.

Aquesta situació és especialment greu perquè el PP balear va prometre a Formentera que gestionaria millor el litoral. Marga Prohens es va comprometre a crear una Conselleria de la Mar com a “únic interlocutor” de concessionaris, sector nàutic, pescadors i persones que viuen i treballen a la costa, i va defensar que la protecció del litoral havia de ser compatible amb l’activitat econòmica i social de la costa.

Ara, a l’hora de la veritat, el Govern Balear de Marga Prohens i el PP fa exactament el contrari: redueix dràsticament els serveis de temporada, genera inseguretat als concessionaris i perjudica famílies, empreses i treballadors de Formentera. Sa Unió, per la seva banda, ha estat incapaç d’anticipar-se, defensar l’illa i evitar aquest resultat.Les platges continuen sense abalisament

En segon lloc, GxF denuncia que les platges de Formentera continuen sense abalisament, tot i que aquest servei havia d’estar instal·lat des de l’1 de maig. El procediment ha quedat paralitzat per un recurs contra l’adjudicació i no hi ha cap data clara per a la seva instal·lació.

Aquesta situació afecta directament la seguretat dels banyistes i l’ordenació del trànsit marítim recreatiu al litoral de Formentera. No és acceptable que una illa com Formentera arribi a mitjan maig sense tenir resolt un servei bàsic per garantir la seguretat a les platges.

Barques de la migració abandonades al litoral

En tercer lloc, GxF denuncia la presència d’una vintena de barques de la migració abandonades al litoral, principalment al sud de la Mola, a la zona de s’Estufador i ses Pesqueres Altes. La demora en la retirada d’aquestes embarcacions incrementa el risc que s’esmicolin i escampin fragments contaminants, juntament amb restes de motors, armilles salvavides i altres residus.

GxF considera inadmissible que el Consell encara estigui pendent d’un pressupost per retirar aquestes barques i que no concreti cap termini clar. La protecció del litoral no pot quedar pendent de la improvisació mentre les embarcacions es degraden a la costa i generen un risc ambiental en espais d’alt valor natural.

Inoperatives les rampes públiques d’accés a la mar

En quart lloc, GxF recorda que les dues rampes públiques d’accés a la mar, situades a la Savina i a es Copinar, continuen inoperatives. Aquesta situació impedeix l’ús d’aquestes infraestructures públiques per part dels propietaris d’embarcacions recreatives i limita un servei d’interès per a la ciutadania de Formentera.

GxF ja va portar al Ple de març una proposició per reclamar la reparació urgent de les dues rampes públiques d’accés a la mar. En aquella iniciativa, ja s’advertia que durant aquesta legislatura el manteniment havia estat quasi inexistent i que únicament constava una actuació de rehabilitació de la rampa de la Savina el gener de 2024. Tot i això, actualment cap de les dues rampes es

troba operativa.

Sa Unió no només és incapaç de garantir els serveis de temporada a les platges, sinó que tampoc manté en condicions les infraestructures públiques bàsiques d’accés a la mar.

Davant aquesta situació, GxF exigeix al govern de Sa Unió que actuï amb urgència, que doni explicacions públiques sobre aquesta acumulació de problemes i que presenti un calendari concret per resoldre cadascuna d’aquestes situacions.

Formentera no pot afrontar la temporada turística amb el litoral desordenat, sense serveis essencials, sense abalisament, amb residus abandonats i sense rampes públiques operatives. El litoral és un dels principals valors ambientals, socials i econòmics de l’illa, i la seva gestió exigeix previsió, solvència i responsabilitat.

Aquests quatre casos evidencien la incompetència de Sa Unió per gestionar el litoral de Formentera i la seva incapacitat per defensar els interessos de l’illa davant el Govern Balear de Marga Prohens i el PP.

Entre els dies 18 i 22 de maig, l'accés a Porto-salè per la carretera PM-820 romandrà tallat al trànsit a causa de les obres de millora de la intersecció situada en aquesta via. L’actuació en aquest punt preveu una correcció de la rasant per millorar la visibilitat i facilitar les maniobres d’incorporació, així com la reordenació del drenatge. Així mateix, està prevista la instal·lació de dos radars pedagògics digitals amb alimentació solar per reforçar la seguretat viària en aquest tram.

Una vegada es finalitzi aquesta intervenció en la via PM-820 es portarà a terme l’última fase del projecte amb l’asfaltatge del ferm al llarg de gairebé quatre quilòmetres. Durant aquests dies, el trànsit es desviarà pels camins de Dalt i de Baix de Porto-salè, amb un dispositiu especial de circulació que estarà degudament senyalitzat i il·luminat per garantir la seguretat dels conductors.

Per accedir a Porto-salè des de Sant Francesc, els vehicles hauran de circular pel camí de Dalt Porto-salè, és a dir, per la zona dels molins, passant per l'IES Marc Ferrer. En canvi, per accedir a Sant Francesc des de Porto-salè, els vehicles hauran d'anar pel camí de Baix de Porto-salè, conegut popularment com el "camí de ses escoles" en direcció al Poliesportiu Antoni Blanc.

Imatge: Arxiu.