Així ho denuncia el sindicat CCOO en el seu estudi sobre el Salari de Referència a les Illes Balears, una eina que mesura el mínim que hauria de percebre una persona treballadora per cobrir les despeses essencials i tenir una vida digna a cada illa. Segons aquest estudi, “el salari de referència a Formentera hauria de ser de 2.976,64 € nets mensuals (en 14 pagues)” per fer front al cost real de la vida. Aquesta xifra només és superada per Eivissa (2.996,06 €), i se situa molt per sobre de la mitjana balear.

Això suposa un increment significatiu respecte a l’any anterior i reflecteix una realitat preocupant: “l’augment dels costos, especialment de l’habitatge, a Formentera fa que els salaris actuals siguin del tot insuficients”.

 CCOO alerta que “per fer front a les despeses, els salaris haurien d’haver pujat un 14% respecte de l’any passat”, mentre que el salari mitjà balear només ho ha fet en un 6,25%. Aquest desfasament provoca un empobriment progressiu de la classe treballadora.

 L’habitatge és la despesa que més pressiona l’economia domèstica.  A nivell balear, aquesta despesa ja suposa el 57% del salari de referència. “Les partides que més pes tenen en el cost de la vida són l’habitatge, les despeses extraordinàries, l’alimentació i el transport”, segons recull l’estudi elaborat per la Fundació Intercoopera.

 Davant aquesta situació, CCOO insisteix en la necessitat de “seguir augmentant els salaris en el marc de la Negociació Col·lectiva” i reclama que el Salari de Referència “sigui una eina de referència en aquestes negociacions”.

 El sindicat també fa una crida al Diàleg Social per impulsar polítiques que redueixin les desigualtats i millorin la cohesió social. Segons el comunicat, “cal controlar i minorar el preu dels aliments i de l’habitatge, reduir el pressupost dirigit a la mobilitat i millorar les polítiques socials”.

Finalment, CCOO adverteix que “la insuficiència dels salaris s’ha d’abordar des de diferents perspectives”. A més de les negociacions sindicals, “és imprescindible que les institucions apliquin polítiques públiques per contenir o reduir el preu dels béns bàsics i reforçar els serveis públics”.

L'Àrea de Joventut del Consell engega aquest estiu dues opcions per cobrir l'espai de migdia a les escoles d'estiu, i donar facilitats a les famílies usuàries d'aquest servei.

En el cas de l'Escola d’Estiu de Sant Ferran, els nens podran gaudir, com a novetat, del servei de menjador i carmanyola, mentre que a les escoles de la Mola i Sant Francesc hi haurà la possibilitat de servei de carmanyola. Aquesta iniciativa respon a la voluntat de l’administració de millorar la conciliació familiar durant els mesos d’estiu.

El servei de menjador a Sant Ferran, que es presta per primera vegada aquest 2025, ha estat possible gràcies a un important esforç operatiu i organitzatiu del Consell de Formentera, que n'ha prioritzat la implantació malgrat el context logístic complex d'aquest inici de temporada.

Als centres de la Mola i Sant Francesc, on no es pot garantir el transport del menjar per manca de vehicles adequats, s'oferirà el servei de carmanyola com a alternativa viable. És a dir, les famílies podran portar la carmanyola amb el menjar de casa seva i els nens estaran vigilats pels monitors de la mateixa escola.

Aquest servei estarà disponible durant els mesos de juliol i agost, en horari de 14:00 a 15:15 hores, i es podrà contractar per mesos o per tot el període. Les famílies interessades han d'enviar la sol·licitud al correu electrònic Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. Les tres escoles d'estiu han rebut 240 peticions i fins ara s'han tramitat més de 160 sol·licituds. Pel que fa al nombre de monitors, s'han cobert les tres places de director de lleure, les sis d'atenció a la dependència i 17 de monitor de lleure.

El servei de menjador a l'escola de Sant Ferran servirà per poder implantar el mateix servei amb vista als pròxims anys a la resta d'escoles d'estiu.

L'equip de govern de Sa Unió que governa en minoria el Consell de Formentera després de la moció de censura presentada contra el líder amb el qual va guanyar les eleccions, Llorenç Córdoba, ha intentat evitar amb males arts facilitar a Formentera Ràdio, SL, empresa que gestiona Formentera Ràdio, el contracte publicitari subscrit per la institució per al present exercici.

Tant és així que en una conversa surrealista, la responsable de premsa de la institució, Bea Rosselló va arribar a dir que el contracte "no existeix", tot i que Formentera Ràdio, S.L. disposa d'una còpia del document des del moment de la signatura d'aquest.

Una de les primeres decisions preses per Òscar Portas quan va assumir el poder, va ser intentar donar per extingit l'esmentat contracte amb l'enviament d'un correu electrònic, mancat de validesa jurídica en el qual indicava "que no tenia intenció de continuar amb els treballs contractats o almenys en la forma en la qual es realitzaven fins ara".
Davant aquesta comunicació fora de tota formalitat, Formentera Ràdio, S.L. va contestar a través del seu gabinet jurídic que continuaria fent els treballs publicitaris encarregats mitjançant el contracte de col·laboració per a l'emissió de publicitat institucional signat amb data 13 de desembre de 2024 i amb vigència del 1.01.2025 a 31.12.2025.

El despatx De Les Heras Abogados en nom de Formentera Ràdio, S.L. ha sol·licitat en diverses ocasions per escrit i amb trucades telefòniques, l'accés a l'expedient íntegre de contractació núm. 2024/9437 formalitzat per la institució sense rebre mai cap resposta.
Davant aquesta il·legalitat, va presentar una reclamació davant el Consell de Transparència i Bon Govern el mes d'abril passat.
Aquest organisme nacional va sol·licitar a la Secretaria General del Consell de Formentera la remissió de l'expedient sense rebre tampoc cap resposta.
El PSOE en la seva labor fiscalitzadora com a oposició va sol·licitar en el ple còpia dels contractes publicitaris que s'havien intentat "anul·lar", sense rebre resposta malgrat el compromís del president Portas en el ple de fer-los arribar la documentació.
En el passat ple de maig, van tornar els socialistes a insistir a demanar explicacions sobre els esmentats contractes.
Finalment, la formació opositora va acabar rebent còpia d'alguns dels contractes, però deliberadament es van obviar el subscrit amb Formentera Ràdio i el de La Voz de las Pitiusas, S.L. empresa editora de La Voz de Ibiza.
Desafortunada justificació del secretari
En aquell moment i sense que ningú sol·licités la seva intervenció, el secretari de la Corporació, Àngel Custodio Navarro va prendre la paraula per a dir que «avui quan veníem al ple hem rebut un registre d'entrada del Consell de la Transparència i Bon Govern des de Madrid (en realitat va ser rebut dies abans) dient-nos que està investigant tot això».
La realitat és ben diferent de la que va voler fer veure el secretari de la Corporació, el mateix que es va negar a atendre la primera sol·licitud del Consell de Transparència i Bon Govern. No hi havia cap recerca en marxa. Simplement, un organisme públic que recordava al Consell de Formentera que estava obligat a complir els drets constitucionals dels ciutadans.
El PSOE torna a demanar explicacions en el ple
Després de la sorpresa per part del PSOE de l'ocultació de tots dos contractes va tornar a presentar una pregunta en el ple de juny sobre aquesta qüestió interessant-se pels motius que van portar al govern insular a no facilitar els dos citats contractes. El president, Òscar Portas, va atribuir la paternitat de la decisió al «secretari de la Corporació».
«El 29 de maig rebem una petició del Consell de Transparència i Bon Govern sobre un dels contractes. El secretari per precaució va preferir contestar al Consell de Transparència i Bon Govern per si alguna de la informació no pogués ser lliurada públicament», va dir Portas.
«Ojoplático». Així va assegurar sentir-se Rafa Ramírez, el secretari general del PSOE i en aquesta ocasió portaveu del Grup, davant la resposta del president.
Ramírez va posar en dubte que el Consell de Transparència fos prou motiu per a no lliurar documentació a l'oposició i que en qualsevol cas només afectaria un contracte no a la resta.

Factures impagades

Des del passat mes de gener, el Consell no ha pagat les factures presentades per Formentera Ràdio, S.L. referents al contracte signat amb la institució i aquestes seran reclamades per totes les vies legals necessàries.

Satse denuncia que l’Àrea de Salut té cada vegada menys llevadores i que la situació és especialment complicada en atenció primària. La seva portaveu, Verònica León, assegura que marxen professionals perquè els contractes que se'ls ofereixen no són gaire atractius. A més, assegura que es perd talent perquè les llevadores que s'han format aquí també han abandonat l'illa una vegada completada la formació.

El sindicat d'Infermeria ha convocat avui dijous una concentració de 10 minuts a les portes de l'Hospital Can Misses, en aquest cas per reclamar al Govern que no continuïn retallant les pagues extraordinàries als professionals d'infermeria i fisioteràpia. Retallades que han patit des de fa 15 anys a tot el país. Demanen que als pròxims pressupostos de l'Estat es posi fi a aquesta discriminació. Segons León, aquestes retallades representen uns 700 euros que han deixat d’ingressar cada any.

Des del sindicat fan comptes, i destaquen que en aquests 15 anys han deixat de percebre 11.000 euros, una clara discriminació i vulneració de l'estatut marc segons ha explicat Verònica León.