L'organització ecologista SEO/BirdLife ha registrat el rècord més gros de profunditat conegut per a una baldriga balear (Virot): 37,75 metres, en aigües al sud de la nostra illa, quan és freqüent que s'enfonsin fins als deu o 20 metres. L'ONG ha aconseguit les dades a partir del seguiment que han fet de l'exemplar, al qual es va col·locar un dispositiu GPS el passat 23 de maig que ha permès estudiar els seus moviments.
El virot va ser batejat com "Marieta" pel pesquer que la va capturar en alta mar enfront de Barcelona, el Maireta IV. La captura, que segons l'organització no va suposar cap mal per a l'ocell, va ser realitzada per la mateixa organització en el marc del projecte Life IP Intemares, coordinat pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) a través de la Fundació Biodiversitat.

L'ONG ha recordat que les baldrigues balears crien exclusivament en el nostre arxipèlag, entre principis de març, quan posen el seu únic ou, i finals de juny, quan el pollastre està a punt de volar. Per tant, Maireta va ser capturada durant l'època de cria. Entre la informació que el GPS ha aportat, l'organització ha destacat que el niu de l'exemplar està en els penya-segats dels illots de Malgrats, al sud-oest de Mallorca.
Des d'allí, la baldriga va fer nombrosos viatges cap a les costes del llevant ibèric i Catalunya, el golf de Lleó (fins a la Camarga) i les aigües al sud d'Eivissa i Formentera, a la recerca de menjar per a alimentar al seu pollastre. En total, va dur a terme deu viatges en 40 dies, fins que en la matinada del 2 de juliol va abandonar definitivament la colònia i va deixar al seu pollastre "ben carregat d'energies" per a afrontar la seva pròpia migració pocs dies després.

Després d'aquesta última visita a la colònia, l'exemplar va creuar l'estret de Gibraltar al cap d'un dia i mig i va continuar remuntant la costa ibèrica cap al nord. Després d'un "descans" en el nord de Portugal, enfront d'Aveiro, va seguir la seva ruta per a aconseguir el punt més septentrional de la Península, l'Estaca de Bars, el 9 de juliol a primera hora de la tarda. Des d'allí, va creuar d'una tirada el golf de Biscaia, i va aconseguir les costes de la Bretanya francesa, a l'altura de Lorient, aquella mateixa nit, la qual cosa suposa més de 530 quilòmetres en prop de vuit hores i mitja, a una velocitat mitjana que supera els 62 quilòmetres per hora (km/h).
Una vegada a Bretanya, Maireta va continuar costejant cap al nord per passar les últimes setmanes en la costa nord d'aquesta regió, prop de la badia de Saint-Brieuc i desplaçar-se els últims dies cap a les illes del canal (Jersey i Guernsey). Tal com informa l'ONG, una part important de la població de virots passa l'estiu en aquestes aigües, riques en aliment, per a realitzar la seva muda anual. Algunes d'elles es queden més al sud dins de la mateixa Bretanya, mentre que unes altres no passen del nord de Portugal i sud de Galícia. D'altra banda, en els últims anys, és cada vegada més freqüent observar-les en el sud-oest de la Gran Bretanya. Segons les expectatives de l'organització, és esperable que Maireta s'allargui unes setmanes en la zona, per a iniciar el seu camí de tornada al Mediterrani a la tardor.