La remolatxa és una arrel comestible i els científics han anat descobrint gran quantitat de beneficis per a la salut i el rendiment físic, que l'han convertit en un superaliment de moda.
Combat el càncer de còlon i la disfunció erèctil
Un dels components clau de la remolatxa són les betalaínas, pigments naturals amb poderosos efectes antioxidants que poden ajudar a combatre el càncer de còlon, entre altres beneficis. A més, la remolatxa és excepcionalment rica en nitrats, que poden convertir-se en òxid nítric en el cos, una molècula que millora el flux sanguini i pot tenir efectes positius en la salut cardiovascular i la funció erèctil.
Minerals
En relació amb els minerals és rica en iode, ferro, potassi i silici:

Iode. És un mineral indispensable per al bon funcionament de la glàndula tiroide, regula el ritme metabòlic com també el creixement del fetus i el desenvolupament del seu cervell.
Ferro. És imprescindible per combatre l'anèmia i, com que la remolatxa també té vitamina C, encara s'absorbeix millor.
Potassi. Intervé en la transmissió i generació de l'impuls nerviós i en el funcionament de l'activitat muscular.
Silici. Mineral que intervé en la síntesi del col·lagen que forma el teixit conjuntiu, especialment necessaris en la formació i manteniment dels cabells, ossos, ungles i la pell.
La remolatxa té uns efectes positius clars sobre l'organisme gràcies a la presència de substàncies antioxidants:

Conté antioxidants molt potents
Ens ajuden, a prevenir l'envelliment, el risc cardiovascular i les malalties degeneratives. Les antocianines (flavonoides), uns pigments de color morat vermellós. Sembla que aquestes substàncies tenen un efecte protector demostrat contra les malalties cardiovasculars, les degeneratives i el càncer.

Sucres d'absorció lenta
Els sucres de la remolatxa s'assimilen correctament gràcies a les vitamines i minerals que conté l'hortalissa.

El sucre refinat que se n'obté ens debilita. La remolatxa en la seva forma natural –en contraposició amb el sucre refinat que se n'extreu– permet que l'organisme aprofiti els sucres que conté gràcies a les vitamines del grup B i els minerals que conté.

En canvi, quan es refina el sucre blanc o morè, s'eliminen precisament tots aquests nutrients d'acompanyament que el cos continua necessitant per assimilar el xoc calòric del sucre refinat.

Llavors el sistema digestiu cerca els nutrients que li manquen en els reservoris disponibles, amb l'efecte desmineralitzant i desvitaminat consegüent. Per aquesta raó, insistim que l'efecte és diametralment oposat si consumim un aliment en estat natural, que ens nodreix, com la remolatxa, o, per contra, ingerim un derivat processat i refinat que ens debilita, com el sucre.
Segons la medicina tradicional xinesa, la remolatxa és un aliment de naturalesa tèrmica neutral, de sabor dolç. S'utilitza per enfortir el cor i té un efecte sedant, millora la circulació, purifica la sang, és beneficiós per al fetge –actua quan està estancat o extenuat i en altres patiments d'aquest òrgan en general–, hidrata els intestins i estimula la menstruació.

S'usa conjuntament amb les pastanagues per a la regulació hormonal durant la menopausa, com també en el cas d'estrenyiment, especialment el provocat per la sequedat dels fluids intestinals.
La remolatxa fresca la solem trobar disponible en manats. Si volem coure-la, és preferible que triem el manat amb les arrels de mida semblant, perquè així es couran de manera uniforme.

La remolatxa es pot consumir crua; d'aquesta manera aprofitarem millor les vitamines hidrosolubles (com la C i les del grup B), que ens marxarien amb l'aigua de la cocció. En canvi, si tenim problemes digestius és millor coure-la.

Com escollir la remolatxa en el mercat
És preferible escollir els exemplars llisos, ferms, rodons i carnosos, sense taques ni cops i de color vermell intens.

Convé que el manat seleccionat tingui fulles verdes, ja que això indica que la remolatxa és jove.
Encara que les fulles estiguin pansides o toves, l'arrel està en bones condicions si, en tocar-la, la notem ferma. Si volem utilitzar les fulles de la remolatxa, és millor que siguin verdoses i tendres.
Descartar les allargades i de pell escamosa en la part superior perquè resultaran dures, fibroses i de gust massa fort.
Com conservar la remolatxa a casa
Una vegada a casa, la remolatxa fresca s'ha de mantenir al frigorífic i a l'interior d'una bossa de plàstic i per separat de les fulles.

De cultiu ecològic, de proximitat i de temporada
Procureu consumir remolatxa d'un pagès de confiança i sobretot de cultiu proper: estalviareu despesa innecessària en combustible i estareu donant suport al teixit productiu local.

Receptes amb remolatxa
La remolatxa és un vegetal molt versàtil que es pot consumir en gaspatxo, crudités per untar, cremes, amanides, croquetes, tàrtar o amb salsa.
Per a obtenir els màxims beneficis, es recomana consumir dues o tres remolatxes mitjanes o una dosi de suc de remolatxa per dia. És important tenir en compte que el mètode de preparació pot afectar el contingut de nitrats de la remolatxa; cuinar-les en aigua pot fer que els nitrats es filtrin al líquid de cocció, per la qual cosa consumir-les crues, rostides o en forma de suc pot ser la millor opció per a obtenir tots els beneficis.