El Tribunal Suprem ha declarat nul per un defecte de forma el Reial decret de 2022 que va modificar el reglament general de Costes per omissió del tràmit de consulta pública en una sentència en la qual estima el recurs presentat per la Plataforma d'Afectats per la Partió de Costa Formentera.

El Suprem assenyala que per a poder prescindir d'aquest tràmit en el supòsit de reglaments de l'Administració General de l'Estat «han de concórrer les circumstàncies acumulades de què es tracti de normes pressupostàries o organitzatives i a més de raons greus d'interès públic que ho justifiquin, no imposin obligacions rellevants als destinataris o regulin aspectes essencials d'una matèria» i afegeix que el decret impugnat «de cap manera té naturalesa organitzativa o pressupostària i de cap manera caldria infravalorar els efectes de la reforma». La norma anul·lada afecta a partions i concessions per a l'ocupació del domini públic marítim-terrestre per què els membres de la plataforma es consideren afectats.
En el cas del reial decret recorregut, "de cap manera té naturalesa organitzativa o pressupostària i, a més, de cap manera caldria infravalorar, com es raona en la memòria d'anàlisi de l'impacte normatiu, els efectes de la reforma".

La sentència recull el vot particular de dos dels cinc magistrats que la van dictar, que eren partidaris de desestimar la petició de nul·litat del reial decret per aquesta omissió del tràmit de consulta pública. També consideren que aquesta nul·litat absoluta del reglament és una "conseqüència desproporcionada", atès que va haver-hi una àmplia participació ciutadana i d'organitzacions representatives dels interessos afectats que van realitzar al·legacions, encara que fos en un moment posterior a l'elaboració del projecte.
El Tribunal Suprem explica que d'acord amb el que es raona en l'exposició de motius del reial decret la seva finalitat és incorporar al reglament general de Costes originari l'última normativa nacional, comunitària i internacional sobre el canvi climàtic tenint en compte que «el domini públic marítim-terrestre i, en particular, la ribera, és especialment sensible a la pujada del nivell mitjà de la mar».
El decret afegeix que «l'exposició de la població i dels béns a riscos costaners s'incrementa cada vegada més i es preveu que aquesta tendència continuï».