Segons Delegació del Govern central, un helicòpter centrava divendres les seves tasques de recerca en la costa sud de l’arxipèlag i intentava seguir les mateixes rutes de les embarcacions que han arribat els darrers dies, i que ho van fer al sud de les Pitiüses o al Migjorn de Mallorca. Als esforços de Salvament Marítim s’hi afegien els avions de l’Agència Europea de la Guàrdia de Fronteres i Costes, Frontex.

Segons l’ONG Caminando Fronteras, en una de les embarcacions hi viatjaven 10 dones i 2 infants molt petits. D’ençà de dia 22 no se’n té cap notícia. 

La fundadora de Caminando Fronteras, Helena Maleno, explicava en declaracions a IB3 Ràdio que els despareguts viatjaven en tres embarcacions. Dues d’elles partiren el passat dia 22 de febrer d’Algèria rumb cap a les Illes. Segons Maleno, en una de les barques hi havia 29 persones i en una altra 30. La tercera barca desapareguda va partir dia 24 amb 21 persones procedents de Somàlia i una del Sudan.

Maleno reclama al Govern espanyol més recursos per cercar les persones que fan la travessa cap a les Illes. Les famílies, segons Caminando Fronteras, també reclamen que s’intensifiqui la recerca dels desapareguts.

Segons l’informe ‘Monitoratge del dret a la vida’ que Caminando Fronteras elabora de manera anual, l’any passat, 1.037 persones migrants van desaparèixer mentre tractaven de creuar la coneguda com a ruta algeriana, que connecta el país magrebí amb les Balears i el llevant de la Península. L’arxipèlag, d’acord amb l’ONG, s’ha convertit en la ruta “més perillosa” d’aquesta travessia i és avui un “laboratori de la necrofrontera”, és a dir, “un espai en el qual convergeixen la criminalització, la necropolítica i l’erosió progressiva del dret internacional, especialment per a la protecció del dret a la vida”.