Els socialistes de Formentera acusen el PP i VOX de voler esborrar la memòria de les víctimes del franquisme

Els socialistes de Formentera denuncien que el PP i VOX estan perpetrant un greu atemptat contra la memòria de les víctimes del franquisme i de les seves famílies amb la derogació de la normativa autonòmica de Memòria Democràtica que tenen previst aprovar demà dimarts al Parlament.
El secretari general dels socialistes de Formentera, Rafael Ramírez, assegura que "la dreta i la ultradreta d'aquestes illes volen tornar al que feia el franquisme: esborrar del mapa les víctimes republicanes, treure-les de l'escena pública i que no siguin objecte de reparació". Ramírez recorda que "aquesta reculada democràtica és conseqüència de la imposició de VOX a l'acord de govern que garantia la butaca a Prohens, que el PP va acceptar sense cap escrúpol, deixant tirades a víctimes i familiars".
En aquest sentit, el secretari general exigeix ​​al diputat per Formentera, Llorenç Córdoba, "que no es plegui davant semblant atemptat contra la nostra història". Ramírez recorda que la derogació d'aquesta llei "no estava als acords que va signar Córdoba amb el PP de Prohens i sospitam que una altra vegada més sigui altra maniobra obscura del PP de Mallorca amb Formentera, que ja hem vist com acaba normalment".
Els socialistes denuncien que aquest Govern balear ha declarat la guerra a la nostra llengua i la nostra cultura, i també posen a la diana, no ja només les polítiques de memòria, sinó en la lluita contra la violència de gènere i la igualtat de les dones i el feminisme, o els drets del col·lectiu LGTBI+.
"La dictadura franquista va deixar la seva pitjor empremta a Formentera"
El PSOE recorda que "Formentera va ser un dels llocs on la dictadura franquista va deixar la seva pitjor empremta", amb una colònia penitenciària on van morir prop de 60 persones en condicions inhumanes i que és una illa que els darrers anys ha lluitat per reparar la memòria de les víctimes i dels seus familiars.
Amb aquesta derogació també s'intenta invisibilitzar el treball de les associacions de memòria, com ara el Fòrum per la Memòria d'Eivissa i Formentera, "que a la nostra illa ha fet una feina voluntària i compromesa, que ha ajudat en la identificació de nombroses víctimes i en la reparació de la memòria".

Imatge: Campament franquista de Formentera

ENQUESTA: El 86% dels participants opinen que els consellers de Sa Unió han d'entregar la seva acta i deixar governar

El passat divendres, 7 dels 8 consellers de Sa Unió van fer públic un comunicat en el qual anunciaven la seva renúncia a les responsabilitats de govern, però advertint que no entregarien les actes de consellers, el que fa que aquestos no puguin ser rellevats per altres companys del partit i, per tant, fent ingovernable la institució.
Fins al moment de la redacció d'aquesta notícia, el 86% dels votants de l'enquesta creuen que els consellers dimitits han de tornar les seves actes i el 14% pensen que no ho han de fer.
Pots participar i aportar el teu comentari.

Ha de dimitir Córdoba?

També pots opinar en l'altre enquesta que tenim en marxa: Ha de dimitir el president del Consell, Llorenç Córdoba, davant de la pressió dels membres de Sa Unió?

ENQUESTA: Han de tornar les seves actes els consellers que han dimitit?

El passat divendres, 7 dels 8 consellers de Sa Unió van fer públic un comunicat en el qual anunciaven la seva renúncia a les responsabilitats de govern, però advertint que no entregarien les actes de consellers, el que fa que aquestos no puguin ser rellevats per altres companys del partit i, per tant, fent ingovernable la institució.
Aquesta situació té com a objectiu forçar la dimissió del president, Llorenç Córdoba.
Creus que els consellers dimitits haurien d'entregar les seves actes i apartar-se de la crisi?

Artal Mayans continua reflexionant sobre la seva dimissió

El conseller insular de turisme i habitatge, Artal Mayans, és l'únic membre de Sa Unió que no va presentar la seva dimissió el passat divendres, i va anunciar que reflexionaria sobre aquest assumpte al llarg del cap de setmana i que avui dilluns prendria una decisió.
Consultat per Formentera Ràdio, Mayans ha dit aquest matí que no faria declaracions "de moment" sobre la seva decisió.
Formentera Ràdio ha pogut saber que Mayans va mantenir una reunió amb Córdoba prèvia a la presentació de renúncia en bloc dels altres 7 membres de govern de Sa Unió.
La situació en aquest moment és insostenible i s'està pendent d'un informe del secretari del Consell per saber quines opcions hi ha per revertir aquesta circumstància.

El secretari veu "inviable" convocar noves eleccions al Consell de Formentera

Una nova convocatoria d'eleccions al Consell és "practicament inviable" segons ha manifestat el secretari habilitat nacional a la institució insular, Àngel Custodio Navarro a Periódico de Ibiza y Formentera, ja que s'hauria de crear un nou dret que permetes canviar la legislació vigent per la que es convoquen eleccions anticipades.
«És una situació molt complexa perquè tot el que està succeint és inèdit i nou; mai s'ha vist una cosa així en el Dret Espanyol», explica Ángel Custodio Navarro al Periòdico de Ibiza y Formentera, fent referència a aquesta crisi institucional sense precedents viscuda en el Consell de Formentera. Una crisi que aquest divendres va tornar a explotar amb la dimissió, encara no formalitzada, de set dels vuit consellers de Sa Unió: tots ells van renunciar als seus càrrecs com a membres de la Junta de Govern, vicepresidents i consellers de l'equip de govern, però sense perdre la condició de consellers de Sa Unió en mantenir les seves actes.
El conseller de turisme i habitatge, Artal Mayans és l'unic que no ha renunciat a les seves responsabilitats, tot i que la coalició va anunciar que dimitiria dilluns. Mayans ha explicat a Formentera Ràdio que encara no ha pres una decisió i que serà justament aquest dilluns quan es manifesti sobre aquest assumpte.
El secretari del Consell també explica com seria el procediment a l'hora de sol·licitar aquestes eleccions anticipades per part del Consell del Govern al Ministeri d'Administracions Públiques. Una petició que, segons el secretari, després passaria a les mans del Senat, el qual hauria de qualificar si s'està vulnerant el dret dels ciutadans i si és d'interès general aquesta convocatòria.

No obstant això, va avançar que en aquest cas no es podria aplicar l'article 61 pel qual es regula les Bases de Règim Local. Aquest article determina que «el Consell de Ministres podrà procedir, mitjançant reial decret, a la dissolució dels òrgans de les corporacions locals en el supòsit de gestió greument danyosa per als interessos generals que suposi incompliment de les seves obligacions constitucionals».

Cal recordar que després de l'anunci de dimissió, el president del Consell, Llorenç Córdoba, no va acceptar les renúncies dels set consellers basant-se en la llei de Consells. Una normativa que impedeix a Córdoba nomenar consellers no electes perquè a Formentera els vicepresidents de la institució han de ser electes, a diferència de la resta de corporacions insulars. Per a buscar una alternativa, el secretari del Consell va agregar que seria necessari modificar d'urgència aquesta normativa que hauria de ser aprovada per dos terços del Parlament balear i, finalment, contemplar un decret llei per a regular aquesta matèria.

Pàgina 98 de 425