La deducció per naixement (entre 800 i 1400 €) es podrà sol·licitar per endavant al novembre

La deducció autonòmica per naixement es podrà cobrar a compte a partir de l'1 de novembre. Així ho reflecteix l'ordre publicada avui dijous en el Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB), que permet sol·licitar a tothom que hagi tingut fills el 2024 l'avançament de la deducció sense haver d'esperar a l'aplicació en la pròxima declaració de la renda sobre persones físiques (IRPF), que es presentarà a mitjan any que ve.

Aquesta deducció forma part de la reforma fiscal que ha impulsat el govern de les Illes Balears des de l'inici de la legislatura, i que es va aprovar com a llei en el Parlament el passat 14 de novembre. Cal recordar que la deducció és de 800 € pel primer fill, 1.000 € pel segon, 1.200 € pel tercer i 1.400 € pel quart i següents, i el pagament anticipat és una mesura pionera en aquesta comunitat autònoma. La deducció serà aplicable per a rendes menors de 33.000 € en declaració individual, i de 52.800 € en declaració conjunta. En el cas de les famílies nombroses o de les famílies monoparentals, els límits de renda han d'incrementar-se un 20%.

La sol·licitud de l'abonament anticipat de la deducció autonòmica de l'IRPF per naixement, corresponent a naixements produïts entre l'1 de gener i el 31 d'octubre de 2024, ha de realitzar-se des de l'entrada en vigor de l'ordre, és a dir, l'1 de novembre i fins al 30 de novembre de 2024. Aquest mateix termini s'aplica a les presentacions de la sol·licitud de l'abonament de la deducció autonòmica de l'IRPF per naixement en cas d'insuficiència de la quota íntegra autonòmica, corresponent a l'exercici fiscal 2023. En el cas dels nascuts a partir de l'1 de novembre de 2024, la sol·licitud de l'abonament anticipat de la deducció per naixement s'haurà de formular en el termini de quinze dies hàbils des del naixement. La presentació posterior a aquest termini suposarà la denegació automàtica de la sol·licitud, sens perjudici del dret a aplicar la deducció en la corresponent declaració de l'impost.

La sol·licitud es podrà fer a través de la web de l'Agència Tributària de les Illes Balears (ATIB) o de manera presencial a les oficines de la ATIB.

Aquesta deducció es va crear el passat 14 de novembre amb l'aprovació de la Llei 11/2023, va rebre el vistiplau del Consell Assessor fiscal el passat dia 31 de juliol i va ser avalada pel Consell Consultiu de les Illes Balears en el dictamen del 24 de setembre.

El PP balear crea una gestora provisional, presidida per Paco Ferrer per "garantir l'estabilitat del Consell"

El Comitè Executiu Autonòmic del Partit Popular a les Illes Balears ha acordat la proposta i constitució d'una comissió gestora "transitòria" per dirigir el partit a Formentera, fins que es nomenin els nous càrrecs quan se celebri un congrés local.
Aquesta comissió estarà presidida per Paco Ferrer Tur, acompanyat dels consellers de Sa Unió, Hugo Martínez i Eva Nieto.
La mesura arriba després de la dimissió de José Manuel Alcaraz com a president del PP de Formentera i la de Ana Negre com a secretaria general el passat mes de juny.

 

Hugo Martínez                        Eva Nieto

La calavera del cementeri de Sant Ferran ha set tornada a l'ossera

Ahir es van disparar totes les alarmes, quan na Isabel Pedret Rovira es va posar en contacte amb Formentera Ràdio per a denunciar que a l'entrada del cementeri de Sant Ferran hi havia una calavera.
La publicació de les fotos que ens va fer arribar na Isabel a les nostres xarxes, van generar gran expectació i molts altres mitjans de comunicació es van fer ressò de la nostra publicació.
El Consell de Formentera ha confirmat aquest dijous que la calavera trobada en l'entrada del cementiri de Sant Ferran ha estat retornada a l'ossera.

Segons ha informat la institució insular, després de la troballa, el Consell va enviar al lloc a l'encarregat de manteniment, que va retornar les restes a l'ossera i va comprovar que no hi hagués més ossos fora del seu lloc.

El Consell també ha assenyalat que la titularitat i responsabilitat del cementeri és del Bisbat, mentre que la institució insular es limita exclusivament al manteniment de les instal·lacions i inhumacions.

Els socialistes demanaran al ple el manteniment de la xarxa viària i l'ampliació del control d'accés a ses Illetes

Els socialistes de Formentera presentaran tres propostes al Ple ordinari d'octubre del pròxim dijous 31.
La primera proposta demana al Consell que faci el "manteniment de la carretera en els punts on hi ha desperfectes més perillosos, com forats o esquerdes més profundes" a més de "revisar" l'estat de la senyalització horitzontal i vertical i "continuar treballant" en el desbrossament de la vorera de les carreteres.
La segona proposta planteja ampliar el període de regulació de l'accés al Parc Natural de ses Salines, que actualment conclou el 30 de setembre. La formació liderada per Rafa Ramírez apunta que aquesta regulació començà a implementar-se el 2008 "per garantir l'ordre públic i acabar amb els problemes derivats de les aglomeracions de persones i vehicles en aquest espai tan sensible, a més de propiciar l'accés dels vehicles d'emergències a totes les platges".
La tercera de les propostes sol·licita al Consell que convoqui "de manera urgent una Junta de Portaveus" amb l'objectiu de crear "una mesa de treball sobre la modificació de l'ordenança fiscal reguladora de la taxa de recollida, transport i tractament de residus sòlids urbans per 2025". En l'exposició de motius de la proposta, els socialistes recorden que, amb la implementació del nou contracte de recollida de residus, s'ha produït "un increment del cost del servei que s'ha de repercutir en la taxa que paguen tots els ciutadans de Formentera".
Pel que fa a les preguntes, els socialistes demanaran per l'estat de l'expedient sancionador que el Consell obrí a l'empresa PreZero, encarregada de la gestió dels residus amb una proposta de sanció econòmica. També interrogaran al Govern insular sobre qui és el responsable polític de la gestió de l'expedient d'adjudicació dels lots de platges, ja que el president se'n va inhibir. Així mateix, també preguntaran per les raons per les quals "no s'ha fet complir" el reglament de l'estany des Peix i qui en té "la responsabilitat política". En últim terme, també preguntaran per l'aplicació a Formentera del programa del Govern balear "Lloguer Segur".

El Congrés dels Diputats aprova la suspensió del "Gran Germà Turístic"

El Congrés dels Diputats ha aprovat per majoria absoluta la iniciativa del PP, defensada per José Vicente Marí, per a prolongar la suspensió del "Gran Germà turístic, que preveu requisits de registre i informació al sector, absolutament desproporcionats i que es traduirien en un desavantatge competitiu enfront de la resta dels països del nostre entorn".

El diputat i portaveu adjunt del PP ha puntualitzat que la normativa "és una barbaritat que complica la labor al nostre sector turístic, especialment a les agències de viatges, i vulnera la intimitat de turistes i usuaris. Hem articulat una majoria alternativa de sentit comú davant unes exigències que no demana cap altre país de la Unió Europea, i ara li toca al Govern asseure's, negociar i evitar que la seva normativa infligeixi un mal molt important a milers i milers de petits negocis turístics del nostre país".

Marí ha assegurat que "es tira endavant una proposta substancial per al sector turístic i, molt especialment, per a les Balears" i, en aquest sentit, ha agraït el suport majoritari del PP, Grup Mixt, BNG, PNB, Junts i Vox. No obstant això, ha lamentat que PSOE, Sumar i ERC no hagin donat el vistiplau a la PNL. "Som de les destinacions turístiques més segures
del món i hem de fer compatible aquesta seguretat amb la privacitat, la intimitat i la competitivitat", ha afegit.
A més de la suspensió de l'entrada en vigor prevista per al 2 de desembre, el Congrés també ha aprovat altres quatre punts de la iniciativa popular amb l'objectiu d'elaborar el desenvolupament normatiu corresponent, amb especial esment a l'exclusió dels viatges corporatius, el turisme d'esdeveniments (MICE) i els grups, per als quals el compliment resulta inviable segons l'expressat pel sector. A més, s'ha acordat la revisió de les obligacions de recol·lecció de dades financeres exigides pel Reial decret per a assegurar la seva compatibilitat amb les normatives de protecció de dades europees.

El text defensat pel PP també ha aprovat el suport a les unànimes reivindicacions del sector des de 2021 sobre els efectes perniciosos de l'abast i contingut d'aquesta mesura que pretén aprovar el Govern així com obrir un procés de diàleg amb els
actors del sector turístic, incloent-hi associacions com CEHATCEAVACAVEFETAVEUNAV o FENEVAL, per a consensuar el desenvolupament normatiu mitjançant ordre ministerial assenyalat i aconseguir una major eficàcia en la seva entrada en vigor mitjançant la seva adaptació a les realitats operatives del sector. "El repte és continuar escoltant i col·laborant amb el sector turístic per a anar adoptant les decisions correctes a cada moment , que ens permetin mantenir la seguretat com a factor de competitivitat i per això demanem al Govern que solucioni problemes en lloc de crear-los", ha afegit Marí.

"Per al Grup Popular és una satisfacció haver aconseguit conformar una majoria alternativa a la del Govern per a contribuir a la nostra principal indústria. Ara és el moment que l'Executiu se sent i escolti els operadors del sector turístic espanyol, les seves empreses i les seves organitzacions. Hem de continuar treballant perquè són molts els reptes que tenim al davant i hem d'afrontar-los junts", ha conclòs.

Pàgina 60 de 425