El temporal amb vents de fins a 70 quilòmetres per hora que avui han patit les Pitiüses feia poc prudent la navegació i així ho ha patit el veler de 10 metres d'eslora "Yei III" que ha naufragat aquest matí a primera hora, xocant contra les roques de la costa d'es Carnatge de Formentera. L'únic tripulant, un home de nacionalitat espanyola i uns 40 anys havia sortit de Mallorca en direcció a les Pitiüses, fins que ha perdut el control de l'embarcació i les onades i el vent l'han empès fins a la zona rocosa de l'est de Formentera. El patró ha pogut saltar del veler abans que aquest topes i ha disparat diverses bengales que han advertit als vesins, que han pogut avisar de l'emergència. Al cap de pocs minuts la Guàrdia Civil i la Policia Local han pogut assistir al nàufrag que ha set traslladat a l'Hospital de Formentera amb hipotèrmia i dues hores després ha rebut l'alta. El temporal s'ha encarregat de destrossar el vaixell i escampar els seus trossos per la mar.

El cos va ser interceptat per una embarcació de pesca diumenge al migdia a la costa propera a Punta Gavina, que va avisar a la Guàrdia Civil. La Benemèrita va recuperar el cos que es trobava en avançat estat de descomposició i el va traslladar fins al Port. Ara s'haurà d'esperar als resultats de l'autòpsia, per intentar esclarir els motius de la mort i la identitat del finat.

Avui s'ha reunit la Comissió d'Ordenació i Promoció Turística de Formentera. Aquesta comissió ha estat presidida per la presidenta i també consellera de Turisme, Alejandra Ferrer i formada per representants de la Pimef, Cambra de Comerç de l'illa, Federació Hotelera de Formentera i diversos representants del sector turístic i partits polítics. A la trobada s'ha fet una valoració de la temporada 2020, i des del sector han coincidit amb el Consell a dir que ha estat una temporada "curta però millor del que esperàvem al mes de maig", segons ha declarat la presidenta després de la reunió. També, segons han exposat: s'ha detectat un canvi de comportament en els visitants arran de la pandèmia: per intentar tenir menys interacció amb persones ha davallat l'ús del transport públic i ha pujat l'arribada de vehicles particulars al port. L'ocupació ha estat més alta en cases i apartaments que en hotels, on en disposar del seu espai privat el client es sentia més segur per motius sanitaris. En darrer lloc, han destacat que el sector de la restauració ha fet una valoració positiva de la temporada, ja que tenen espais exteriors on els clients es sentien segurs, segons han comentat a la reunió. Actualitat A la trobada també s'ha explicat la situació de l'actual estat d'alarma, així com la situació de la resta de països europeus i s'ha donat compte de les accions promocionals realitzades en 2020. "Unes accions que es varen consensuar amb la comissió d'ordenació i promoció turística al llarg dels mesos de confinament i que es varen anar readaptant depenent de la situació dels mercats emissors i de les restriccions sanitàries que influïen en els esdeveniments i campanyes que es podien realitzar", ha concretat Alejandra Ferrer. Reactivació econòmica i pla de promoció 2021 La presidenta ha explicat que aquest hivern s´ha de fer una feina intensa per treballar amb el Pla extraordinari d'impuls al turisme i de reactivació econòmica, aquest pla ha d'incorporar les mesures de reactivació turística i econòmica que s'estan duent a terme per fer front a la crisi tant des del Consell, com del Govern balear i central. Així com un pla de promoció on ha destacat que "ho farem tenint l'experiència d'aquest any tan atípic i intentant readaptar els esdeveniments a una situació de més petit format i que es puguin subdividir en diferents dies o sessions per evitar aglomeracions de participants i poder respectar les mesures de seguretat". En darrer lloc, "també treballarem amb mesures que es volen implantar en vista al pròxim estiu per poder presentar Formentera com una destinació tan segura com siga possible, amb controls i proves que es puguin realitzar a turistes nacionals i internacionals i també als mateixos treballadors i residents per poder parlar de seguretat sanitària", segons ha afegit. En aquest sentit s'espera que per a l'estiu que ve hi hagi tests alternatius més ràpids i fiables, com els dels antígens, i que tenguin validesa per poder treballar en la seva incorporació en col·laboració entre el sector públic i privat, entre altres mesures que puguin donar estabilitat turística a la destinació de Formentera, segons han concretat a la trobada. La presidenta els ha emplaçat a diferents reunions al llarg de novembre per poder presentar l'esborrany del pla el pròxim 30 de novembre, on es presentarà també el baròmetre de satisfacció turística, juntament amb l'observatori de dades de Formentera.

El Consell de Govern ha aprovat el text del Projecte de llei de pressupostos generals de la Comunitat Autònoma per a l'any 2021,per un total de 5.881,5 milions d'euros. Els nous comptes inclouen un augment de la despesa destinada a les polítiques públiques de 342,7 milions d'euros, d’un 7,8 % respecte del pressupost inicial 2020, i se’n preveu un nou increment amb la incorporació de més recursos addicionals provinents del nou fons europeu, amb els quals els pressuposts superaran els 6.000 milions d'euros. En un context marcat per la COVID-19 i el seu impacte econòmic i social, el Govern de les Illes Balears aprova un pressupost amb un esforç públic extraordinari per fer front a la situació d’emergència derivada de la pandèmia, per donar resposta als objectius prioritaris: garantir la seguretat sanitària, amb un nou augment de la inversió en salut pública; reforçar la protecció de les persones, amb un increment de la despesa social, la més alta de la història, i contribuir a una reactivació social i econòmica de les illes més resilient i inclusiva, i a la recuperació del teixit productiu, des d'un enfocament de diversificació, digitalització i sostenibilitat. El gruix del pressupost es destina a la seguretat i l'assistència sanitària, al reforç necessari del sistema educatiu i la protecció social, com a escut davant l'impacte de la crisi provocada per la COVID-19, i a la reactivació econòmica i social, a través del desplegament eficaç de les mesures contingudes i ja iniciades del Pacte per a la reactivació i la diversificació econòmica i social de les Illes Balears, acordat pel Govern; la resta d'administracions públiques de les illes; agents socials i econòmics, i grups polítics, a fi de mitigar els efectes econòmics i socials de la pandèmia. Tal com recull el Projecte de llei, els pressuposts de les Illes Balears per a 2021 continuen en la mateixa línia de reforçar les polítiques de benestar social (sanitat, educació i protecció social) i de prioritzar els processos i els projectes que millor contribueixin a l’efectiva reactivació social i econòmica de les Illes, especialment davant l'impacte sanitari, social i econòmic de la crisi ocasionada per la COVID-19. Malgrat que aquests pressuposts neixen en un context d’impacte de la pandèmia, s’han construït per garantir la suficiència dels recursos per dur a terme les polítiques nuclears de l’acció de govern, centrades a proveir serveis públics que garanteixin el desenvolupament social i humà en condicions d’equitat i d’eficiència. En particular, s’ha posat èmfasi en les polítiques de foment, les mesures de protecció de les famílies i les petites empreses, la dinamització del mercat de treball i de l’ocupació, i l’impuls dels processos de diversificació del model productiu, de transició cap a un model energètic sostenible, i de modernització de la funció pública. Seguretat sanitària i major despesa social El projecte de pressuposts per a 2021 eleva a 4.726,5 milions d'euros el pressupost no financer, destinat al desenvolupament de les polítiques públiques del Govern, el qual creix en un 7,8 %, en 342,7 milions, en relació amb el pressupost inicial de 2020. Amb aquest increment, que es veurà novament reforçat amb la propera incorporació als comptes de més recursos provinents del nou fons europeu, les Balears assoleixen el seu sostre de despesa no financera més alt per fer front a un escenari marcat per la COVID-19 i el seu impacte econòmic i social. Per a 2021, augmenta la despesa pública destinada a cobrir les polítiques socials, en matèria de salut, educació, serveis socials, ocupació i habitatge, fins a situar-se inicialment en 3.340,4 milions, la xifra més alta destinada a aquestes àrees, un 8,1 % més,que suposa destinar 249 milions més a aquestes polítiques en relació amb el pressupost de 2020.Es preveu incrementar aquesta quantitat una vegada s'incorporin als pressuposts autonòmics els recursos addicionals estimats a través del nou fons europeu, el qual també servirà per a inversions en infraestructures de serveis públics fonamentals i per reforçar les polítiques actives d'ocupació a les Illes Balears. El pes de la despesa social per a 2021 s’eleva al 70,7 % del total del pressupost no financer, aquell que es destina a les polítiques públiques que desenvolupa el Govern. Amb l'objectiu de la seguretat sanitària, com a mesura de salut pública i a la vegada de recuperació econòmica, el major increment per a polítiques públiques és el de la sanitat, amb 206,3 milions més en aquest pressupost inicial per a 2021, fins a situar-se en 1.933,2 milions. Per la seva banda, el pressupost d'educació creix en 48 milions, fins a 1.053,2 milions, i el de serveis socials, en 28,5 més, fins als 215,2 milions. En conjunt, el pressupost de despesa no financera per a 2021se situa en 4.726,5 milions, un 7,8 % més que enguany, que suposa un augment de 342,7 milions. En canvi, el pressupost financer, el qual recull els recursos destinats al pagament del deute acumulat de la Comunitat Autònoma, es redueix en un 23,5 %, un descens de 354,3 milions en relació amb 2020, fins a situar-se en 1.155 milions. Nous fons europeus Aquesta reducció del pressupost no financer es produeix després que en els comptes de 2020 s'hagués produït un augment atípic del volum d'amortització del deute pel retorn enguany de 450 milions de dues emissions de deute de legislatures anteriors (dels anys 2005 i 2010).Aquest descens del pressupost financer explica el fet que el pressupost global de la Comunitat Autònoma per a 2021 pràcticament es mantengui i quedi fixat inicialment en 5.881,5 milions, xifra que representa un descens lleuger del 0,2 %, d’11,6 milions respecte del pressupost inicial 2020. No obstant això, el Govern de les Illes Balears preveu que el pressupost 2021 superi els 6.000 milions amb la propera incorporació de recursos addicionals provinents del nou fons europeu Next Generation, tal com preveuen els Pressuposts Generals de l'Estat (PGE) per a 2021 presentats pel Govern d'Espanya la setmana passada. En aquests pressuposts de les Balears per a 2021 aprovats inicialment, el Govern incorpora en la previsió d’ingressos els primers 100 milions provinents del nou fons europeu. En concret, s’incorpora una primera partida de 100 milions provinents del mecanisme React-EU, un dels instruments que componen el fons. S'estima que arribaran més recursos a les Balears, i que es destinaran a inversions en infraestructures de serveis públics fonamentals. L’altre instrument del fons és el mecanisme de Recuperació i Resiliència. D'aquest compartiment del fons europeu, el projecte de PGE 2021 presentat pel Govern d'Espanya assigna de forma inicial a les Illes Balears uns altres 153 milions que encara no s'han incorporat al projecte de pressuposts autonòmics. Es tracta de 133 milions per a polítiques mediambientalsi d'habitatge, i d'altres 20 per a actuacions a l'àmbit turístic, a l'Estratègia de resiliència turística a les Illes Balears. Nou marc fiscal Enguany, el Govern també ha elaborat els pressuposts tenint en compte un altre factor clau: el nou marc pressupostari i fiscal adoptat a escala europea per fer front a la crisi de la COVID-19. Per primera vegada, s’han suspès els límits de dèficit, deute i regla de despesa, per a 2020 i 2021, en el conjunt de les administracions públiques, a partir de l’activació a escala europea de la clàusula de salvaguarda del Pacte d’estabilitat i creixement, a proposta de la Comissió Europea, als estats membres de la Unió Europea. Aquesta suspensió fa que no sigui exigible un llindar concret pel que fa als objectius d’estabilitat pressupostària, deute i regla de despesa. Una vegada suspesos els límits de dèficit, deute i regla de despesa, el Govern ha fixat el nou sostre de despesa 2021 d’acord amb la taxa de referència de dèficit plantejada pel Govern d’Espanya a les comunitats autònomes, un nivell orientatiu del 2,2 % del PIB, del qual es preveu l’aportació de l’Estat per assumir-ne la meitat (1,1 %), via transferències extraordinàries, que per a les Balears suposen uns ingressos addicionals estatals de 295,7 milions per a 2021. D’aquesta manera, el dèficit pressupostari propi previst és de l’1,1 %, equivalent a 295,7 milions d'euros. Per a 2021, les Illes Balears mantindran el nivell de recursos rebuts enguany a través del sistema de finançament autonòmic, malgrat la caiguda d’ingressos tributaris que s’està produint al conjunt de l’Estat a causa de les conseqüències de la crisi de la COVID-19. Els recursos provinents del sistema de finançament per a 2021 se situen en 2.887 milions, d’acord amb les xifres provisionals comunicades pel Ministeri d’Hisenda, i és la principal font d'ingressos del pressupost de la Comunitat. El manteniment del nivell de recursos del sistema de finançament (2.887 milions), les noves aportacions extraordinàries estatals amb motiu de la COVID-19 (295,7 milions) i la incorporació d’una primera partida preliminar (100 milions) en previsió de l’arribada de nous fons europeus, són els principals factors que permeten compensar la reducció prevista dels ingressos tributaris de la Comunitat Autònoma per la menor recaptació provocada per la Covid-19, tant dels tributs cedits (-24 %) com dels tributs propis (-34 %) i de les taxes (-13 %) respecte del pressupost 2020. L’Acord del Consell de Govern d'aprovació del Projecte de llei de pressuposts de la Comunitat Autònoma per a 2021 enceta la seva tramitació parlamentària i preveu que aquest nou projecte pressupostari sigui lliurat al Parlament de les Illes Balears perquè el tramiti, l’examini i l’aprovi d’acord amb l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears i el Reglament del Parlament de les Illes Balears.