El senador d'Eivissa i Formentera, Juanjo Ferrer, ha reclamat avui que la pròxima reforma que es tramiti de la Constitució sigui per posar fi al "greuge històric" que pateix Formentera al no tenir encara un representant propi al Senat. Ferrer, que ha votat de forma favorable a la modificació constitucional per eliminar el terme "disminuït" de la Carta Magna, ha lamentat que no s'hagi aprofitat aquesta ocasió també per tractar la reivindicació històrica del senador per Formentera. "Sembla que nosaltres no mereixem els mateixos drets polítics que la resta de territoris insulars de l'Estat espanyol. Facin justícia, per la porta del darrere, per la porta del davant, per la porta que sigui, però facin-la. Està a les seues mans", ha dit el senador, dirigint-se al Ple.

"L'article 69.3 és un article incongruent en els termes propis respecte d'Eivissa i Formentera. És una anomalia. És un error, És una injustícia, com ho era l'addició de l'article 49 que ara reformem. És una injustícia democràtica. És una desigualtat manifesta l'actualització de la qual no només ha comptat amb la unanimitat dels partits a Formentera, sinó també als del Parlament balear i als d'aquesta Cambra", ha dit Ferrer.

El senador explica que el Partit Popular va accedir a tramitar la reforma de l'article 49 de la Constitució, que afecta les persones amb discapacitat i que elimina el terme pejoratiu "disminuït", amb la condició que no es modifiquessin més punts. D'aquesta manera, es va tancar un acord PP-PSOE per la via d'urgència per votar la modificació, que tant al Congrés com al senat ha estat aprovada amb el vot favorable de tots els partits polítics, excepte Vox.

L'illa de Formentera ha passat en poc més de tres segles de la despoblació i l'inici del repoblament definitiu a finals del segle XVII i principis del segle XIX, fins a la plenitud institucional i administrativa que representa la creació del Consell Insular de Formentera, l'any 2007.

A l'últim segle i mig l'illa ha viscut profunds canvis socials, demogràfics i econòmics, que s'han produït en paral·lel als canvis institucionals experimentats a tots els àmbits pel país en general i per l'illa de Formentera en particular. Durant tot aquest temps s'ha consolidat definitivament una identitat formenterenca a tots els àmbits que ja no es pot vincular o subsumir dins de l'eivissenca com en èpoques passades.

L'aprovació de la Constitució de 1978 va comportar la restauració de la democràcia als pobles d'Espanya, preveient de cara al Senat (article 69, apartat 3r), com a supòsit únic, que l'agrupació d'illes Eivissa-Formentera triaria un senador.

La dependència administrativa d'Eivissa, ha anat lligada històricament a la possibilitat d'elecció d'un propi senador. Així queda de manifest en les diverses fites que han portat a la creació del Consell Insular de Formentera.

Des que l'any 2004 el ple de l'Ajuntament de Formentera va aprovar per unanimitat que aquesta illa pugui triar, com circumscripció electoral pròpia, un representant al Senat, s'han realitzat diferents passes per avançar en aquesta reivindicació. El mateix Ple del Senat va aprovar el 2009, de forma unànime, instar al Govern de l'Estat a impulsar les modificacions necessàries perquè els ciutadans de les illes de Formentera i Eivissa puguin triar, cadascuna elles, un senador propi. No obstant això, més d'una dècada després, la modificació de la Constitució que ha de fer possible aquesta reclamació històrica i unànime, no s'ha dut a terme.

Formentera ha estat l'encarregada d'obrir en aquesta edició de Fitur la presentació de les novetats turístiques per a 2024 de les illes Balears. El conseller de Turisme, Artal Mayans, ha fet un recorregut per les quals podrien ser unes idíl·liques vacances en un dels enclavaments més bonics i verges del Mediterrani.
"Imagina un paradís al Mediterrani que no sols et brinda el sol daurat i platges d'aigües cristal·lines, sinó que també es transforma en un llenç versàtil per a satisfer cada preferència i capritx dels seus visitants", ha manifestat el conseller. "Formentera és molt més que sol i platja.
Aquí, l'illa és compendi de sabors, experiències a l'aire lliure, paisatges naturals fascinants i un ventall de possibilitats per a totes les edats i gustos".
I per a començar amb aquest "compendi de sabors", Mayans ha començat destacant "l'exquisida gastronomia de l'illa". "Des de la tradicional amanida pagesa fins a la paella típica, cada mos està impregnat de la frescor dels ingredients i la rica tradició culinària de Formentera", ha indicat.
"Ara, sortim a l'aire lliure", ha continuat la presentació d'Artal Mayans. "Formentera és un paradís per als amants de la naturalesa i l'aventura. Senderisme en penya-segats, ciclisme a través de pintorescos camins, i esports aquàtics en aigües cristal·lines: cada dia és una nova oportunitat d'explorar", ha enumerat.
I dins d'aquestes experiències a l'aire lliure "no podem oblidar-nos dels nostres paratges naturals inoblidables. Des de les platges de somni com Ses Illetes fins a l'impressionant parc natural de Ses Salines, cada racó de l'illa és una obra mestra de la naturalesa".

Entreteniment i vida nocturna
La presentació de Formentera ha continuat la seva travessia pel sector de l'entreteniment, que segons paraules del conseller de Turisme "no decep". Des de "passejos amb vaixell" fins a la "vibrant vida nocturna, sempre conservant aquest esperit relaxat que fa que l'illa sigui tan especial".
Un altre aspecte destacat d'aquest entreteniment són les emblemàtiques festes de l'illa. "Qui no voldria submergir-se en la llegendària 'Flower Power'? Aquest esdeveniment, que va marcar el boom turístic dels anys 80, torna en 2024 per a transportar-nos a la pau, l'amor i la diversió dels anys 60 i 70", en l'adaptació formenterera d'aquesta celebració, 'Sa Flower Formentera'.
"Mentre explorem, descobrim fars i molins que narren la rica història de l'illa. Les seves vistes panoràmiques ens conviden a submergir-nos en l'essència de Formentera, on els penya-segats es fundin amb el blau de la mar".

Destí Starlight
Quant al reconeixement com a destí Starlight de l'illa, Artal Mayans ha convidat als presents a "recolzar-se en una platja admirant un cel nocturn clar i pur. Formentera és més que una illa; és una experiència celestial que mai oblidaran." "En resum, Formentera és un destí únic que ofereix alguna cosa per a cada tipus de viatger.
Espero que aquesta petita finestra hagi despertat la seva curiositat i que estiguin llestos per a descobrir 'La Formentera que tu tries", ha conclòs.

Com ve explicant la dona del temps de Formentera Ràdio, Natacha Paya, avui hem viscut una situació de calor inusual a Formentera en un 25 de gener. El termòmetre ha marcat a es Pujols una màxima avui de 22,3 graus, la mateixa màxima que s'ha registrat al Far de la Mola. El mercuri s'ha enfilat fins als 21,4 a Sant Francesc, quedant-se en els 18,3 a la Savina.
Rècords de temperatura a Eivissa
Pel que fa a la vesina Eivissa, s'han registrat màximes de rècord amb 26,4 a l'estació de Sant Carles, 23,9 a Cala de Bou o 24,3 a Sant Mateu.
A Mallorca les temperatures també han set altes amb 24,7 a Llubí, 24,3 a Montuïri i 23,6 a Valldemossa.
A la península també s'han batut rècords en el dia d'avui com els 28,6 graus d'Alhama de Múrcia, 22,2 a Terol, capital que acostuma a tenir uns hiverns molt freds.
A que es deu aquesta calor al gener?
Aquest episodi de calor anòmala per a l'època es deu principalment a dos factors: la instauració d'una potent dorsal en capes mitjanes i altes de l'atmosfera, al costat d'un potentíssim anticicló en superfície.
La dorsal situada sobre Espanya aconseguirà, segons les previsions, una altura de geopotencial de 5940 a 6000 metres durant aquests dies. Aquests valors suposen un rècord d'altura per a la data en, almenys, 50 anys.
Al costat d'aquesta dorsal hi haurà un potent anticicló en superfície i les temperatures en capes mitjanes assoliran per la seva banda valors de fins a 16 °C, la qual cosa també és de rècord per a l'època en moltes zones del país. Finalment, el factor vent pot ajudar al fet que les temperatures siguin fins i tot més altes del que es preveu.

La delegació formenterera a la Fira Internacional de Turisme (FITUR) formada pel president del Consell, Llorenç Córdoba, el conseller de turisme de Sa Unió, Artal Mayans i el director general de turisme, Leonardo Metastasio està treballant de manera conjunta, al marge de la crisi de govern, segons un article de Vanessa Hernández a Periódico de Ibiza y Formentera.
En declaracions al rotatiu pitiús, Córdoba va manifestar que "estem funcionant molt bé, mirant per la bona imatge de l'illa" i es va atrevir a dir que l'actual estructura política del Consell, en la que ell està com a president no adscrit i l'equip de govern sense majoria absoluta, amb els vuit consellers de Sa Unió, es mantindrà fins a final de legislatura.
El president continua declarant: "Hem perdut molt temps i és necessari continuar treballant conjuntament" i afirma "ara tenim vuit consellers de Sa Unió i vuit de l'oposició. En total, tenc a 16 consellers per a treballar, 16 persones amb les seves propostes que poden aportar diferents idees. La meva responsabilitat final és beneficiar a Formentera. Per tant, si l'oposició presenta una bona proposta, no tendré cap problema en aprovar la mesura".
En l'article també parla el conseller de turisme, Artal Mayans, referint-se a l'actual situació del Consell, dient que el més important és treballar pel bé de l'illa i que en l'àmbit polític la seva coalició té la voluntat que Formentera "sempre vagi endavant". Mayans continua dient: "Córdoba és el president i té l'última paraula. Naltros no el podem fer fora, ni ell tampoc. Hem de treballar en simbiosi, tot i que som conscients que algun dia poden saltar espurnes".

També pots escoltar l'entrevista que vam fer al conseller de turisme sobre la presència de la nostra illa a Fitur:

Entrevista amb Artal Mayans, conseller de turisme