José Corvacho Sánchez, nova víctima del campament identificada a Sant Francesc i Mariano Castelló, formenterer identificat a ses Figueretes

Des dels treballs d'exhumació que s'han fet a Formentera i Eivissa, ha quedat identificada aquests dies al Cementiri de Sant Francesc, una víctima de la Guerra Civil, es tracta de José Corvacho Sánchez, extremeny que va morir de fam en es Campament, el camp de concentració que els nacionals van obrir a ca nostra. En una nota de premsa, el Govern ha facilitat dades de les tres víctimes més a Eivissa. Al Cementiri de Ses Figueretes, a Eivissa, s'han identificat: Mariano Castelló CastellóBartolomé Costa Serra i Josep Vidal Ramon.

Un formenterer a sa fosa de Figueretes

En Mariano Castelló Castelló ( Mariano de s’Hereu) era formenterer des Cap. Segons explica la EEIF: "Marià Castelló havia estat els anys vint un conegut líder activista de l'incipient teixit associatiu civil que havia denunciat pràctiques corruptes en algunes àrees de l'administració municipal. El seu nom degué ser inclòs a les llistes de desafectes al nou règim totalitari sorgit del colp d'estat de Franco. Renuncià a exiliar-se en el període més cru de la repressió, perquè comptava a l'illa amb massa suport perquè cap escamot gosàs arrestar-lo. Sí que fou detingut, però, al port d'Eivissa i afusellat. La llegenda conta que encara fou capaç, en els darrers instants, de desviar les bales amb el seu poder, cosa que va obligar els botxins paramilitars a disparar-li a curta distància i des de posicions creuades".

Mort de fam als 43 anys
José Corvacho, Era natural del Valle de la Serena, a Badajoz. Era casat amb Emiliana Méndez amb qui va tenir tres fills i una filla. Amb la seva família residia a Almendralejo on era pagès de professió i militant del partit socialista. Va morir al Penal de Formentera dia 25 d'abril de 1942, als quaranta-tres anys a causa de caquèxia (desnutrició) fruit de la tuberculosi pulmonar que patia segons la certificació metge. Les seves restes foren exhumades els passats mesos de novembre i desembre durant les actuacions dutes a terme per Aranzadi i ATICS al cementiri de Sant Francesc emmarcades en el IV Pla de Fosses. Segons l'informe d'identificació biològica, la identificació de José Corvacho Sánchez s'ha realitzat gràcies a la mostra donada el 2022 per una filla seva, donant com a resultat una identificació positiva.
En total s'han exhumat a Formentera durant el IV Pla de Fosses, 26 restes. De les quals, de moment, només les de José Corvacho Sánchez han estat identificades. L'equip tècnic i el Govern estén treballant a la recerca de noves famílies del País Valencià, Múrcia i Canàries.
Fins avui dia, a les Illes Balears s'han identificat 57 víctimes de la repressió franquista, gràcies a les anàlisis d'ADN i a la realització d'estudis antropològics.

UGT diu que el Consell no s'ha implicat en el conflicte dels treballadors de neteja que tornaran a la vaga al juny

UGT Serveis Públics ha manifestat la seva preocupació davant "la inactivitat observada sobre els organismes que van traslladar la seva voluntat d'aconseguir una solució a un problema que manté els sous de la plantilla congelats, així com l'incompliment per part de Prezero de la correcta aplicació del conveni col·lectiu".
Segons una nota d'UGT, "l'única cosa que s'ha fet des del Consell ha set aprovar una proposta d'un partit polític que insta a pràcticament a tot el que UGT Serveis Públics duu defensant des de l'inici de la vaga", una aturada que reivindicava l'aplicació del conveni col·lectiu per part de Prezero. Des d'UGT s'assenyala, a més, que "s'ha convidat el Consell a participar en les negociacions, generant això descontentament entre les parts implicades en la negociació, sense esmentar els serveis mínims abusius i l'esquirolatge extern, ambdues coses responsabilitat directa de la conselleria de Gestió Ambiental".
El sindicat afegeix que, "la gestió del problema fins al moment per part del Consell només manifesta una falta de reconeixement a la magnitud i importància del problema i una incapacitat per a garantir que el servei es presti adequadament. Entenem que externalitzar o privatitzar un servei públic no pot suposar desentendre's d'ell".
Des d'UGT Serveis Públics s'entén que "el problema se solucionarà amb la implicació real dels polítics i amb una voluntat encara no materialitzada, si pot ser, mitjançant un Tribunal d'Arbitratge i amb la mediació de la Direcció General de Treball".

10 treballadors del Consell prenen possessió de la seua plaça de funcionari pel procés d'estabilització

El Consell Insular de Formentera ha cobert avui una fase més del procés d'estabilització de la plantilla amb la presa de possessió com a funcionari d'un total de 10 treballadors.
Han jurat o promès el seu càrrec en el dia d'avui dos enginyers, set treballadors familiars i un AODL que estaven en el procés d'estabilització per concurs de mèrits. En els pròxims dies continuaran prenent possessió de la seua plaça altres funcionaris que estaven en el procés d'estabilització de la plantilla.
Els dies 11 i 18 de maig es realitzaran els exàmens del procediment pel concurs d'oposició.

El Festival Beso Beach ha conquerit Formentera amb un cap de setmana solidari

Dijous passat va començar el BESO BEACH SAILING FEST, l'esdeveniment solidari a les Balears organitzat per Bes Beach i el Consell de Formentera, que van aconseguir fer del pont maig un ple d'aventura, solidaritat i molta música.
Va consistir en una travessia per les Illes Balears per a informar i augmentar la consciència sobre l'Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA) amb un esdeveniment de 3 dies de navegació entre les illes Balears.
Totes les recaptacions econòmiques generades van ser donades per a la recerca de l'ELA, a les fundacions: DalecandELA i ELA BALEARS.
L'esclerosi lateral amiotròfica (ELA) és una malaltia de les cèl·lules nervioses del cervell, el tronc encefàlic i la medul·la espinal que controlen el moviment voluntari dels músculs.
El punt de partida va ser des de port Portals de l'illa de Mallorca i la primera parada va ser al Beso Beach Eivissa, on es va brindar un menjar i una festa dels vuitanta.
L'última parada va ser Beso Beach Formentera on van celebrar amb un menjar, el lliurament de premis de la Regata i moments emotius amb testimoniatges de l'exfutbolista Juan Carlos Unzue i Jaime Lafita fundador de DaleCandela.
Els assistents van ser premiats pel temps i ha estat lliurat per Borja Pérez de PlanakenYolanda Fernandez es va encarregar de premiar al vaixell més divertit.
També el més solidari va rebre un premi, i va estar lliurat per Hugo Martínez del Consell de Formentera. El premi al vaixell més viral l'ha lliurat David Urbano de Imagin. I finalment Angie Lopez, propietària de Beso Beach, va lliurar el premi d'honor.
Aquest moment de premis va estar caracteritzat pel bon rotllo i bon ambient que distingeix al quiosquet ja radicat en diverses localitzacions d'Espanya.
A la nit arribava el moment de celebrar i gaudir música en viu en el centre de Formentera.

Artistes locals i internacionals ho van donar tot perquè viatgers i veïns gaudisin al màxim de l'experiència Beso Sound Fest.
Artistes locals com Billy FlamingosAllSex, La Movida de Ibiza o Els Suruba als quals també van acompanyar els divertits Picocos BandLocomía i The Wailers que van estar increïbles en l'escenari de la Plaça d'Europa de Formentera.
A més hi havia estands d'informació sobre la situació de la medicina i com pot ajudar a millorar malalties com l'E.L.A.

OPINIÓ: L'Obra Cultural Balear de Formentera envers els quioscos de platja

L'Obra Cultural Balear de Formentera ens ha fet arribar el següent comunicat per a la seva difusió. El publiquem íntegrament:

"Arran de les declaracions que en els últims dies han atacat la imatge de l'Obra Cultural Balear de Formentera, presa com a boc expiatori de les tàctiques desenvolupades per determinats empresaris de l'illa que aspiren a explotar els quioscos de platja, ens veim obligats a desmentir alguns atacs que els citats empresaris han fet contra l'entitat, qüestionant-ne l'honradesa i la independència.
Els atacs contra l'OCBF, de fet, són fruit dels atacs personals que ha rebut l'actual presidenta de l'entitat, la Sra. Maria Teresa Ferrer, que, en l'exercici del seu càrrec com a lletrada de l'àrea de Recursos Humans del Consell, va emetre un informe jurídic a petició del Sr. Llorenç Córdoba, president del Consell i responsable polític de l'àrea de Recursos Humans, que contravé els interessos dels empresaris tot just esmentats. Així, s'ha volgut tacar la imatge de l'entitat i de la presidenta argüint que aquest informe s'ha fet a canvi del conveni que manté l'OCBF i l'ens públic.
Val a dir, però, que aquesta acusació és falsa, atès que el dit conveni es remunta a l'any 2011 i, per tant, no és iniciativa de l'actual equip de govern. A més, l'exercici del càrrec de lletrada de la Sra. Maria Teresa Ferrer no tenen res a veure amb les accions de l'OCBF, i menys pel que fa a l'emissió d'informes jurídics, que es regeixen per la legislació vigent. Es tracta simplement d'una acusació molt greu que vol qüestionar una decisió jurídica que no comparteixen i que, de retruc, desprestigia una entitat històrica de l'illa de Formentera que sempre ha actuat al marge dels equips de govern.
En aquest sentit, convé destacar que la participació de la Sra. Maria Teresa Ferrer en l'elaboració d'aquest informe és com a lletrada de l'Àrea de Recursos Humans, la qual depèn del president Córdoba mateix, que actua com a conseller de l'àrea. D'aquesta manera, la lletrada simplement ha actuat per imperatiu directe del seu superior i basant-se en la legislació vigent.
D'altra banda, considerar que el conveni de l'OCBF ha estat un pagament a canvi d'aquest informe demostra un absolut desconeixement no només de la relació entre l'entitat i l'administració insular, que ha set continuada per tots els partits de l'actual consistori, sinó també dels gairebé cinquanta anys d'existència de l'entitat.
L'OCBF va néixer en els temps del pas de la dictadura franquista al règim democràtic amb la intenció d'esdevenir un element de mobilització independent de la ciutadania per fer pressió als poders públics per al reconeixement de la identitat cultural i lingüística de Formentera, i la defensa del nostre patrimoni i medi ambient. La intenció era legitimar la nostra identitat com a comunitat pròpia i distinta en tots els àmbits de la societat, des de l'administració, la política, l'economia, en els mitjans de comunicació o en la indústria cultural a través d'iniciatives ciutadanes dedicades a la lluita i defensa del territori, la difusió científica del seu coneixement, la promoció de les tradicions i costums, de les arts i de l'entreteniment, però també de la consciència crítica i de l'acció cívica. Sempre confraternitzada en el marc dels Països Catalans i agermanada amb les associacions anàlogues de la resta de les Illes Balears, del Principat de Catalunya, del País Valencià, d'Andorra, de la Franja d'Aragó, de la Catalunya del Nord i de l'Alguer.
Des que es funda l'any 1977, d'entre els integrants de l'OCBF han anat sorgint un sense fi d'organitzacions, accions i protestes dirigides a promoure la protecció i recuperació de la nostra dignitat com a poble de Formentera després de la llarga nit del franquisme.
Des del retorn del ball pagès i del cant redoblat en la vida pública, a les mostres de ball popular Pep Simón, al cineclub que durà a l'actual Sala de Cultura, el naixement de colles de ball com Els Pastorells, la Comissió de Festes de Santa Maria, de l'ACAF o, per descomptat, la promoció de cursos de català, publicacions i jornades científiques, artístiques i literàries. Tota aquesta activitat va fer que la Llei 18/2019 de salvaguarda del patrimoni cultural immaterial reconegués l'OCBF com a institució consultiva oficial, concretament en el seu article 33, on fa explícita la rellevància màxima que té en matèria cultural en tota la regió balear.
Fins i tot, si no hagués estat per l'OCBF i la resta d'entitats insulars integrades en la Coordinadora d'Entitats Cíviques (1987) que van desenvolupar mobilitzacions massives contra els interessos especulatius de grans macroprojectes urbanístics, com el de punta sa Pedrera, s'Estany des Peix o es Camping d'Es Ca Marí, ni tan sols els actuals licitadors en conflicte, que posen el nom de l'OCBF en dubte, estarien disputant-se la possibilitat d'explotar els quioscos, perquè la bellesa de les nostres platges no seria la que és.
En aquest sentit, valdria la pena que es recordàs que no foren els interessos econòmics i d'enriquiment a través del lobby vacacional el que varen dur a l'OCBF a protegir la nostra forma de vida illenca. I, tot i es pas del temps i les dificultats, l'OCBF encara continua fidel als seus objectius fundacionals i compta exclusivament com a fons de finançament amb la quota de la cinquantena d'associats que té i el conveni anual amb Consell de Formentera.
Aquest conveni que avui es qüestiona, però, fou aprovat per Junta de Govern del Consell Insular de Formentera a dia 22 de febrer 2024, la subvenció figura en els pressupostos, mantenint així la continuïtat anual d'ençà de 2011. L'import total és d'11.000 euros, com a subvenció nominativa directa i l'encarregat de firmar el conveni per part de l'OCBF fou l'actual tresorer, Joan Francesc Ferrer.
Aquest és el pressupost de què disposa l'OCBF, una eina que ha de ser per a tots nosaltres, la gent de Formentera. Una entitat que actua sempre amb independència i sense cap altra lleialtat que el benefici del poble de Formentera. En aquests temps de sobre informació, notícies falses i mitges veritats que s'alimenten i reprodueixen en els tribunals, no tot s'hi val. L'OCBF, sortida del poble de Formentera, del qual encara hi forma part, no és un recurs en mans dels interessos de cap partit ni de cap empresa".

Signat: Obra Cultural Balear de Formentera

Articles d’opinió: Per a publicar un article d’opinió adreceu un correu electrònic a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la., fent-nos arribar el text de l’article i el vostre nom complet i número de DNI i un telèfon a on contactar-vos. Els comentaris d’Opinió són responsabilitat del signant de l’article i Formentera Ràdio podrà evitar alguna part del text, de forma consensuada amb l’autor, en cas que vulneri els drets fonamentals de les persones.

Pàgina 107 de 425