{Play}

Formentera va tancar el passat any 2023 amb l'arribada de 161 migrants en pastera i pocs dies abans d'acabar el 2024 el nombre de migrants arribats a la nostra illa és de 2.532, el que significa un creixement del 1.473%.

En el conjunt de les Balears les arribades han set de 5.607 persones de les quals 2.745 ho han fet a Mallorca i 330 a Eivissa a més de les ja mencionades arribades a Formentera. Menorca no ha rebut cap embarcació de migració il·legal.

Més enllà de les declaracions del ministre de l'Interior, Fernado Grande Marlaska en les que deia "que no existia una ruta migratòria entre Algèria i les Illes Balears", les xifres diuen totalment el contrari. L'any 2016 van arribar dues barques a l'arxipèlag, l'any 2022 van ser 176, 137 al 2023 i fins avui 334 al 2024.

Formentera és l'illa més afectada per aquesta situació. Sobretot per l'acolliment dels menors no acompanyats, coneguts per les seves sigles, menes. Aquests menors han de ser tutelats pel Consell formenterenc, que té ara mateix sota la seva responsabilitat a 95, a pesar que l'illa no disposa de cap servei per a ells. Això obliga el Consell a allotjar-los en centres d'Eivissa, Mallorca i la Península, amb uns costos que la institució no pot assumir. Tant és així que en aquests moments està tramitant la devolució de la competència de Menors al Govern balear, perquè sigui aquest el que es faci càrrec.

En el cas d'Eivissa, el nombre de menors que arriba fins a les costes de l'illa és molt menys elevat, però el fet d'haver d'acollir també als de Formentera ha portat el Consell a crear noves places per a poder fer-se càrrec d'aquesta situació. De fet, l'acolliment en el centre de menors d'Eivissa està al límit des de fa mesos.

En aquest sentit, el ple del Consell va aprovar l'inici de les gestions per a retornar la competència dels menors al Govern Balear, davant la "impossibilitat de fer front" a la ingent quantitat de menors no acompanyats que "suposen un cost inassumible per a la institució".