La dieta mediterrània podria reduir el risc de contagi de COVID-19 fins a un 64 per cent en les persones que millor la segueixen, segons un estudi de la Universitat de Navarra realitzat entre 9.677 participants del Projecte 'SUN' (Seguimiento Universidad de Navarra) i publicat a la revista 'Clinical Nutrition'. Els beneficis que una nutrició adequada suposa per al sistema immunitari feien esperar que la dieta mediterrània protegís de la infecció pel Coronavirus; no obstant això, és la primera vegada en el món que una recerca epidemiològica el descriu. L'investigador Rafael Pérez Araluce, graduat en Farmàcia i Nutrició per la Universitat de Navarra, i la doctora Silvia Carlos, vicedegana d'alumnes de la mateixa Facultat, també professora en el Departament de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Facultat de Medicina, han estat els principals autors del treball, al costat d'investigadors del CIBEROBN, com el catedràtic Miguel Ángel Martínez-González. La doctora Carlos explica que, per a realitzar l'estudi, es van identificar els participants que tinguessin un diagnòstic mèdic d'infecció al costat de resultats positius en proves diagnòstiques de COVID-19 des de febrer fins a desembre de 2020. "Es va excloure als professionals de la salut, donada l'alta exposició a la infecció que, per desgràcia, havien tingut. Si els haguéssim inclòs, els resultats s'haurien distorsionat i no es podrien obtenir recomanacions de salut pública per al total de la població", assenyala. ÍNDEX DE MESURAMENT TRICHOPOULOU: MENYS CARN, MÉS VERDURA I ALCOHOL MODERAT Els hàbits alimentaris dels participants es van avaluar mitjançant una puntuació de 0 a 9 d'adherència a la dieta mediterrània, segons el 'score de Trichopoulou', "un índex de nou ítems establert per la professora de la Universitat d'Atenes Antonia Trichopoulou, coneguda com la mare de la dieta mediterrània", explica la doctora Carlos. "El seguiment de deu anys a aquests participants del Projecte SUN és el que ens va permetre fa uns mesos analitzar la hipòtesi de si l'adherència a la dieta mediterrània podria protegir de la infecció per SARS-CoV-2", explica. "Vam poder observar que els participants amb una adherència intermèdia (=4 i <7) tenien una probabilitat significativament menor de desenvolupar COVID-19 que aquells amb baixa adherència; d'altra banda, els qui posseïen una major adherència (= 7) presentaven el menor risc, en comparació amb aquells participants amb 3 o menys punts", afirma. L'adherència a aquest patró en el sistema desenvolupat per Trichopoulou es mesura segons existeixi una major proporció de grasses monoinsaturades (provinents principalment de l'oli d'oliva), fruites i fruita seca, verdures, llegums, cereals i peix; i una menor ingesta de carn i lactis; així com un consum moderat d'alcohol. La doctora Carlos testifica que es tracta d'uns resultats importants, "per qüestió de Salut Pública", ja que és la primera vegada que es veu en un estudi prospectiu d'aquesta envergadura que un patró d'alimentació saludable pot prevenir la COVID-19. Per això, declara que "aquestes evidències científiques han d'arribar al nombre més gran de persones". "Si no, la nostra recerca no té sentit, perquè treballem per a intentar millorar la vida de les persones", apunta. Aquests resultats mostren, segons l'experta, que en l'àmbit personal hi ha "un gran marge de millora per davant, també en la pandèmia". "Se sol pensar que viure en una zona mediterrània comporta, gairebé per defecte, el seguiment del patró d'alimentació que porta el seu nom, però no sempre és així", expressa. "És necessari que es repliquin recerques com aquesta, per a augmentar el grau d'evidència i anar aconseguint canvis en la salut de la població", conclou.

L'eivissenc Pau Sureda i Edgar Camarós dirigeixen les excavacions que busquen restes de la presència humana en l'Edat de Bronze. El projecte d'excavacions a Formentera va començar en 2012 centrant-se en la prehistòria de Formentera en el jaciment de Barbaria II que és una dels més grans i millor conservats de les Balears de l'Edat del Bronze. Els treballs han anat descobrint en diferents fases com era la vida dels habitants de l'illa fa al voltant de 4.000 anys com a compte el doctor en arqueologia, Pau Sureda: “Hem anat investigant el poblat, hem excavat diferents habitacions i en 2014 comencem una línia de recerca paral·lela centrada en el món funerari, que ens ha anat descobrint com enterraven en la prehistòria els formenterencs als seus sers estimats”. Una part de l'equip format per restauradors, arqueòlegs i historiadors treballa en la cerca de restes humanes en una cambra mortuòria situada a l'interior d'una cova de molt difícil accés en els penya-segats de la Mola. En un treball anterior es van localitzar en l'accés a la sala interior les restes d'una dona, un home i un nen, la qual cosa fa presagiar que la zona més àmplia de la cova pugui albergar més restes. Diferents rituals per a diferents classes socials La recerca en la “Cova 127” segons Pau Sureda: “Permeten conèixer no sols com va ser la vida d'aquelles persones, sinó també quals eren els rituals que les comunitats prehistòriques realitzaven amb els seus morts”. Preguntat per aquests rituals de l'Edat del Bronze, Sureda explica que: “Hi havia dues maneres diferents d'entendre la mort: una consistia a portar als morts a espais recòndits i estrets com aquesta cova i una altra era portar les restes a espais més monumentals com el sepulcre megalític de Ca Na Costa. Aquesta dualitat és molt interessant ja que ens fa sospitar que hi havia separació de classes socials o bé grups diferents amb costums diferents”. El projecte es duu a terme gràcies a l'acord entre el Consell de Formentera i l'Institut Internacional de Recerques Prehistòriques de Cantàbria.

Continuen les recerques arqueològiques de l'expedició de l'Institut Internacional de Recerques Prehistòriques de Cantàbria, que han portat a Formentera a un equip d'arqueòlegs, historiadors i restauradors que des de l'any 2012 treballen intermitentment per a tractar de llançar llum sobre com vivien els pobladors de l'edat de bronze de l'illa. Amb el suport de l'àrea de patrimoni del Consell Insular, l'equip que comanden Edgard Camarós i l'arqueòleg eivissenc, Pau Sureda continua investigant en dos fronts: La Cova 127 de la Mola i el jaciment de Cap de Barbària II. Restes animals en la cova La misteriosa cova de molt difícil accés, alberga en el seu interior una petita sala, que  sembla haver estat convertida en cambra mortuòria en l'edat de bronze, com explica Pau Sureda: “Aquesta campanya de 2020 és continuista respecte a les que fem en els últims vuit anys i estem excavant la zona més àmplia de la cova i han aparegut noves restes humanes, que vénen a confirmar que com a mínim es van enterrar 3 cadàvers i per a la nostra sorpresa han aparegut també restes d'altres objectes, artefactes, com a botons o recipients ceràmics i alguns ossos d'ovella o de cabra”. Aquests nous vestigis posen sobre la taula “si les restes animals van ser part del aixovar funerari o d'una ofrena dels rituals que aquelles comunitats practicaven en aquest espai o si d'altra banda és una intrusió casual” alguna cosa que acabarà de determinar la recerca, segons Sureda. La zona d'Es Cap, molt poblada L'altre jaciment en el qual estan treballant és el de Es Cap de Barbària II, en l'altre extrem de l'illa i a cel obert. Es tracta d'un poblat que va albergar a unes quatre famílies, la qual cosa suposa una població d'entre 30 i 40 persones. Els pobladors de Es Cap van ocupar fa uns 3.600 anys una estada per unitat familiar, amb llar i espais per a emmagatzematge i algunes zones comunes per a la realització de treballs, el conreo d'animals o la manipulació d'aliments. En aquest poblat, de manera complementària a la part científica, les excavacions també serveixen per a “restaurar i consolidar estructures, amb l'objectiu fonamental de posar en valor el jaciment i que un dia –que esperem sigui aviat- sigui visitable i puguem afegir senyalística i panells amb tota mena d'informació que hem coneixent amb la nostra cerca i que sigui un espai obert al públic en general”, apunta Sureda. La zona de Es Cap va ser segurament la zona que va concentrar major població a l'illa de Formentera durant la prehistòria, com explica l'arqueòleg: “Coneixem al voltant d'una vintena de jaciments dels quals aquest és el més important o com a mínim el millor conservat”. En els anys 80 es van dur a terme les primeres excavacions en la zona i l'equip de Sureda les va recuperar en 2012 “i estan oferint informació valuosíssima per a entendre com era la vida en un poblat de fa 3.500 anys”.

Joan Ferrer Torres va faltar ahir dilluns per una aturada cardiorespiratòria als 84 anys, a l'Hospital de Can Misses. Ferrer Torres va prendre el relleu del seu pare, Joan Ferrer Castelló, que, després d'haver emigrat a l'Argentina en dues ocasions, a la fi de la dècada de 1920 va construir el primer establiment hoteler de l'illa, la Fonda Platé. En els primers anys va ser atesa pels Ferrer, que després ho va llogar a una família de Formentera, fins que va arribar la guerra civil. La família "Platé" va emigrar a Barcelona, on va néixer Joan. El pare "Platé" treballava com a mariner en el iot del cònsol d'Islàndia i va enviar a la seva dona i fills a Mònaco. Poc després, el formenterer també es va instal·lar al principat i va treballar com a pastisser personal del príncep Rainiero. Acabada la guerra, la família al complet va tornar a Formentera per a reprendre la gestió del negoci, que va acabar convertint-se en el local més emblemàtic de l'illa, punt de trobada dels treballadors de les salines. La Fonda va anar creixent i es van construir habitacions per a hostes i a mitjan dècada dels 50 van inaugurar el que avui és l'Hotel Cala Saona. Ferrer Castelló va morir en 1965 i a partir d'aquest moment Ferrer Torres pren les regnes de la gestió dels negocis familiars. Ferrer va ampliar l'Hotel Cala Saona a la fi dels 80 i l'any 2006 va rebre de mans del Govern Balear, el Premi Ramon Llull, com a reconeixement a tants anys d'esforç i a la seva visió i aportació al turisme modern. Ahir la presidenta del Govern, Francina Armengol i la resta dels membres de l'executiu van expressar el seu condol per la mort de l'empresari. Des de fa anys els seus fills: Lina, Antònia i Joan Antoni Ferrer Ferrer assumeixen la gestió dels negocis de la família "Platé" que s'han ampliat amb la recuperació de la Fonda Platé -que va estar els últims 35 anys llogada-, el Restaurant Sol a Cala Saona, Es Caló Apartaments i la posada en marxa de Sa Pedrera Suites. Molts han estat els missatges de familiars i amics de suport a la família en aquests moments i el record afectuós d'un home carismàtic que va apostar per Formentera. La vetlla està instal·lada en el Tanatori Municipal, aquest dimecres a partir de les 10 hores i el funeral se celebra a les 12 hores a l'església de Sant Francesc Xavier.